Ruth Merino Peña: "Ha faltat altura de mires per tractar el finançament com un assumpte d’Estat"

¿És el moment per a la revisió del sistema de finançament?

Tant de bo, però no he vist gaires avanços en els últims mesos, més enllà que per fi s’està parlant del finançament autonòmic a escala nacional i s’ha reconegut per gairebé tothom que la Comunitat Valenciana és la més perjudicada. Al contrari, la ministra s’ha dedicat a donar la culpa a les comunitats del PP, dient que no ens posem d’acord. És la seva excusa.

¿Com s’explica que faci deu anys que el sistema està caducat?

El 2014 no es va reformar i el 2017 hi va haver certs avanços, amb Mariano Rajoy de president: es van presentar informes d’experts i semblava que es posaria a treballar en el tema ja al Consell de Política Fiscal i Financera. Després en els últims anys, ja amb el govern de Pedro Sánchez, hi ha hagut moltes promeses. Ens van fer presentar al·legacions a les comunitats sobre una proposta de població ajustada el 2020. I allà hi havia diversitat d’opinions, però es va ficar en un calaix i no s’ha fet res més. Al final, per unes circumstàncies o per d’altres, ha faltat altura de mires per tractar el finançament com un assumpte d’Estat, perquè parlem de sanitat, d’educació i de serveis socials.

¿Amb la polaritat existent, es pot arribar a un acord ara?

El que cal fer és fer el primer pas, i això és responsabilitat del Govern. Estan intentant resoldre altres temes, com podria ser la investidura de Salvador Illa a Catalunya, fent negociacions bilaterals, que no són els passos que hem de fer per reformar el sistema de finançament.

¿És possible que comunitats amb interessos dispars com per exemple Galícia i la Comunitat Valenciana arribin a un acord?

Hi ha prioritats en què fins i tot coincidim amb comunitats on governa el PSOE. Nosaltres defensem que el factor principal sigui la població real, però després també cal donar un pes a variables que defensen altres comunitats, com la dispersió geogràfica, l’envelliment, la insularitat...

¿Quines comunitats veuen vostès com a aliades?

Totes. Hi ha punts bàsics en els quals coincidim, com són la insuficiència global de recursos en el sistema, perquè les competències han anat creixent i això no s’ha valorat. Però sí que és cert que, perquè som les que més ho patim, Castella-la Manxa, Andalusia, Múrcia i nosaltres anem més de bracet. A aquesta insuficiència global s’afegeix la nostra insuficiència relativa, que ens frena encara més.

¿Quina és la recepta amb què anirà la Comunitat Valenciana a aquesta futura negociació?

En primer lloc, la multilateralitat, que no vulguin acords bilaterals. És un tema que s’ha de debatre sempre al Consell de Política Fiscal i Financera, amb informes d’experts que puguin aportar diferents comunitats. Després cal simplificar el sistema. L’actual és massa enrevessat, difícilment comprensible per a la immensa majoria. I són fonamentals més recursos en el sistema per a tothom.

¿De quines quantitats parlem?

Vam encarregar a la comissió d’experts nomenats per les Corts Valencianes una proposta amb la solució més ràpida, amb el fons d’anivellament, que ens serveix per calcular el que necessitaria la Comunitat Valenciana, el que està rebent de menys. Partia d’una injecció de recursos addicionals a les comunitats que estaven per sota de la mitjana. La xifra perquè estiguem en la mitjana són 1.782 milions. Ara, com que nosaltres continuem prestant els serveis en les condicions que mereixen els ciutadans, acudim al FLA (fons de liquiditat autonòmic), ja que el nostre nivell de deute no ens permet acudir als mercats. Això ha fet que any rere any ens hàgim anat endeutant més. Estem a prop dels 60.000 milions de deute, dels quals un 80%, segons els experts, es deuen a l’infrafinançament, no que hàgim gastat més ni malament. En els últims anys han pujat els interessos, així que el 2024 hem pagat prop de 900 milions, i el 2025, uns 1.200 milions. Això és com si els interessos pel deute fossin la quarta conselleria en pressupost.

Aquest fons d’anivellament que demana ha trencat el consens a la Comunitat Valenciana, al rebutjar-lo el PSPV. ¿Per què creu que vostè ho fan?

M’agradaria que haguessin donat alguna explicació més enllà de dir que la singularitat del sistema de finançament que s’està negociant per a Catalunya serà bo per a tothom. És una evidència que la quota basca i el concert navarrès, que són totalment constitucionals, són un llast per al finançament de la resta d’autonomies. L’acord amb Catalunya és pràcticament el mateix.

Sobre la petició de condonar el deute, on vostès s’han mostrat tebis, ¿quina opinió tenen?

És una pena que es parli del deute com a conseqüència que han arribat a un acord per a una quitació amb l’independentisme català. Però sí, cal donar una solució al deute de la comunitat. Això sí, una quitació d’una part parcial calculada segons el que interessa a Catalunya, que al final aquí eren 10.000 milions, no serveix per a res. És posar-te una tireta quan t’estàs dessagnant.

Però aquesta quitació parcial seria un alleujament...

Notícies relacionades

El pacte del PSOE i Junts sobre immigració s’encalla en els NIE

El cas Begoña Gómez

No negociarem mai res a porta tancada. La Generalitat continua exigint una solució per al deute, pot ser una reestructuració a llarg termini, una quitació...

En el debat també se senten veus crítiques amb les comunitats que demanen més fons però al mateix temps redueixen els impostos, com la valenciana. ¿No és una contradicció?

Si el Govern diu que no podem demanar el finançament just perquè estem abaixant impostos, vol castigar-nos doblement. A la Comunitat Valenciana tenim una de les pressions fiscals més altes d’Espanya... Només volem estar en la mitjana, en les dues coses.