La que més rep per habitant

Cantàbria és la comunitat que més recursos per habitant (ajustat) rep de l’actual sistema de finançament autonòmic. Amb dades de la liquidació definitiva de 2022 (l’última disponible), Cantàbria va rebre 4.163 euros per habitant ajustat, el 67% de la quantitat resultant per a les Balears (2.489 euros), que porta el fanalet vermell en la llista de les comunitats de règim comú.

Amb aquesta situació, no és estrany que el principal plantejament de Cantàbria de cara a una reforma del model de finançament sigui el manteniment de la clàusula de statu quo; és a dir, "que ningú surti perdent, que ningú vegi empitjorada la seva posició", segons va explicar la presidenta de Cantàbria, María José Sáenz de Buruaga (PP), al president del Govern, Pedro Sánchez, en la trobada que els dos van mantenir a la Moncloa el 27 de setembre.

A més, des del Govern regional hi ha un especial afany a transmetre que, malgrat ser la comunitat amb més finançament per habitant, Cantàbria també està "infrafinançada", ja que és molt més car prestar els serveis de sanitat i educació a les valls d’aquesta comunitat, que té una població envellida.

La clàusula de garantia de l’statu quo va ser incorporada en la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA) ja el 1986. Establia que cap comunitat hauria de rebre un volum de finançament inferior al que ja percebia amb el sistema provisional. Després, aquest mecanisme s’ha mantingut en les successives reformes de la LOFCA.

L’última reforma, de 2009, encara vigent, garanteix en el seu article 5.1 que "es garanteix l’statu quo", de manera que cap comunitat rebi aquell any menys del que rebia amb el model previ, de 2001. No obstant, la comissió d’experts creada el 2017 per a la reforma del finançament autonòmic advocava per "eliminar la clàusula de statu quo", si bé aconsellava fer-ho "de manera progressiva". Cantàbria exigeix que se li mantingui.

La presidenta càntabra va traslladar dos missatges principals a Sánchez: el rebuig "frontal" d’un finançament singular per a Catalunya i l’exigència d’una sèrie de principis de cara a una reforma del model pel qual arriben els ingressos a les comunitats autònomes. Va dir que en les dues qüestions estava traslladant l‘opinió de "la majoria del Parlament de Cantàbria". Segons Sáenz de Buruaga, el principi d’ordinalitat acordat entre el Govern i Catalunya (és a dir, que l’ordre en el qual les comunitats aporten diners a la caixa comuna del finançament no es vegi alterat a l’hora del repartiment) suposaria una pèrdua de 600 milions per a Cantàbria, una comunitat que té un pressupost anual que ronda els 3.500 milions. "No podríem complir les nostres obligacions. Suposaria passar el forrellat a la nostra comunitat autònoma", assegura.

Cantàbria és la quarta comunitat a aportar recursos al sistema (per habitant ajustat), per darrere de Madrid, les Balears i Catalunya. Però és la primera en finançament homogeni per habitant ajustat, seguit de la Rioja, Extremadura, Aragó i totes les altres. El principi d’ordinalitat significaria desplaçar Cantàbria al quart lloc en la llista d’ingressos per habitant.

Principi de cost efectiu

A l’hora de defensar els criteris que haurien de regir el repartiment dels ingressos en un nou model de finançament autonòmic, Sáenz de Buruaga es va aturar en dos aspectes: el manteniment de l’statu quo i el principi de cost efectiu en la prestació de serveis.

En teoria, el sistema de finançament d’autonòmica ha de garantir els mateixos recursos per habitant per atendre la prestació dels serveis públics essencials (sanitat, educació i serveis socials, sobretot). Però el cost efectiu de prestar el servei no és igual en tots els territoris. Depèn de variables com la dispersió dels nuclis rurals i l’envelliment de la població. Són qüestions que es tenen en compte per transformar la xifra de població d’un territori en l’anomenada població ajustada.

Notícies relacionades

Sánchez redobla els gestos als seus socis per lligar els Pressupostos

El Rei denuncia l’"eixordador" clima polític i demana "serenitat" i consens

Cantàbria afirma que els costos fixos dels serveis són més elevats en les comunitats més petites. I més encara si l’orografia és complicada i existeix una àmplia dispersió geogràfica i una població més envellida.

Segons les autoritats, Cantàbria té el cost sanitari més elevat per càpita, un 25% per sobre de la mitjana nacional. Hi contribueix el fet de tenir a Santander l’hospital Marqués de Valdecilla, un centre de referència que té un altíssim nivell d’especialització però és molt car de gestionar. I el servei d’educació pública es veu encarit per la dispersió de la població a les valls de l’interior.