La reivindicació d’un tracte "just"

El País Valencià reclama un sistema de finançament "just". Aquest és el nom que encara porta la plataforma que ha ajuntat els partits (menys Vox) i la societat civil des de fa una dècada i que va va fer sortir la ciutadania al carerr en dues poblades manifestacions (més la del 2017 que la de 2021). I dir tracte "just" és dir que l’autonomia aspira a ser normal, o sigui, a rebre del Govern els fons equiparables a altres territoris per als seus serveis públics fonamentals, una cosa que no passa per una errada d’origen del sistema autonòmic i que és un llast especialment evident des del 2002. Amb els dos últims models de finançament de les autonomies (el citat, dissenyat pel Govern de José María Aznar –PP– i el del 2009, obra de José Luis Rodríguez Zapatero –PSOE–, caducat el 2014 i encara en vigor) la societat valenciana ha deixat de rebre 44.058 milions, que li correspondrien per ser un territori normal, amb un tracte just, com la mitjana de la resta d’Espanya. És la xifra de l’infrafinançament valencià fins al 2022 (últim any liquidat), segons les dades de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) avui extensament assumides, des de Fedea fins al Ministeri d’Hisenda.

Doble conseqüència

Fins aquí, el diagnòstic del problema. La conseqüència és doble: deute i carestia de recursos per a polítiques que preparin un millor futur. És a dir, l’Administració valenciana ha de fer un esforç extraordinari perquè l’atenció sanitària, educativa i social no se’n ressentin. L’últim informe de l’Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials (de setembre passat) destaca que el País Valencià va invertir 3.238 euros per habitant en polítiques socials el 2023. És la setena autonomia per la cua, però està ja per sobre de la mitjana estatal (3.124,49 euros) al ser la segona comunitat, després de les Balears, que més ha augmentat la seva despesa social des del 2009 (un 47,8% d’alça). "No pot ser que amb les mateixes obligacions no tinguem els mateixos ingressos", deia recentment l’exconseller valencià d’Hisenda i catedràtic d’Economia Vicent Soler, recentment incorporat a l’equip de Salvador Illa per preparar un finançament singular per a Catalunya. Això significa dèficit cada any (3.358 milions el 2023, en un any especialment crític), que es finança mitjançant deute, que és un llast per als comptes tot i que sigui amb l’Estat a través del Fons de Liquiditat Autonòmica.

El País Valencià és el territori que més deu en relació amb el seu PIB: més de 59.500 milions a la meitat del 2024, que suposen el 41,1% del PIB. Gairebé 52.800 milions d’aquesta quantitat procedeixen de l’esmentat fons de finançament de les autonomies. El resultat és que els diners que hi ha reservats en els pressupostos de la Generalitat Valenciana per a interessos i l’amortització del deute sumen ja tant com el s que estan destinats a la conselleria amb més despesa, Sanitat. Són 7.948 milions el 2024, 1.300 milions més que el 2023.

Notícies relacionades

El pacte del PSOE i Junts sobre immigració s’encalla en els NIE

El cas Begoña Gómez

I així s’arriba a la segona conseqüència: la manca de recursos per dedicar-los a polítiques que produeixin valor i generin futur (infraestructures, industrialització, innovació…). O sigui, l’autèntica política econòmica. "Cal apujar la inversió en R+D i en tecnologia", reclama l’economista José Carlos Díez, que situa el declivi en renda per habitant i en productivitat com el gran problema que afecta el País Valencià.

Un cop definits el diagnòstic i les conseqüències, toca revisar les receptes. I aquí és on sorgeixen les discrepàncies polítiques, que creixen al confrontar el president de la Generalitat, Carlos Mazón (PP), amb una representant del Govern com a líder de l’oposició, la ministra Diana Morant. Existeix un consens: la urgència de reformar el model de finançament. A partir d’aquí, i amb la consciència de la dificultat d’aconseguir aquesta meta, el Consell (i el PP) col·loca com a prioritat un fons transitori d’anivellament. Els socialistes, per la seva banda, reivindiquen una quitació del deute.