Matilde Asián González: "Som illes, sí, però també estem allunyats i tenim deficiències"

El primer que dirà vostè en la reunió inaugural per a la reforma del sistema és: ‘Escoltin, aquí venim a parlar del finançament dels serveis públics, no del règim econòmic i fiscal de l’arxipèlag’. ¿M’equivoco?

No s’equivoca. El bloc de finançament canari, que està compost per l’IGIC [l’impost general indirecte canari, el bessó insular de l’IVA], l’AIEM [l’arbitri sobre la importació i entrega de mercaderies] i l’impost de matriculació, ens aporta una recaptació que és una compensació per la nostra situació de desavantatge estructural, de manera que, si es computa en el finançament autonòmic, resulta que amb l’únic que ens quedem és amb els costos de gestió.

El REF, o més ben dit, la recaptació del bloc de finançament canari, fora del sistema. Aquesta és la línia vermella, ara bé, ¿de veritat pot tornar a la situació d’abans del 2017, és a dir, que aquests ingressos compensatoris es restin del finançament ordinari?

El 2009 es va computar en un dels fons de redistribució. Després es va aconseguir treure el 2017 amb efecte retroactiu des del 2015, però durant aquell temps vam tenir un finançament del 85% de la mitjana. Així que tenim antecedents. Però pitjor sensació genera el fet que en el debat sobre la reforma del sistema no es parli de les nostres circumstàncies especials.

Per exemple.

Miri, es reuneixen les regions infrafinançades, i són Andalusia, Múrcia, Castella-la Manxa i València... Jo hi vull entrar, i dic: ‘Escoltin, ¿i les Canàries?’. Doncs bé, sembla que hi ha unanimitat a l’hora de pensar que nosaltres no estem infrafinançats. Per això vull fer veure que aquí hi ha dues coses diferents. ¿Què és el sistema de finançament? Doncs el repartiment de la recaptació amb l’objectiu que tots els ciutadans, a tot el territori nacional, tinguin uns serveis essencials de la mateixa qualitat. Les regions que tenim menys capacitat contributiva, perquè tenim menys riquesa, no podríem finançar per si soles aquests serveis essencials. I després, i a part d’aquest finançament, nosaltres tenim un règim econòmic i fiscal especial que va destinat a una altra cosa ben diferent: que les Canàries tinguin una vida pròpia, que hi hagi activitats que generin riquesa i ocupació.

El que es compensa d’una banda es descompensa de l’altra...

És clar... I després haurem de fer un esforç per explicar que nosaltres som illes, sí, però també que estem allunyats, que tenim deficiències estructurals, mercats estrets... És més, som vuit illes bastant allunyades les unes de les altres, entre si, cosa que implica que els costos dels serveis essencials siguin molt superiors als d’un territori continuat. Li’n poso un exemple. Nosaltres hem de tenir un hospital a El Hierro que, potser, pel seu nombre d’habitants i si fóssim un territori continu, no seria necessari. I així molts altres serveis. I, a més, voldríem que també s’introduïssin en el sistema els coeficients de pobresa que patim. Tenim ràtios de pobresa molt elevades, de manera que hem de tenir fons per impulsar i igualar-nos als ciutadans del territori continental.

Hi ha experts que critiquen que els diners del REF no es considerin en el sistema de finançament.

Aquests experts ho miren des d’un punt de vista teòric. Ara bé, ¿quin és el nostre temor? Doncs que se’ns computin totes aquestes transferències que rebem per diferents conceptes i després no ens financin adequadament el cost dels serveis públics. Si això últim estigués garantit, no ens importaria. Miri, nosaltres a les Canàries no tenim cap situació d’avantatge, sinó que el que tenim és una compensació pels nostres desavantatges estructurals que no desapareixeran, perquè no ho faran ni la nostra posició geogràfica, ni la nostra llunyania del territori continental, ni la nostra proximitat a un continent amb uns nivells molt baixos de renda, ni la fragmentació del nostre territori, ni l’escassetat de recursos naturals... Tot això que ha fet que les Canàries sigui una regió ultraperifèrica europea... Això ha de ser la nostra clau de volta.

Si el concert que han acordat el PSOE i Esquerra tirés endavant, ¿les Canàries satisfarien les seves aspiracions en el nou sistema de finançament?

Si es materialitzés el que coneixem, és a dir, la sobirania fiscal de Catalunya, l’Estat veuria minvats els seus ingressos, això de moment, en un territori que representa el 20% del PIB. Així que gairebé tan important com la no-aportació al sistema per part de Catalunya és que el Govern que ens representa a tots els espanyols no recapti en aquest territori. Això seria una minva per a les arques molt important. A curt termini, el Govern d’Espanya sí que assumiria el que deixa de posar Catalunya, però en detriment de la resta dels espanyols.

Notícies relacionades

El pacte del PSOE i Junts sobre immigració s’encalla en els NIE

El cas Begoña Gómez

Per tant es condiciona l’autonomia de les altres regions de règim comú.

¿És que resulta que ara condicionarem la nostra política al que diguin ERC i el Partit Socialista Català? ¿Ells decidiran l’esforç fiscal que hem de fer a les Canàries? A les Canàries tenim les nostres institucions, sobretot el nostre Parlament, per decidir, dins de la nostra autonomia financera i la nostra capacitat normativa, quin esforç fiscal establir. Els canaris ens haurem de conscienciar i adoptar alguna decisió, i, a més, crec que hi ha molts punts en comú en els quals totes les forces polítiques de les Canàries estaran d’acord.