El Congrés vetarà la qüestió de confiança que Junts ha demanat
La iniciativa genera dubtes entre els lletrats de la cambra baixa / PSOE i Sumar esperaran a l’informe jurídic per tombar la tramitació del pla
Carles Puigdemont va exigir aquest dilluns a Pedro Sánchez que se sotmeti a una qüestió de confiança. Però la cosa no va quedar només aquí. Els postconvergents van llançar un envit, presentant una proposició no de llei al Congrés que, tot i que sense cap valor jurídic, és de facto una votació sobre els suports amb què compta el president del Govern. És a dir, una qüestió de confiança, tot i que sense les conseqüències de la mateixa. La iniciativa ha generat dubtes entre els lletrats de la cambra baixa, segons fonts parlamentàries, pel que PSOE i Sumar, amb majoria a la Mesa del Congrés, esperaran a l’informe jurídic per rebutjar la seva tramitació i fer fracassar el pla de Puigdemont.
"Les coses no van bé", va asseverar Puigdemont, sobre la seva relació amb el Govern. La resposta de l’Executiu va ser clara: "El Govern compleix els seus compromisos". No obstant això, els postconvergents ja tenen registrada al Congrés la proposició no de llei en la qual insten Sánchez a "plantejar una qüestió de confiança". No està previst que la Taula analitzi aquesta iniciativa fins dimarts vinent, però ja s’han plantejat dubtes sobre la seva admissió a tràmit sobre els quals el PSOE i Sumar estan construint la seva argumentació per rebutjar-la.
Fonts parlamentàries expliquen que aquests dubtes que hi ha a l’equip jurídic del Congrés es deuen que la qüestió de confiança està reglada a la Constitució, a l’article 112, i desenvolupat després al reglament de la cambra baixa, i que la iniciativa li correspon prendre-la únicament i exclusivament al president del Govern. En aquest sentit, la proposició de Junts suposaria activar un mecanisme que no li correspon i plantejar al Congrés una votació que, de facto, serviria per comprovar els suports de Sánchez.
Les mateixes fonts assenyalen que la Mesa del Congrés va rebutjar el 2013 una iniciativa, llavors del PSOE, per tractar-se d’"una moció de censura encoberta". A això, afegeixen que ahir la Taula va inadmetre a tràmit un escrit de Vox en què instava el president del Govern a dissoldre les Corts i convocar eleccions, i va ser rebutjat "per envair competències constitucionals del Govern".
Diversos lletrats del Congrés, a l’hora d’analitzar el mecanisme de la qüestió de confiança, admeten que la verificació dels suports amb què compta un president del Govern es poden fer amb "l’aprovació d’una moció ordinària desqualificant el Govern" –en què podria enquadrar-se la iniciativa de Junts–, però que "en els sistemes de parlamentarisme racionalitzat, com l’espanyol, l’exigència de responsabilitat política té cursos específics".
Malgrat que Junts fa un balanç negatiu del primer any de negociacions amb el PSOE, els postconvergents no tanquen encara la porta a continuar pactat. Ni tan sols si Sánchez s’acaba sotmetent-se a una qüestió de confiança com li exigeix l’expresident Carles Puigdemont.
Notícies relacionadesSense obligació
El secretari general de Junts, Jordi Turull, va assegurar en una entrevista a Catalunya Ràdio que, després del pacte de Brussel·les que va permetre la investidura del líder socialista, se sentien "amb una certa obligació d’anar tractant cada tema" que se’ls posava a sobre de taula. Va alertar que si el PSOE no compleix els acords i no renova la confiança feta, deixarà de ser així. I va assegurar que només votaran "a favor" de les qüestions que siguin "favorables per als catalans", sense sentir-se "obligats a res".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.