Sánchez planeja cent actes el 2025 per commemorar els 50 anys de democràcia

Al costat d’una vintena de familiars d’assassinats pel franquisme, Sánchez va explicar que al llarg de l’any que ve se celebraran més d’un centenar d’esdeveniments en museus, escoles i carrers sota el lema Espanya en llibertat i "amb l’únic objectiu de posar en valor la gran transformació en aquest mig segle de democràcia". Per fer-ho, va apuntar que el Govern crearà un comissionat especial i un comitè científic compost per experts per configurar totes aquestes activitats.

"En només cinc dècades, Espanya ha passat de ser una dictadura pobra, aïllada, a ser una de les democràcies més plenes del món; una economia moderna, oberta; una societat tolerant, inclusiva; una potència internacional, compromesa amb el multilateralisme, l’europeisme i la pau. Aquesta profunda transformació és el fruit del talent, valor, generositat i sacrifici de moltes persones que avui recordem", va assenyalar.

No sembla compartir aquesta visió la presidenta de la Comunitat de Madrid. "Pedro Sánchez ha embogit. Com que el seu Govern està en les últimes hores, ha decidit cremar els carrers i provocar violència amb grups molt minoritaris, que últimament surten just quan ell ho passa malament", va publicar Díaz Ayuso en el seu compte d’X, donant a entendre que la celebració dels 50 anys de democràcia pot provocar enfrontaments.

Sancions i commemoració

Notícies relacionades

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

Rufián renuncia a la seva acta de regidor d’ERC a Santa Coloma

El Consell Executiu va aprovar ahir la llei de memòria democràtica de Catalunya, amb el mateix redactat que va deixar el Govern d’ERC presidit per Pere Aragonès i que va superar tots els tràmits parlamentaris, si bé va decaure al liquidar-se la legislatura per l’avançament electoral. El president Salvador Illa es va comprometre amb els republicans a reimpulsar-la, i el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha complert el compromís, com va avançar EL PERIÓDICO i, de passada, també amb la petició dels Comuns, que van exigir que fos una de les primeres lleis a ser avalades.

La normativa parteix de "la veritat, la justícia i la reparació" com a fonaments i preveu sancions per l’enaltiment de la dictadura de fins a 150.000 euros, actes de commemoració de la República el 14 d’abril i de la constitució de l’Assemblea de Catalunya el 7 de novembre, a més de la formació en memòria democràtica des de l’educació primària. L’entrada en vigor d’aquesta norma implicarà l’obligació de retirar símbols franquistes, distincions, nomenaments i honors abans dos anys. Tot i això, pel caràcter "simbòlic" del monòlit de Tortosa (Baix Ebre), que va ser erigit el 1966 per commemorar la victòria franquista en la batalla de l’Ebre, ERC vol que es retiri abans d’un any d’haver entrat en vigor de la norma.