Les set vides polítiques

Quan Oriol Junqueras, ahir reelegit líder d’ERC, acabi aquest seu cinquè mandat al capdavant del partit, haurà estat encapçalant l’organització 17 anys, durant els quals s’ha enfrontat a nombrosos obstacles. L’últim, el més inesperat per a ell: el rebuig intern d’una part d’ERC que es tornés a presentar. Malgrat això, suma una setena vida política.

2011-2012: arribada al comandament d’un partit fracturat.

L’1 d’octubre del 2011 arriba a la presidència d’ERC. Juntament amb Marta Rovira, assumeix les regnes d’un partit devastat per les lluites internes i amb el suport institucional sota mínims, amb deu diputats al Parlament, tres al Congrés i només dos regidors a les ciutats més poblades de Catalunya. Pocs pensaven que el tàndem Junqueras-Rovira, en un partit caïnita que té la fama de triturar els seus líders, remuntaria el vol. En un congrés a Girona, Junqueras promet convertir ERC en una "força hegemònica".

2012-2014: impuls electoral.

Contra pronòstic, en només un any fa que ERC sigui la segona força del Parlament amb 21 escons. Té un aliat inesperat. El llavors president Artur Mas calcula malament i avança les eleccions dos anys pensant que es beneficiarà de l’onada independentista que comença a instal·lar-se a Catalunya. Error. Mas perd 12 diputats i Junqueras en guanya 11, cosa que converteix ERC en un partit decisiu per a la governabilitat. Molts pensen que el suport d’ERC a la investidura de Mas cremarà els republicans, però Junqueras fixa, a canvi dels seus vots, una consulta sobre la independència que se celebrarà el 9 de novembre del 2014. Llavors ja és un dels líders més ben valorats a Catalunya. Condiciona l’agenda del Govern de CiU i, alhora, evita el desgast perquè ERC no en forma part.

2014-2016: la coalició amb Mas que no va voler mai.

L’ERC de Junqueras guanya les eleccions europees del 2014 i obté la segona plaça en les municipals i generals del 2015. Algunes enquestes apunten que poden aspirar a la presidència de la Generalitat. Mas ho sap i, per desactivar-ho, força ERC a presentar-se en coalició amb CDC en les següents eleccions. Així es crea Junts pel Sí. És un cop per a Junqueras, que ha de renunciar a aspirar a ser president en benefici de Mas. Però, en un altre caprici del destí, la CUP veta Mas per a la investidura i l’envia a la ja famosa "paperera de la història". Junqueras sobreviu i s’alça com a vicepresident del Govern de Puigdemont.

2016-2017: l’encàrrec enverinat del referèndum.

L’Executiu Puigdemont-Junqueras és turbulent. Els problemes s’accentuen amb la promesa d’un referèndum que ningú sap com s’ha d’organitzar amb l’oposició de tots els aparells de l’Estat. Per compartir el desgast, Puigdemont encarrega a Junqueras que organitzi la votació des de la Conselleria de Vicepresidència i Economia. El setembre del 2017 detenen el nucli més pròxim dels seus col·laboradors i el Govern de Mariano Rajoy desplaça milers de policies a Catalunya per frenar la votació. "Només el poble salva el poble", proclama Junqueras el dia de les detencions. La consulta, però, se celebra i mobilitza més de dos milions de persones, segons el Govern. L’independentisme, encara avui, ho considera el seu èxit més important.

2017-2019: presó.

El referèndum i la declaració unilateral d’independència posterior activa tots els ressorts de l’Estat en contra del Govern. El 2 de novembre del 2017, Junqueras i altres consellers entren en presó provisional. El 14 d’octubre del 2019, el Tribunal Suprem el condemna a 13 anys de presó per sedició i malversació. ERC, escapçada, té el seu president entre reixes, i la seva secretària general, Rovira, a Suïssa. Malgrat tot, Junqueras fa sortir ERC de l’independentisme unilateral i posa el partit a defensar la negociació amb l’Estat. Com que és a la presó, ho fa gairebé sense oposició interna en el partit. Aquest gir serà clau perquè, més endavant, es redueixi la pressió judicial contra l’independentisme i, és clar, contra ell.

2019-2021: indult i amnistia.

ERC continua pujant electoralment. En les generals del 2019 sobrepassa el milió de vots per primera vegada en la seva història i en les catalanes del 2021 aconsegueix, amb Pere Aragonès de candidat, la presidència de la Generalitat. Esquerra és decisiva per a la governabilitat de l’Estat i força el PSOE a negociar. El 2021, després d’una negociació secreta i la renúncia implícita a la via unilateral, ERC aconsegueix l’indult dels líders del procés. 1.329 dies després, Junqueras surt de la presó. El 2024, al costat de Junts, aconsegueix l’amnistia, tot i que a ell encara no se li ha aplicat.

Notícies relacionades

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

Rufián renuncia a la seva acta de regidor d’ERC a Santa Coloma

2021-2024: crisi i resurrecció.

Quan surt de la presó, la seva relació amb el Govern s’enrareix. ERC té les cotes de poder més altes des de la República, però hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar. Junqueras creu que l’equip d’Aragonès i part del partit no el tenen en compte. A Palau pensen que projecta una ombra allargada que impedeix donar notorietat a Aragonès. Comencen les tibantors. En les municipals del 2023, ERC baixa i, el maig del 2024, després de la desfeta en les catalanes, esclata una crisi interna que l’enemista amb Rovira, el seu número 2. Pressionat, dimiteix, però és una jugada per intentar recuperar el tron en el congrés del partit. En la votació d’ahir, els militants han confiat en ell. Tornar a començar.