L’única capital sense autovia a Madrid

A l’espera que es confirmi la Conferència de Presidents prevista per a aquest any i que en la seva ordre del dia figuri –com reclamen la majoria dels presidents autonòmics– el nou sistema de finançament, caducat el 2014, La Rioja també insisteix que la reforma i l’actualització no pot continuar esperant. És la comunitat amb menor nombre de població a Espanya –prop de 326.000 habitants– i això incrementa el cost efectiu en la prestació dels serveis als seus ciutadans. Les necessitats a la comunitat autònoma que presideix el popular Gonzalo Capellán també són profundes. I miren en diferents direccions.

El dèficit en infraestructures és clau i el president autonòmic insisteix que aquesta circumstància els resta competitivitat i dificulta les inversions i el creixement al seu territori. Logronyo és l’única capital que encara no està connectada amb Madrid per autovia. I les connexions diàries per tren entre les dues ciutats també són insuficients.

L’alta velocitat no sembla estar ni a sobre la taula perquè tampoc compta amb un sol quilòmetre. I el Govern de La Rioja considera que l’aeroport està del tot infrautilitzat, i exigeix polítiques concretes per reactivar-lo –com rebaixar les taxes aeroportuàries a les companyies que hi operin– i, de passada, pal·liar alguns dels efectes que implica ser comunitat limítrofa amb el País Basc i Navarra, les dues comunitats amb un règim fiscal propi reconegut en la Constitució, però que també posa en dificultats la seva comunitat veïna.

L’altra gran qüestió pendent per a la comunitat de La Rioja continua sent accelerar el corredor Cantàbric-Mediterrani a una data anterior al 2050.

L’Executiu autonòmic de La Rioja mostra especial preocupació per mantenir l’Estat del benestar, cada vegada més exigent, per a tots els ciutadans. Insisteix que aquest Estat del benestar no té res a veure el 2024 que el 2009, quan es va pactar l’últim finançament per a totes les comunitats del règim comú. I el retret al Govern central és que el finançament estatal va a menys mentre que les demandes no deixen de créixer.

De fet, l’Administració de La Rioja insisteix igualment que l’infrafinançament que pateixen s’evidencia amb les noves lleis estatals que posen deures a les regions i que, no obstant, des de l’Estat l’aportació cada vegada ha anat sent menor. Des de la nova llei d’universitats fins a la llei de dependència o la despesa farmacèutica.

L’Executiu de La Rioja posa èmfasi en què l’Estat "s’ha de corresponsabilitzar" amb les polítiques posades en marxa, igual que l’educació de 0 a 3 anys, que en el cas de la seva comunitat, a més, és gratuïta.

Postura comuna

Malgrat haver llançat un pacte per la regió i buscar una postura comuna de tots els partits en representació en la seva comunitat (que sí que van recolzar en el seu moment Sumar, Podem i Vox), el Govern autonòmic retreu al PSOE la seva postura contrària a enfrontar-se a l’acord bilateral entre l’Executiu i ERC per a un finançament singular a Catalunya. Tots els presidents del PP han insistit que el finançament autonòmic només té un fòrum possible i és en el que estiguin representades les 15 comunitats del règim comú.

Notícies relacionades

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

Rufián renuncia a la seva acta de regidor d’ERC a Santa Coloma

El pacte per a Catalunya ha enrarit –i en ocasions enverinat– el debat polític. Però també el del finançament autonòmic, que tots els territoris insisteixen que necessita ser actualitzat amb urgència. Durant anys el Govern central s’ha negat a obrir un meló per al qual es necessiten consensos i dosis de generositat. Cada comunitat autònoma dona prioritat a un criteri i ha de respondre per les seves pròpies característiques.

En el cas de La Rioja el Govern regional no amaga la seva especial preocupació per mantenir el nivell d’aquest Estat del benestar per al qual les comunitats cada vegada atenen més col·lectius, i presten serveis que abans no estaven a sobre de la taula.