‘Tot lligat i ben lligat’

La dreta judicial ha fet el primer pas per mantenir el control de la Sala Penal del Tribunal Suprem que exercia fins ara. La renúncia del president sortint, Manuel Marchena, a continuar com a president en funcions fins a l’elecció del seu successor ha implicat l’ascens del magistrat Andrés Martínez Arrieta, el més antic i primer en l’escalafó de magistratura, a presidir en funcions aquesta sala fins que el CGPJ voti sobre les dues candidatures: la seva –Martínez Arrieta– i la de la magistrada Ana Ferrer, una elecció tant o més difícil que la d’Isabel Perelló per a la presidència del Suprem i el CGPJ a principis del setembre passat.

En el procés de negociació sobre la presidència del Suprem i el CGPJ, la dreta conservadora del nou govern dels jutges –majoritàriament vinculada a l’Associació Professional de la Magistratura (APM)– va aconseguir fer avortar la candidatura de la magistrada Pilar Teso, de la Sala Tercera, i evitar la d’Ana Ferrer, aspirant del sector progressista, mitjançant l’ardit de proposar Perelló, també magistrada de la Sala Tercera, amb la bolla que era afiliada a l’associació Jutgesses i Jutges per a la Democràcia.

Introduir una falca

En altres termes, va ser el sector conservador el que va imposar la presidenta, introduint una falca en el sector progressista a través dels vocals proposats per Sumar –Carlos Hugo Preciado i Inés Herreros, que es van decantar per Perelló i van inclinar la balança a favor de la iniciativa conservadora–, defensada pel magistrat José Antonio Montero. Ara, davant la substitució de Marchena, el sector conservador compta amb la presència de Martínez Arrieta, que si bé no pertany a l’APM, i és membre de l’associació Francisco de Vitoria, suposa la continuïtat amb Marchena.

El novembre del 2018, quan Marchena s’aprestava a abandonar la presidència de la Sala Segona, per convertir-se –acord negociat entre la llavors ministra de Justícia i el llavors representant del PP, l’exministre de Justícia Rafael Catalá– en el president del Suprem i el CGPJ, qui el substituiria al capdavant de la Sala Segona i presidiria, per tant, el judici del procés era, precisament, Martínez Arrieta.

Cal remuntar-se al missatge del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, a 146 senadors el novembre del 2018 per conèixer la sala de màquines de les negociacions del pacte PP-Govern que convertia Marchena en president del TS i el CGPJ. Cosidó va admetre haver enviat aquest whatsap. Però, més tard, va precisar que l’havia reenviat i que procedia de fora del partit. La veritat: el contingut va ser elaborat per qui va dirigir les negociacions de part de Pablo Casado, president del PP. Que no era cap altre que Rafael Catalá.

Va ser l’exministre de Justícia qui, a petició de Teodoro García Egea, secretari general del PP des del juliol del 2018, va sintetitzar els avantatges del pacte per al PP. García Egea després ho va transmetre a Cosidó i va ser aquest qui el va reenviar als senadors del grup, els que consideraven que pactar amb la ministra Delgado, reprovada dues vegades fins a aquestes dates al Congrés, era una traïció. Alguns objectaven que Marchena deixés la presidència del tribunal del procés a l’assumir la presidència del Tribunal Suprem i el CGPJ.

Per això, precisament, el missatge assenyala: "Ha sigut una jugada formidable que he viscut des de la primera línia. Ens jugàvem les renovacions de 2/3 del Tribunal Suprem i centenars de nomenaments en el Poder Judicial, vitals per al PP i per al futur d’Espanya". La filtració del missatge –que fonts solvents atribueixen a foc amic en el PP– va fer detonar la candidatura de Marchena. Havia quedat en evidència una realitat: que el president del Suprem i el CGPJ el pactaven els polítics al marge dels vocals del CGPJ, que ho havien de fer després de prendre possessió dels seus càrrecs.

La candidatura de Ferrer no suposa assumir que la Sala Segona serà presidida per una magistrada afiliada a l’associació Jutgesses i Jutges per a la Democràcia. Això, com han demostrat els 10 vocals conservadors –7 dels quals estan associats en l’APM–, es pot assumir si es tracta d’una candidata com Perelló, fet que ha sigut demostrat al néixer aquesta proposta del sector conservador (amb bona acollida dels vocals de Sumar, que disputen l’origen conservador de la iniciativa).

El problema és el programa. La comissió de qualificació del CGPJ, presidida pel conservador José Antonio Montero, va donar al novembre 10 escassos minuts de temps a Martínez Arrieta i Ferrer per exposar els seus plans per videoconferència. Ella no amaga el seu objectiu d’emprendre una reforma del funcionament de la Sala Segona. Ha posat èmfasi en la necessitat de transmetre "transparència", segons va explicar, i posar fi a les "sospites" que ha generat en alguns assumptes l’elecció dels magistrats designats per resoldre certs casos.

"Reforçar el principi del jutge predeterminat per llei donant publicitat a la composició de totes les sales", va assenyalar, com a alternativa a decidir aquesta composició a mesura que s’assenyala la deliberació de cada cas, com passa ara. "Crec que contribuirà a enervar el risc de sospita que es puguin constituir sales ad hoc per a casos concrets", va remarcar. La candidata a presidir la Sala Segona ha proposat canvis en el funcionament actual de la sala d’aforats, de manera que es divideixi en dues, una d’admissió i una altra d’enjudiciament, i que el president de la Sala Penal només en pugui formar part d’una. Aquest model contribuiria a "potenciar l’aparença d’imparcialitat".

Estabilitat

El que diu Ferrer: en la nova arquitectura institucional de la Sala Segona aquest presidencialisme no hauria de continuar. O més clarament: la presidenta és un primus inter pares (primer entre iguals). Ferrer, de 65 anys, estima que la seva candidatura dona estabilitat a la Sala durant els cinc anys de mandat. Mentrestant, Martínez Arrieta, que es jubila d’aquí dos i mig, no podrà culminar el mandat.

Notícies relacionades

¿Què ha trencat i què pot trencar Junts en la negociació amb el PSOE? Les claus de l’estratègia de Puigdemont

Puigdemont suspèn les «negociacions» amb el PSOE i demana una reunió urgent a Suïssa

Si, com és previsible, en la negociació de les pròximes setmanes Ferrer no obté cap vot del sector conservador, entossudit en el contrari, això és, en la idea de fer avortar la seva candidatura, Perelló s’inclinarà per la solució d’ajornar el nomenament. Total, Martínez Arrieta ja està en funcions.

El sector progressista serà sotmès a una nova prova amb la candidatura d’Ana Ferrer. Caldrà veure si el sector conservador no aconsegueix repetir l’"operació falca" (dividir el sector progressista) que va permetre elegir Perelló a canvi d’algun canvi de cromos. La Sala Segona és sagrada per a la dreta conservadora; cal veure si també per al sector progressista.