Els dirigents autonòmics es lamenten per la falta d’acords

COMUNITAT DE MADRID.

Hi havia expectació per la trobada entre Pedro Sánchez i Isabel Díaz Ayuso a Santander. La situació de tensió entre tots dos és absoluta i la salutació va ser freda. Tot i així, va ser una proposta de la presidenta madrilenya la que va acabar eclipsant el debat del finançament autonòmic. Ayuso –que sempre ha manifestat un rebuig frontal de la condonació de deute arran dels acords de Sánchez i els independentistes– va proposar que la quitació de deute per a les comunitats no sigui general, sinó que es limiti a València després de la catàstrofe de la dana. Amb tot, les crítiques d’Ayuso a la proposta del Govern sobre la condonació de deute general sí que es van mantenir. Ayuso va assegurar que ho considera "una conxorxa injusta" i "una bogeria" perquè, segons va explicar, "condonar deutes no fa que aquests deutes s’evaporin, sinó que els hereten les següents generacions".

ANDALUSIA.

Juan Manuel Moreno, president de la Junta d’Andalusia, va evitar concretar la seva posició respecte a la proposició d’Ayuso. Al final de la reunió, va afirmar que "compartia la filosofia" amb la dirigent madrilenya que no es faci una condonació "lineal", sinó que es tinguin en compte les circumstàncies de cada territori. "Jo comparteixo el criteri que no es penalitzi les comunitats que fan bé la feina", va continuar.

PAÍS VALENCIÀ.

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va demanar "l’exempció total d’impostos" per a les ajudes a persones i empreses afectades per les riuades del 29 d’octubre. Així, va exigir "IVA zero" per a la reposició i reparació de vehicles, així com per a la rehabilitació de vivendes fetes malbé. A més, que les ajudes de les empreses als seus empleats "es declarin exemptes" en cas que siguin considerades rendiments del treball. Petició al marge, el missatge de Mazón va ser de crítica total al plantejament de Pedro Sánchez. ¿Resultats? "Escassos, pocs... Cap", va dir.

CANÀRIES.

Pel que fa a les Canàries, el president Fernando Clavijo va considerar la cita com "una oportunitat perduda" al no haver-se arribat a acords concrets en el repartiment de menors migrants. Va reconèixer que els presidents autonòmics van mostrar la seva solidaritat amb la situació de les Canàries, però la realitat és que no es va aprovar la proposta que van elevar les Canàries i Euskadi per al "repartiment extraordinari " i alleujar la pressió de les comunitats més tensades, a fi de "guanyar temps" i després poder debatre a la Conferència Sectorial d’Infància un mecanisme "estable i automàtic", com la reforma de l’article 35 de la llei d’estrangeria.

ASTÚRIES.

Per la seva banda, el president asturià, Adrián Barbón, va apuntar que encara queda temps perquè es pugui abordar la reforma del sistema de finançament autonòmic. Va mantenir que, com havia aventurat, cada comunitat autònoma va anar a "parlar del seu llibre" en matèria de finançament, però va considerar que el to en què es va celebrar la conferència va ser "exemple de normalitat".

CASTELLA-LA MANXA.

El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, va plantejar que PP i PSOE sumin forces, i ho facin des del pla autonòmic amb caràcter previ, de cara a avançar cap a un nou sistema de finançament que, apuntalat en el bipartidisme, pugui evitar els "xantatges" que, segons el seu parer, interposen els principals partits de l’independentisme català.

BALEARS.

Marga Prohens, presidenta del Govern balear, va expressar una visió crítica sobre l’organització i els resultats de la trobada, perquè el president del Govern semblava més interessat a "complir el tràmit i l’expedient" que a propiciar un veritable diàleg. Segons Prohens, la reunió va ser "una successió de monòlegs dels presidents autonòmics sense respostes concretes per part del president", en un context caracteritzat per "la nul·la voluntat d’acord i de diàleg". En l’àmbit de la vivenda, Prohens va emfatitzar que les Balears enfronten una de les situacions més complexes del país i va remarcar la importància d’abordar l’emergència habitacional, però no només per a col·lectius vulnerables o de rendes baixes, sinó també per a la classe mitjana, els joves i els treballadors.

GALÍCIA.

La reunió no va servir per desbrossar el camí per a un nou model de finançament autonòmic. Així ho va veure el president de la Xunta, Alfonso Rueda, que, igual que els seus homòlegs del PP, va rebutjar de ple negociacions a dues bandes. "El president Sánchez ha tornat a enunciar el seu convenciment d’acords bilaterals amb tothom, però és absolutament impossible", va assenyalar Rueda, qui va lamentar que "l’únic compromís" del Govern és perdonar el deute autonòmic. Rueda va defensar que el finançament autonòmic s’ha de negociar entre totes les comunitats. Però no és "optimista" perquè creu que Sánchez vol negociar amb cadascuna de les comunitats per separat. "La bilateralitat multilateral no existeix", va advertir el cap de l’Executiu gallec.

EXTREMADURA.

La presidenta de la Junta d’Extremadura, María Guardiola, va demanar més compromís del Govern amb la sanitat i la vivenda rural a Extremadura. La cap de l’Executiu autonòmic va recordar al president del Govern la seva obligació constitucional de "governar per a tothom" i no concedir privilegis a alguns. "Extremadura reivindica que no cedeixi impostos a un territori que no n’és amo, perquè trenca l’organització territorial. Respecte constitucional i lleialtat institucional", va assenyalar Guardiola en la seva valoració de la cimera de Santander.

CASTELLA I LLEÓ.

El president de la Junta de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, va lamentar la falta d’acords en les quatre matèries abordades en la conferència celebrada a Santander i va resumir que els avenços sol·licitats i esperats es van quedar en "frenades". Finalment, va sentenciar que tornava a la seva comunitat "amb les mans buides" perquè la cimera havia sigut "una profunda decepció".

MÚRCIA.

Un any. Aquest és el temps que va donar el president de la Regió de Múrcia, Fernando López Miras, al Govern d’Espanya perquè presenti una proposta per reformar el sistema de finançament autonòmic, caducat des de fa una dècada i que perjudica especialment regions com la de Múrcia i València.

ARAGÓ.

Per la seva banda, el president d’Aragó, el popular Jorge Azcón, es va mostrar "sincerament decebut" després de la trobada. Amb l’important problema del finançament autonòmic sobre la taula, Azcón va criticar que "no ha sigut possible arribar a acords" amb el president del Govern i va denunciar que la voluntat del president no era arribar a pactes, "perquè, si no, hauria enviat documentació de forma prèvia". "Si hi hagués hagut un document, estaríem explicant aquest acord per ajudar a la reconstrucció després de la dana. Amb València no hi hauria hagut cap dubte. Però ho ha postergat quan les ajudes a València es necessiten en aquest mateix moment", va lamentar.

NAVARRA.

Quant a Navarra, la presidenta María Chivite va afirmar que, si es porta a terme una condonació del deute autonòmic, la Comunitat Foral també n’hauria de sortir beneficiada. En tot cas, va assenyalar la presidenta en una compareixença davant els mitjans de comunicació, aquesta és una qüestió que, arribat el cas, hauran de tractar entre Navarra i l’Estat de manera bilateral.

EUSKADI.

El lehendakari, Imanol Pradales, va assegurar que la proposta conjunta del seu Govern i de l’Executiu de les Canàries per fer un repartiment equilibrat entre comunitats autònomes dels menors estrangers no acompanyats no va rebre "un rebuig frontal", cosa que "obre un fil a l’esperança". Pradales va lamentar que no hi va haver acords concrets. La reunió va ser "correcta en les formes, però en el contingut no s’ha avançat", cosa que va vincular a la "pugna política" entre partits.

CANTÀBRIA.

Per la seva banda, la cap de l’Executiu de Cantàbria, María José Sáenz de Buruaga (PP), va lamentar que el Govern no va donar "la més mínima oportunitat a l’acord" i ho va atribuir que el president "és reu dels seus socis". En la seva compareixença, Buruaga va afirmar que la reunió ha suposat "una oportunitat perduda" i es va queixar que Sánchez hi va acudir "amb molta ideologia i massa hipoteques".

LA RIOJA.

En una trobada informativa després de la cita, el president de la Rioja, Gonzalo Capellán, va remarcar que no acceptarà que cap comunitat abandoni el sistema de règim comú en el model de finançament autonòmic, tant per la disminució d’ingressos que suposaria per a les altres regions com perquè existeixen qüestions legals perquè això no pugui passar.

CEUTA.

El president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, va insistir que és necessari un pacte d’Estat basat en la solidaritat per al repartiment de menors migrants entre les comunitats autònomes. Vivas, que va qualificar com a "positiva" la cimera multilateral de Santander malgrat la falta d’acords, va voler remarcar que la situació de la ciutat autònoma amb l’acollida de migrants és "insostenible".

Notícies relacionades

Illa contraposa un "finançament solidari" a la "deslleialtat fiscal"

Els barons del PP qualifiquen de "pedaç" la condonació

MELILLA.

La ciutat autònoma de Melilla va lamentar la manca d’acords, una cosa de la qual va responsabilitzar el president del Govern, a qui va criticar, a més, per la seva "deslleialtat institucional de manual". En roda de premsa al finalizar la reunió, el vicepresident primer de Melilla, Miguel Marín, va retreure a Sánchez que no hagués presentat cap document per analitzar, debatre o aprovar propostes i, no obstant, minuts abans de començar, hauria donat a conèixer l’opinió pública, a través dels mitjans, qüestions que ni tan sols va traslladar als presidents autonòmics.