Defensa desclassificarà aquest mes els documents del CNI sobre el 17A

El Ministeri de Defensa portarà al Consell de Ministres la desclassificació de documents del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) sobre els atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017 (17A) quan es porti a terme la sol·licitud per part del Congrés. Fonts del departament que dirigeix Margarita Robles insisteixen en la seva voluntat de complir aquesta petició de Junts. "Tenim total disposició", asseguren, però alhora argumenten que fins ara no s’ha produït una petició formal.

La comissió del Congrés que investiga "el dret a saber la veritat i les implicacions derivades" d’aquests atemptats, creada com a fruit de l’acord d’investidura del PSOE amb Junts, es reuneix avui. A més de les compareixences de l’exministre de l’Interior Juan Ignacio Zoido i la cap de la Policia Científica en l’explosió d’Alcanar, Rocío Rubio, en l’ordre del dia s’ha inclòs l’ordenació dels treballs en la comissió d’investigació. Si s’eleva la petició dels documents del CNI, des del Govern expliquen que es podria procedir a la desclassificació en l’últim Consell de Ministres de l’any, el 23 de desembre.

Els independentistes sempre van exigir investigar les informacions sobre que l’imam de Ripoll hauria sigut confident dels serveis d’intel·ligència fins al dia dels atemptats i aclarir aquests fets. Els socialistes no estaven al capdavant del Govern quan es van produir els atemptats, però recorden que l’anterior director del CNI, Félix Sanz Roldán, ja va donar totes les explicacions pertinents en la comissió de Secrets Oficials.

Notícies relacionades

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

Rufián renuncia a la seva acta de regidor d’ERC a Santa Coloma

En el Govern assumeixen que Junts exigeix garanties de compliments pendents per abordar la carpeta dels Pressupostos. Després de l’envit de Carles Puigdemont exigint a Pedro Sánchez sotmetre’s a una qüestió de confiança, miren d’accelerar negociacions per complir compromisos com la transferència de les competències en immigració i l’ús del català en les institucions europees. Sobre això últim, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va enviar aquesta setmana una carta al seu homòleg polonès, Radosław Sikorski, perquè durant la presidència de torn de Polònia del Consell Europeu, a partir del gener, es continuïn impulsant el català, gallec i eusquera com a llengües cooficials de la UE. El cap de la diplomàcia espanyola argumenta que l’objectiu és acostar la UE als ciutadans i aconseguir que s’identifiquin més amb les institucions europees amb el reconeixement de la diversitat lingüística europea.

El cap de l’Executiu també es va comprometre en la Conferència de Presidents, celebrada divendres a Santander, a reunir al gener les comunitats autònomes per negociar la quitació parcial del deute. Un acord pactat durant la investidura amb els independentistes i que es pretén estendre a altres comunitats que ho sol·licitin. Respecte a les negociacions per al traspàs de les competències en immigració a la Generalitat, des de l’Executiu traslladen que han avançat en aquesta cessió, però assenyalen que tenen "línies vermelles" pel que fa al control de fronteres.