El Govern cenyeix a sanitat i habitatge les escasses expectatives de pacte amb el PP

El Govern i el PP acudeixen avui a la Conferència de Presidents, l’òrgan que reuneix el cap de l’Executiu, els ministres i els mandataris autonòmics, amb escasses esperances d’arribar a grans acords. En un moment de xoc frontal entre els socialistes i els conservadors, sense gairebé ponts entre tots dos partits, hi ha una cosa en la qual els uns i els altres coincideixen: la impressió que la cita, que tindrà lloc a Santander i comptarà amb Felip VI durant la seva inauguració i també amb el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, corre el risc de convertir-se en una successió de monòlegs.

El president Pedro Sánchez va voler en un primer moment restringir l’ordre del dia únicament a l’habitatge, però la pressió del PP, que governa en 12 de les 17 comunitats autònomes, a més de fer-ho a Ceuta i Melilla, va provocar que el Govern no tingués més remei que obrir la mà. Així que també es parlarà d’immigració, finançament i sanitat. Però no hi ha cap proposta prèvia de resolució, cosa que han criticat comunitats conservadores, com Castella i Lleó, i socialistes, com Castella-la Manxa.

Les llistes d’espera

Les expectatives de l’Executiu, en qualsevol cas, són diferents en aquests quatre assumptes. Sense moure’s del pessimisme sobre les enteses amb el principal partit de l’oposició, fonts de la Moncloa consideren més probable que es pugui arribar a algun tipus de pacte en matèria sanitària, en què el PP reclama mesures davant la falta de personal que impedeix afrontar l’augment de les llistes d’espera.

Potser, continuen els mateixos interlocutors, hi pot haver algun acostament en habitatge, però aquí l’escenari es mostra més complicat. En un context en què la demanda és molt més gran que l’oferta, amb els joves tenint-ho cada vegada més difícil per incorporar-se al mercat immobiliari, Sánchez s’ha compromès a construir en aquest mandat 180.000 pisos a preu assequible i a crear una empresa pública destinada a combatre aquest «drama». Però la sintonia és molt limitada amb el PP, que ha rebutjat aplicar la llei d’habitatge aprovada la legislatura passada. En especial, amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, l’única mandatària autonòmica que va rebutjar reunir-se amb Sánchez en la ronda que el president va portar a terme a la Moncloa per preparar la cita multilateral d’avui.

Els punts en què el Govern estima que no hi ha gairebé cap possibilitat d’acord amb el PP són finançament i immigració. La d’Illa, que s’afegeix a una trobada en què els seus antecessors independentistes havien rebutjat participar, serà una de les intervencions més esperades, però, més enllà del Govern, el president comptarà amb poques complicitats. Les comunitats del PP, junt amb territoris socialistes com Castella-la Manxa, estan virulentament en contra del sistema.

En immigració, el Govern també considera impossible un pacte per repartir entre els territoris els menors no acompanyats arribats a les Canàries. L’Executiu sembla haver llançat la tovallola i explora un pacte amb Junts per aprovar la reforma de la llei d’estrangeria que faci possible la distribució d’aquest col·lectiu vulnerable.

Notícies relacionades

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

Rufián renuncia a la seva acta de regidor d’ERC a Santa Coloma

I finalment, tot i que no aparegui en l’ordre del dia, s’abordarà la dana que el 29 d’octubre va arrasar València i va causar 223 morts. El president de la Comunitat Valenciana, Carlos Mazón, molt discutit per la seva gestió del temporal (va estar absent durant les hores més crítiques i va resultar impossible contactar amb ell), aprofitarà per sol·licitar un pla nacional contra inundacions al Govern, que vol destinar a la reconstrucció de la província els fons europeus no executats. La d’avui serà la primera trobada de tots els líders autonòmics després de la tràgica riuada.

Tot i que el nivell d’enfrontament i tensió entre el Govern i el PP és elevat, molts dirigents consideren que acabar la reunió sense un únic acord donaria una imatge pèssima. Tot i que la realitat és que en assumptes tan rellevants com el finançament o la immigració sigui molt improbable que hi hagi avenços.