Jordi Turull: "No es donen les condicions perquè pactem els Pressupostos de Sánchez"

Aquest any havia de servir per intentar construir una confiança que no existeix. I no ha anat bé. [El PSOE] actua de dues maneres diferents: fa un discurs a Ginebra i un altre de molt diferent a l’Estat i a Catalunya. Volem saber quin dels dos és el que val. La nostra confiança no la té i, fins que es debati la proposició, té temps de rectificar amb fets, no amb paraules. Volem veure quin PSOE hi ha. Segons quin sigui, no val la pena continuar.

Els lletrats del Congrés dubten de l’admissió a tràmit i hi ha fonts que apunten que la Mesa del Congrés vetarà la iniciativa.

Ens costa molt imaginar que, tal com estan les coses, el PSOE es negui que hi hagi un debat sobre aquesta proposició. Si la Mesa diu que no hi ha res a parlar, prendrem les nostres decisions.

El seu partit també va demanar una qüestió de confiança a Pere Aragonès. Les conseqüències del seu rebuig van ser la destitució del vicepresident, Jordi Puigneró, i la consulta a la militància que els va fer abandonar el Govern. ¿Quines conseqüències tindrà per a Sánchez?

Puigdemont també se’n va sotmetre a una quan la CUP no volia votar els Pressupostos. Una qüestió de confiança permet resituar les coses, no és negatiu. Aragonès va fer cas omís i així li ha anat. Si la Mesa l’admet a tràmit, passaran dos mesos fins que es debati, i són dos mesos en què el PSOE pot fer coses. Prendrem decisions en funció de fets, no de paraules. S’ha acabat el crèdit.

Llavors, si els acords estan en aquest punt i Sánchez no vol sotmetre’s a una qüestió de confiança, els queda la via de la moció de censura.

No necessàriament. No volem entrar en aquest marc mental. No anem al Congrés com si fos una subhasta d’un bloc o l’altre; defensarem els interessos dels catalans. Si Sánchez creu que, de derrota en derrota al Congrés, pot continuar, ens trobarem amb la peculiaritat que hi ha una cúpula judicial que no vol aplicar les lleis i un president del Govern que actua a esquena i sense la confiança del Congrés. Això és una democràcia de pandereta; suposo que Europa en prendrà nota. No m’imagino Sánchez continuant com a president si no compleix els seus compromisos i va de derrota en derrota. No pots pactar una cosa amb Junts i una altra amb els socis ideològics del bloc d’investidura, això és trilerisme polític. Arriba un punt en què cal dir prou.

Precisament, sobre el paquet fiscal a què es refereix, ¿Junts mantindrà l’acord amb el Govern o votarà les esmenes del PP?

Mantenim l’acord que tenim amb el Govern.

Aquesta setmana hem vist una negociació amb el PP per l’impost sobre la producció d’energia elèctrica. ¿Hi haurà nous acords amb els populars?

En una comissió hi pot haver transaccions, però no hi ha una negociació entre el PP i Junts. Si el PP la volgués, ara arriba massa tard. En el seu moment, fa un any i mig, vam dir que estàvem disposats a parlar, perquè no som de cap bloc, i van decidir que no volien. No hem parlat. Quan ens venen amb l’argument que, si no hi ha Sánchez, vindrà el PP, no ens fan ni pessigolles. No ens deixarem utilitzar.

¿Alberto Núñez Feijóo ha enviat algun emissari a parlar amb Junts?

No em consta.

Avui, ¿Junts votaria en contra dels Pressupostos de Sánchez?

Sí. Els vam advertir que no votaríem a favor de cap pressupost si abans no s’acredita que s’han complert els actuals. I no poden acreditar-ho perquè estem en un nivell d’execució per sota del 50%. Hem proposat mesures per compensar-ho. No hi ha hagut ni reunió de Pressupostos ni nova proposta sobre el sostre de despesa. Està en punt mort. Ens vam presentar a les eleccions dient que no investiríem Sánchez. Hem fet un gran esforç i no el veiem proporcional a l’altra banda.

Si hi hagués aquesta compensació i s’asseguessin a negociar, ¿quines serien les condicions de Junts per aprovar els Pressupostos?

Hem d’obrir diverses carpetes de l’acord de Brussel·les. Un dels grans temes és el finançament de Catalunya. Han tancat un acord amb els altres i no ens han dit ni hola. I després fan un congrés i diuen que serà singular i plural, bilateral i multilateral... Això és trilerisme polític.

¿El model de finançament és la seva condició?

Primer cal acreditar la liquidació. Les condicions no les fem públiques. Abans d’arribar-hi, necessitem fets. Els Pressupostos els veiem no lluny, llunyíssim. No es donen les condicions per asseure’ns a negociar.

¿Que els líders de la UGT viatgin a Waterloo per veure’s amb Puigdemont pot ajudar a la negociació sobre la reducció de la jornada laboral?

És un reconeixement de la UGT a la figura del president Puigdemont com actiu polític de primer nivell després de les lamentables paraules de Matías Carnero.

El president Salvador Illa demana estabilitat a Junts, ¿l’hi donaran?

Representem dos models diametralment diferents. Per mantenir-se en el poder, ha canviat radicalment d’opinió sobre el Hard Rock. No representa la centralitat. Està atrapat pels Comuns i per ERC, i no vol molestar Madrid. L’estabilitat, ¿què és? ¿Decidir ‘sí bwana’a la Moncloa? ¿On és Illa amb el sostre de despesa? Estem demanant més diners per a ell. No ajudarem un Govern que desnacionalitza. Nosaltres volem que els Mossos tinguin competències en ports, aeroports i fronteres; ell ha convidat la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a entrar al 112. Representa l’esperit del 155, no pot comptar amb la nostra complicitat.

ERC ja té nou líder. ¿Creu que es podran refer ponts?

Ens té a disposició per trobar-nos al més aviat possible. Veurem si Esquerra torna a la via de l’acció conjunta independentista o vol continuar donant tot el poder al PSC i al PSOE.

L’amnistia continua encallada, però hi ha una petició d’indult per a vostè. ¿Vol tornar a ser un càrrec electe?

No cal ser un càrrec electe per estar compromès amb el país. Jo no accepto l’indult, seria blanquejar la prevaricació de la cúpula judicial.

Un any després de la investidura de Pedro Sánchez, Junts diu que el balanç és decebedor. ¿Podrien aixecar-se de la taula de negociació a Suïssa?

Nosaltres hem complert, el PSOE no. No ha concretat de manera efectiva molts dels compromisos que tenia amb nosaltres i d’altres els ha intentat disminuir. Com l’oficialitat del català a la Unió Europea: no té res a veure que es parli català al Parlament Europeu. O com amb el tema de la immigració, que ens estan intentant colar una encomanda de gestió. Nosaltres volem ser més nació, no més gestoria. El traspàs pot ser una oportunitat per al reconeixement nacional de Catalunya. Volem tramitar i resoldre tots els expedients, no acceptem tramitar i comunicar, però que la resolució la faci un altre. Aquí és on estem encallats. Si no hi ha resolució [d’expedients], no té sentit el traspàs, no hi ha acord. No tenim la vocació de ser Correus ni de ser majordoms.

¿El català ha de ser un requisit per accedir a tots aquests requisits? ¿Quin nivell i amb quins terminis?

De moment, el que volem és l’instrument per poder decidir-ho. Volem decidir quin nivell de català s’haurà d’acreditar. I, evidentment, posarem els recursos, perquè ningú neix après. Però no estem en la fase de decidir quin nivell s’acredita, sinó que la Generalitat pugui decidir. Si hi ha pacte, qui el començarà a gestionar és el Govern, no nosaltres.

Un altre punt clau són les fronteres. ¿Els Mossos d’Esquadra han de tenir més competències en ports i aeroports? ¿Acceptaria una cogestió?

Si els Mossos són la policia integral de Catalunya, ho han de ser per a tot. No s’entén que no puguin fer aquesta tasca. O hi ha confiança o no n’hi ha, o hi ha traspàs o no n’hi ha. ¿Per què, quan un senyor arriba a Catalunya pel Voló, ha de ser [rebut per] una persona vestida amb tricorni verd i no pot ser un mosso? ¿Quin és el problema?

¿Un gest que podria desencallar la situació és que Sánchez es reunís amb Puigdemont?

Seria bo que es veiessin, una estona molt llarga, no que es fessin una foto, no una trucada. Per mirar-se als ulls. Però s’equivoquen si es pensen que això va d’estètica, que se soluciona amb un copet a l’esquena. Estem en la fase dels fets, no de les paraules, ni de les carantoines. Si es veuen, millor, però faran falta fets. Si no, no servirà de res.

¿Sánchez s’hauria d’implicar també amb el tema del català a Europa?

Se li demana des de fa mesos. En alguns assumptes s’implica molt, i en d’altres, gens. Per fer comissària Teresa Ribera és capaç de parlar amb aquells als quals, diu, cal fer-los un cordó sanitari. Es notava que el ministre [d’Exteriors, José Manuel] Albares volia tirar-ho endavant, però arriba un punt en el qual cal pujar a un grau superior. Quan denunciàvem lawfare, es reia de nosaltres; ara que toquen la seva senyora, sí que parla de lawfare. Està aplicant una doble vara de mesurar.

Notícies relacionades

Junqueras i la (in)governabilitat d’ERC

Les set vides polítiques

¿Creu que Junts es pot permetre deixar caure Sánchez quan ha quedat fora de les principals institucions catalanes?

El que no podem perdre és la coherència. Quan vam deixar el Govern, ens van dir que cauríem en la irrellevància. ERC ha passat de tenir-ho tot a no tenir res. El poder pel poder els ha servit per perdre-ho tot. No ens movem en termes electorals. Vam fer un esforç, podríem haver triat una situació molt més còmoda a Madrid i no ho hem fet. Demanem la mateixa responsabilitat, rigor i riscos a l’altra part.