Una oportunitat per a ERC
Per a la victòria de Militància Decidim ha sigut determinant el reconeixement de les bases del partit a una trajectòria present en els moments dolços dels èxits electorals i en els anys de presó
Els 3.437 vots rebuts per Militància Decidim han volgut que Oriol Junqueras continuï dirigint el republicanisme català. Per aconseguir la victòria, ha sigut determinant tant transmetre una profunda convicció ideològica com no haver amagat una legítima ambició política. I encara més, el reconeixement de les bases del partit a una trajectòria present a les madures, en els moments dolços dels èxits electorals, i a les dures, en els anys de presó. També hi ha contribuït el fet que els militants en la seva vida social hagin continuat constatant com de conegut és per la ciutadania i com el respecta l’electorat de frontera. Una peça massa valuosa perquè el republicanisme l’aparqués al voral de la història, cosa que recorda l’error dels seus companys adversaris al posar-lo, des d’abans de l’inici de la campanya, en el centre de la diana en detriment de la capacitat de divulgar les potencialitats de la seva pròpia bateria argumental.
Hauria pogut passar que la militància, dolguda i avergonyida per les males pràctiques de la propaganda de bandera falsa, optés per una inhibició rabiosa. No ha sigut així. Al contrari, excel·lent participació i manteniment de la percepció que Junqueras representa el "producte republicà" amb millors prestacions per encarar el lideratge de la nova etapa postprocés.
Una vegada elegida la nova direcció, ERC iniciarà la fase més determinant del procés congressual, la que ha de concloure amb l’actualització dels estatuts del partit i amb l’aprovació dels fulls de ruta per fer realitat la República catalana. Per a això el republicanisme no en tindrà prou amb currículums exemplars ni amb els beneficis d’una bona governança en les institucions. Per superar el risc de la pèrdua de rellevància de l’independentisme i per guanyar la batalla de la identificació de les classes populars amb els ideals republicans, Junqueras haurà d’encarar de manera desacomplexada i atrevida les conclusions d’una lectura de la Catalunya que ja és i de la Catalunya que vindrà en un context social, econòmic i polític bastant diferent del dels anys del procés.
Empresa ineludible que l’obligarà, atenent el compromís contret de superar els perímetres de l’independentisme i mimetitzar, més i millor, la praxi republicana amb les classes populars, a donar resposta a reptes majúsculs. Com per exemple convertir ERC en la veu esquerrana de la nova classe social del precariat, fer del republicanisme la palanca d’integració política i nacional del 35% de la població activa catalana d’origen estranger i liderar la construcció d’una solució del conflicte amb l’Estat basada en el principi democràtic, que interpel·li el conjunt del catalanisme (del PSC a la CUP). Sense sectarismes ni vetos creuats.
Vet aquí la tasca immediata de la nova direcció, la primera avaluació de la qual es dirimirà al febrer en la segona fase del congrés convocat. Un escenari tant benvingut com difícil per la crisi viscuda. Per això, cal valorar positivament que Junqueras mantingui la voluntat d’integrar en les comissions redactores de les ponències que cal aprovar el febrer del 2025 les sensibilitats presents en el partit. L’ADN assembleari d’ERC fa preveure que els militants votants de la candidatura guanyadora i els de les altres se sentiran cridats a participar en una controvèrsia constructiva.
Notícies relacionadesEfectivament, el debat conjunt ha sigut sempre la millor metodologia per metabolitzar tensions. Les recents, producte del procés electoral acabat dissabte, i les acumulades per unes bases que en els últims anys havien ponderat les crítiques a la direcció i la disconformitat cap a una accelerada institucionalització del partit i dels seus dirigents al prioritzar la consecució del bé superior de l’amnistia. Aquí rau bona part de per què aquestes mateixes bases s’han sentit pagades amb moneda falsa al descobrir les estructures b.
En conclusió, la fornada de militants liderats per Carod i Puigcercós va saber fer d’ERC el partit normalitzador de l’independentisme social. La posterior, encapçalada per Junqueras i Rovira, va arrossegar nacionalistes i federalistes cap al dret a decidir i l’1-O. La del 2024 ha atorgat a Junqueras i Elisenda Alamany la responsabilitat de culminar l’objectiu. ¿Com fer-ho i amb qui? Un entramat que s’haurà de resoldre en els pròxims mesos si Esquerra (i Junqueras) sap aprofitar l’oportunitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.