Sánchez rebutja sotmetre’s a la qüestió de confiança a què el desafia Puigdemont

Un any després de la investidura de Pedro Sánchez, l’expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, redobla la pressió. Sense poder lluir encara algun triomf contundent, com seria haver aconseguit l’oficialitat del català a la Unió Europea (UE) o el traspàs de les competències en immigració, el màxim dirigent dels postconvergents es va veure obligat a donar ahir un cop sobre la taula. "O hi ha un punt d’inflexió o millor ho deixem córrer", va afirmar des del Press Club de Brussel·les, el mateix emplaçament en el qual fa set anys va anunciar la seva marxa d’Espanya i al qual va tornar fa un any per anunciar l’acord amb el PSOE. Puigdemont, que fa un balanç negatiu del compliment d’aquest acord, va llançar un pols a Sánchez i li va exigir, a les portes de la negociació dels Pressupostos, una qüestió de confiança. Junts va registrar una proposició no de llei al Congrés per instar Sánchez a utilitzar aquesta figura jurídica. El text podria tirar endavant amb una majoria absoluta de PP, Vox, Junts i UPN (178 escons), però, si prosperés, no tindria cap valor jurídic, ja que només el president té potestat per convocar una qüestió de confiança, i no té intenció de fer-ho. Fonts de la Moncloa transmeten "calma" i afegeixen que "el Govern compleix els seus compromisos" i que seguirà "parlant i negociant amb tots els grups". Puigdemont no ha aclarit els seus pròxims passos.

L’expresident trenca el silenci.

Feia set mesos que Puigdemont no oferia una roda de premsa. Des de les passades eleccions catalanes, i especialment des de la seva reaparició i posterior fugida el 8 d’agost passat a Barcelona, les seves aparicions públiques s’han produït en comptagotes. Puigdemont va utilitzar un to vehement per denunciar els deutes del PSOE, va acusar Sánchez de no ser de "fiar" i va assegurar que el seu crèdit ja estava "en números vermells". També va lamentar que no s’hagi reunit encara amb Sánchez, una cosa que assegura que "hauria ajudat" a reconduir les negociacions, ni amb el president de la Generalitat, Salvador Illa. No obstant, no va dinamitar cap pont ni va amenaçar els socialistes amb un veto als Pressupostos Generals de l’Estat. La conclusió, una vegada més, va ser que Puigdemont colla, però, de moment, no ofega.

Marcatge a ERC.

Junts necessita un triomf de la negociació amb el PSOE perquè el balanç és negatiu. A la carpeta d’acords complerts hi ha l’amnistia (mèrit compartit amb ERC, però sense aplicació per ara als màxims líders de l’1-O), l’ús del català al Congrés, la reducció de l’IVA de l’oli i la taula de negociació amb mediador a Suïssa. No obstant, encara no s’ha creat el traspàs de les competències en immigració ni el català s’ha convertit en oficial a la UE. El pla de tornada d’empreses està en stand by i la millora del finançament està en mans del que es va acordar amb Esquerra per a la investidura d’Illa. També estan en marxa les comissions d’investigació sobre l’operació Catalunya i la dels atemptats del 2017, però el Govern no ha desclassificat els documents del CNI. Amb aquesta llista d’incompliments que recorden les legislatures anteriors (els postconvergents sempre ho havien utilitzat per desgastar ERC), Junts necessita desmarcar-se dels republicans. Diferenciar l’estratègia de negociació és clau per a la seva disputa interna a Catalunya.

Debilitat al Congrés.

Junts ha volgut aprofitar el moment de debilitat en què es troba el president del Govern, tocat pel cas Ábalos i les investigacions contra la seva dona, Begoña Gómez, i el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz; per desafiar-lo. La fràgil aritmètica parlamentària dona a Junts una posició clau, malgrat tenir només set escons a la Cambra baixa. No obstant, la falta d’alternativa resta poder als seus envits. En aquesta legislatura, a diferència de l’anterior, el bloc de la investidura no és estrictament d’esquerres, sinó de caràcter plurinacional. I aquí és on pateix el Govern a cada votació: ERC tira cap a l’esquerra i Junts cap a la dreta; igual com el PNB i EH Bildu; unes sumes que s’afegeixen a la particular disputa entre Sumar i Podem.

Notícies relacionades

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

Rufián renuncia a la seva acta de regidor d’ERC a Santa Coloma

Aliança impossible amb el PP.

Feijóo ha proposat a Junts en més d’una ocasió impulsar una moció de censura contra Sánchez, però els postconvergents sempre ho han rebutjat. La qüestió de confiança no obliga a prendre cap decisió voti el que voti l’hemicicle. En canvi, una moció de censura obliga a presentar un candidat alternatiu per part de l’oposició que, si tirés endavant, es convertiria en president. En aquest cas, suposaria investir el líder del PP. Per aquesta raó, Junts sempre ha rebutjat aquesta possibilitat. A Puigdemont no li interessa trencar amb els socialistes, però alhora intenta no sumar-se a cap bloc per no tancar la porta a futurs acords amb el PP.