ERC elegeix avui entre Junqueras i Godàs qui reconstruirà el partit

Set esgotadors mesos després que ERC inaugurés la seva pitjor crisi en més d’una dècada, els seus 8.000 militants estan convocats avui a elegir definitivament a quin líder fien la difícil reconstrucció d’un partit fracturat internament. Han d’escollir entre la candidatura d’Oriol Junqueras, el president d’ERC en els últims 13 anys, o la de Xavier Godàs, l’aspirant que defensa que només amb un nou lideratge la formació remuntarà.

Junqueras parteix amb avantatge. Fa dues setmanes ja hi va haver una votació en primera volta on es va imposar a Godàs per 13 punts d’avantatge –48,3% de vots a 35,3%–, però, com que aquell dia ningú va arribar al 50% dels sufragis, ha hagut de tenir lloc ara aquesta segona volta. Godàs, malgrat aquesta distància, ha lluitat en les últimes setmanes per captar els votants que en la primera volta van optar per una tercera candidatura –Foc Nou– que aquell dia va quedar eliminada.

Estratègies diferents

Guanyi qui guanyi avui, a partir de les 20.00 hores el nou president d’ERC es trobarà amb el repte de recosir una organització que es va partir per la meitat després de la derrota sense pal·liatius de les eleccions catalanes del 12 de maig. A partir d’aquell dia, el tàndem Junqueras-Rovira, que havia governat el partit des del 2011, es va divorciar de mala manera. Una part de la formació es va arremolinar al voltant Junqueras i des d’aleshores lluita al seu costat perquè recuperi el tron quatre anys més més. L’altra part es va agrupar entorn de la secretària general, Marta Rovira, i va armar la candidatura de Godàs. En els últims dies s’han celebrat diversos cara a cara que han revelat que la tensió està disparada.

El guanyador també s’haurà d’enfrontar a dos problemes més. El primer, la situació de declivi electoral en què es troba actualment ERC després d’haver retrocedit de manera ben clara en les últimes eleccions municipals, generals, catalanes i europees. Un cicle complet comptant les nits electorals per decepcions.

Per revertir la situació, els dos candidats proposen estratègies diferents. Godàs vol resituar ERC com a partit de l’"esquerra nacional", és a dir, centrat a recuperar un espai nítidament progressista i sobiranista. Junqueras, en canvi, projecta una formació que no se centri tant a fer gala d’una posició ideològica estricta, sinó una ERC que aspiri a ser el partit socialdemòcrata català de referència que el que busqui és captar adeptes a gairebé tots els estrats de la societat. Per a Junqueras, la recepta de Godàs convertirà ERC en un partit "petit i tancat en si mateix". Per a Godàs, la proposta del seu rival ha fet d’ERC una formació que "ha intentat agradar a tothom i ha acabat no agradant a ningú".

Una ferida que supura

L’altre gran problema per al nou president serà intentar resoldre la crisi reputacional que dessagna el partit, la dels cartells difamatoris que es burlaven de l’Alzheimer de l’expresident Maragall i que van sortir de dins de l’organització. Un assumpte tèrbol que continua sense estar aclarit. Mig any després que esclatés l’escàndol, ERC no ha aconseguit encara acabar la investigació interna ni tampoc assenyalar amb claredat els responsables. Aquesta és una ferida que no deixa de supurar i que tensa especialment el bàndol de Junqueras i el de Godàs, que s’acusen de ser-ne els responsables.

Notícies relacionades

Illa contraposa un "finançament solidari" a la "deslleialtat fiscal"

Els barons del PP qualifiquen de "pedaç" la condonació

El desenllaç de la votació serà seguit molt de prop tant pel PSOE com pel PSC. Pedro Sánchez i Salvador Illa necessiten els republicans per aprovar els seus respectius pressupostos i estan esperant a conèixer a quin dels dos interlocutors dirigir-se. També l’alcalde Jaume Collboni espera el desenllaç per saber si els republicans voldran entrar en el seu govern municipal.

Guanyi Junqueras –que fa tàndem amb Elisenda Alamany- o guanyi Godàs –que té al costat Alba Camps–, els socialistes saben que ERC no posarà fàcils els seus vots als comptes públics ni a la seva entrada a l’executiu barceloní. La qüestió és que els dos candidats han interpretat que, per captar el vot dels afiliats, havien d’endurir el discurs cap als socialistes. Ho han arribat a fer tant que ara no podran acceptar qualsevol acord per sortir del pas, sinó un que puguin exhibir amb orgull als militants. A més, qualsevol eventual pacte que aconsegueixin s’han compromès a consultar-lo internament. Això també complica les coses.