Els barons del PP qualifiquen de "pedaç" la condonació

El guió més pessimista sobre la Conferència de Presidents es va complir. Les expectatives eren baixes i la reunió va acabar sense un únic acord concret. El retret a Pedro Sánchez més repetit entre els presidents del PP va ser l’inexistent intercanvi de papers previ, de propostes, que va impedir que hi hagués un debat real sobre els grans assumptes. "Hem perdut un temps preciós", va resumir el president d’Andalusia, Juan Manuel Moreno. Un altre dirigent conservador anava més lluny en privat: "Fracàs total". En immigració, com era previsible, ni un sol acostament. I en finançament autonòmic –punt en què les comunitats del PP van tornar a exhibir un front comú contra els pactes del Govern i els independentistes catalans– es va obrir un vell meló.

La condonació de deute que les autonomies mantenen amb el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) va tornar a la primera línia del debat. Fa mesos, el Ministeri d’Hisenda ja va anunciar que la quitació pactada amb ERC a canvi de la investidura de Sánchez s’estendria a altres territoris. Aquesta idea va generar tensions entre les comunitats del PP, perquè alguns territoris –Comunitat Valenciana, Regió de Múrcia i Andalusia– estan fortament endeutats, mentre que d’altres no. Alberto Núñez Feijóo es va anticipar al que es podia convertir en una bretxa entre les seves autonomies, que podia donar aire al Govern, i va fixar una posició comuna. I, en part, va funcionar.

A Santander, mesos més tard, Sánchez ha tornat a la càrrega, afirmant que al gener donarà un impuls a aquesta condonació convocant el Consell de Política Fiscal i Financera. I les autonomies del PP van aconseguir mostrar una certa unanimitat, incloses les comunitats més endeutades, al recalcar que la condonació "no resol el problema", perquè el que es necessita és una reforma del sistema en profunditat una vegada per totes. Un per un els presidents conservadors van repetir aquest missatge. Respecte a la condonació, això sí, hi va haver més matisos.

Proposta d’Ayuso

Hi ha comunitats com Aragó o Castella i Lleó que es van mostrar contundents: "No donarem suport a una condonació de deute. Ni és just ni té sentit", clamaven els seus presidents. La sorpresa, en part, va venir d’Isabel Díaz Ayuso, que va proposar que l’única condonació es faci a la Comunitat Valenciana després de la catàstrofe de la dana.

El baló d’oxigen, van repetir en el seu entorn més directe, no anava dirigit a Carlos Mazón. No era una picada d’ullet expressa al president. Però sí que hi va haver una defensa tancada sobre que València no podrà aixecar el cap si no posen tots l’espatlla. La proposta va eclipsar el debat per complet i va forçar la resta de barons autonòmics a pronunciar-se. El president d’Andalusia va recollir el guant: "A mi no m’importaria que l’única comunitat autònoma que pogués assumir aquesta quitació fos la Comunitat Valenciana si amb això contribuïm a rellançar una economia tan important per a Espanya". En el nucli dur del president de la Regió de Múrcia, Fernando López Miras, també es va assegurar: "No ens oposarem mai a una mesura així que vagi dirigida a València".

Notícies relacionades

Illa contraposa un "finançament solidari" a la "deslleialtat fiscal"

No és país per a pactes

En altres territoris, com és el cas de Castella i Lleó, no ho veien de la mateixa manera. Tot i que la sensació estesa en el PP és que "ningú es podria negar" a la proposta si arriba a plasmar-se en una realitat, la sensació de nou és que tot el debat entorn de la quitació de deute exposa les comunitats conservadors a certes tensions. Ni comparteixen al mil·límetre les posicions, ni els territoris estan sotmesos a les mateixes circumstàncies.

Els barons també van insistir que la condonació de deute és "un pedaç" pensat "només per a Catalunya". El que cal veure és l’actitud amb què els dirigents autonòmics acudiran a la reunió del gener avançada per Sánchez. Tots els presidents consultats per aquest diari van deixar clar que aniran a la cita, però que s’oposaran que només s’hi abordi la condonació. La reclamació –una vegada més– serà que parlin del sistema en el seu conjunt. López Miras va ser el més concret en els objectius temporals reclamant que "en el termini màxim d’un any" hi hagi una proposta en ferm per a la reforma.