ERC elegeix Junqueras sense aclarir la seva política
Els congressos dels partits acostumen a servir per definir una estratègia política i per elegir els seus líders entre els grups més capaços de portar-la a terme. L’interminable congrés d’Esquerra Republicana de Catalunya recorre aquest camí al revés. Primer ha tornat a elegir Oriol Junqueras com a president, per cinquena vegada consecutiva, i al gener aprovarà les ponències polítiques. Això diu molt sobre el caràcter personal de la batalla ajustada que ha guanyat Junqueras, amb el 52,2% dels vots, i sobre les ferides que aquesta victòria ha deixat entre els republicans. En conseqüència, el president d’ERC té al davant una doble tasca. En primer lloc, clarificar la seva posició sobre temes fonamentals de la política catalana i espanyola: la posició del seu partit davant els pressupostos de la Generalitat i els de l’Estat, i una possible entrada d’Esquerra en el govern de Barcelona. Junqueras ja no podrà continuar jugant amb l’ambigüitat que li ha permès obtenir un suport majoritari sense haver volgut explicar si va donar el seu suport al socialista Salvador Illa com a president de la Generalitat. D’altra banda, haurà de demostrar que és capaç de conjugar el verb recosir en tots els temps per tornar a fer d’ERC un partit creïble, en el qual la diversitat interna sigui una riquesa i no una rèmora que li impedeixi tenir un perfil clar en el panorama polític, tant a Barcelona com a Madrid.
Malgrat la seva calculada indefinició estratègica –necessària per guanyar la batalla interna–, tot indica que el president d’ERC continua pensant que tot seria pitjor, per al seu partit i per a Catalunya, si caigués Pedro Sánchez i el Partit Popular arribés al poder amb Vox. Tot indica, per tant, que la seva elecció és una bona notícia per al Govern de Sánchez. Quan Carles Puigdemont sembla disposat a apujar la cotització dels set escons que Junts per Catalunya té a Madrid, qualsevol altra opció hauria suposat un nou maldecap per al PSOE. La primera indicació de l’actitud que adopti la nova direcció d’Esquerra serà la confirmació, o no, de la seva disposició a participar en el govern de Barcelona. Més complexa es presenta la política d’aliances a Catalunya. ERC mai va acabar de digerir l’experiència dels tripartits i entre els republicans són legió els que veuen Illa més com un home del PSOE que com un dirigent compromès amb Catalunya. En tot cas, per a Junqueras ha arribat el moment d’abandonar l’ambigüitat.
Recompondre la unitat del partit es presenta com un repte urgent i complex. Dos no parlen si un no vol, i cal veure quina serà la posició de Xavier Godàs, el contrincant de Junqueras que ha obtingut el 42,2% dels vots de la militància. Junqueras ha parlat de mà estesa, però també ha construït una "comissió de la veritat" les conclusions de la qual poden perpetuar els enfrontaments provocats per l’existència d’una estructura paral·lela a ERC destinada, suposadament, a impedir la seva tornada al poder. Per recosir posicions farà falta alguna cosa més que mà estesa. Haurà de presentar la regeneració interna com un procés de tots, no com el pretext per portar a terme purgues entre els que han sigut els seus oponents.
