Sánchez negociarà la quitació del deute autonòmic

El moviment va tenir un efecte dispar. Salvador Illa, que va trencar la tendència dels seus antecessors independentistes de la Generalitat i va acudir a la convocatòria, el va aplaudir sense reserves. El també socialista Emiliano García-Page, president de Castella-la Manxa, el va considerar, en canvi, un mer "pal·liatiu" davant l’"infrafinançament" que pateixen la seva autonomia, Andalusia, Múrcia i el País Valencià.

Per part del PP, que governa en 12 dels 17 territoris, la majoria de mandataris van llançar un missatge semblant. L’andalús Juanma Moreno va demanar conèixer la "lletra petita" d’una quitació que va titllar de "pedaç" per evitar parlar del finançament català. I la madrilenya Isabel Díaz Ayuso, sempre un pas més enllà, va dir que la proposta era una "bogeria" i va defensar que l’única condonació fos per al País Valencià després de la tragèdia de la dana.

"Avui s’ha parlat del que interessa realment a la gent", va assenyalar després de la conferència el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres. L’ordre del dia constava de quatre punts: sanitat, habitatge, immigració i finançament. Sánchez va llançar propostes sobre totes aquestes matèries, però no hi va haver cap acord entre el Govern i les comunitats dins d’una conferència que la pròxima vegada, a proposta d’Illa, se celebrarà a Barcelona.

Torres va minimitzar la falta de fruits i va assegurar que l’important era el "respecte institucional", cosa que el mateix cap de l’Executiu havia anticipat en la declaració institucional prèvia a la trobada. "La imatge que es reflecteix aquí de tots els presidents autonòmics demostra la unitat territorial del nostre país. És una imatge molt poderosa, que dona certesa i seguretat als ciutadans", va dir Sánchez.

Nou model

Ja dins de la reunió, que es va fer a porta tancada, el president del Govern va llançar el guant de la quitació del deute i va tornar a insistir, com ja va fer al setembre, en la necessitat de reformar el sistema de finançament. La proposta, segons fonts de la Moncloa, busca un "nou model que conciliï la multilateralitat i la bilateralitat, blindi la solidaritat entre territoris i garanteixi que totes les comunitats rebin més recursos dels que reben avui". Tots els mandataris coincideixen a dir que ha arribat el moment d’obrir aquest complex meló, però les diferències de criteri, no només entre el Govern i el PP, sinó també entre els diferents territoris governats pels conservadors, fan molt difícil, segons tots els consultats, que es pugui arribar a una entesa a curt termini.

Tampoc en immigració. Sánchez va insistir en la reforma de la llei d’estrangeria per permetre una cosa a la qual fins ara s’ha negat el PP: el repartiment entre comunitats dels menors no acompanyats arribats a les Canàries. Però de nou no hi va haver acord. L’Executiu sembla haver llançat la tovallola amb el partit d’Alberto Núñez Feijóo i explora ara un pacte amb Junts per a aquesta modificació legal.

Les expectatives del Govern sobre possibles acords en aquesta cita eren baixes, però fonts de Moncloa assenyalaven durant els últims dies que en sanitat hi havia un petit espai per a l’entesa. No va ser així, malgrat que Sánchez va anunciar la transferència de 223 milions d’euros a principis del 2025 amb l’objectiu de millorar l’atenció dels pacients a través de la intel·ligència artificial. El líder socialista es va comprometre a "consolidar i augmentar el finançament de noves places per a professions sanitàries a les universitats públiques, sempre que existeixi un compromís ferm de les comunitats autònomes per contribuir de manera sostinguda al seu cofinançament".

Notícies relacionades

Illa contraposa un "finançament solidari" a la "deslleialtat fiscal"

Els barons del PP qualifiquen de "pedaç" la condonació

Sánchez va intentar sense èxit que l’habitatge fos l’únic tema de l’ordre del dia. Convençut que les iniciatives davant els problemes immobiliaris han de marcar aquesta legislatura, va proposar "blindar el caràcter públic i social dels habitatges finançats amb recursos públics de manera permanent i irreversible", com a via perquè "el parc públic continuï creixent i arribi al 20%", ja que a Espanya avui és del 2,5%.

També va plantejar reformar la llei de sòl per dotar de més "seguretat jurídica" els ajuntaments a l’hora de modificar els seus plans urbanístics i "accelerar la construcció d’habitatges assequibles". El president va acabar reclamant una vegada més a les comunitats del PP que apliquin la llei d’habitatge, que incorpora els límits al lloguer. Però no hi va haver cap dels presidents conservadors que canviés d’opinió i van acabar rebutjant aquesta reclamació.