El jutge Peinado, contra Sánchez

Era el febrer del 2019 i el jutge Juan Carlos Peinado, titular del Jutjat d’Instrucció número 41 de Madrid, entreveia un desafiament en la seva carrera amb la possibilitat de salt a l’Audiència Nacional. El jutge de reforç del Jutjat Central d’Instrucció número 6, Diego de Egea, es va veure obligat a deixar el seu lloc enmig del cas més mediàtic d’aquells dies: la instrucció del cas Tàndem-Villarejo. Estava convocada la plaça de reforç i Peinado la volia.

Era una plaça bastant cobejada. El febrer del 2019, la Sala de Govern de l’Audiència Nacional va elevar els quatre candidats (17 es van presentar) en disputa per reforçar l’activitat del jutge Manuel García-Castellón: Rosa María Freire, destinada al Jutjat d’Instrucció 32 de Madrid; Juan Carlos Peinado García, del Jutjat d’Instrucció 41, també de la capital d’Espanya; José Alfonso Tello Abadía, del Jutjat d’Instrucció 12 de Saragossa, i Alejandro Abascal Junquera, jutge d’adscripció territorial amb destí llavors al Jutjat d’Instrucció 4 de Fuenlabrada. La comissió de serveis era de sis mesos renovables.

Alejandro Abascal, avui vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) pel sector conservador, tenia un avantatge: ja havia sigut jutge de reforç del Jutjat número 6 el 2015 quan a càrrec seu estava en comissió de serveis el magistrat Eloy Velasco, abans que el jutge titular, García-Castellón, fos cridat a Roma. Feia gairebé cinc anys que estava allí com a magistrat d’enllaç amb Itàlia després de passar-ne 12 en aquesta mateixa funció a París. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, li va trucar el 2017 per explicar-li que ja era hora de tornar a la seva "propietat": el Jutjat Central d’Instrucció número 6, on s’instruïen causes en les quals el PP i els seus dirigents eren els protagonistes.

Abascal va rebre el suport del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) el 14 de febrer per reforçar García-Castellón en els casos d’ingressos, a partir d’aquesta data. Per tant, García-Castellón es va fer càrrec del cas Tàndem-Villarejo que instruïa De Egea des del novembre del 2017. El cas és que el model del jutge Peinado s’inspira en el jutge García-Castellón, segons assenyalen fonts judicials. Entre el gener i el maig del 2020, García-Castellón va obrir una nova fase –peça número 10 de Tàndem-Villarejo o Dina–, una sèrie de diligències sobre una targeta de telèfon robada a Dina Bousselham, el 2015. Es tractava de la secretària de Pablo Iglesias. La peça Dina es va convertir en una dels principals de la causa Tàndem-Villarejo, tenint en compte que aquesta targeta li van aportar al comissari Villarejo dos periodistes.

Precisament, en menys de sis mesos, García-Castellón es va decidir a elevar una exposició raonada a la Sala Segona del Tribunal Suprem en la qual imputava un delicte de descobriment i revelació de secret, un delicte de danys informàtics i un delicte d’acusació i denúncia falsa. Durant aquells sis mesos, García-Castellón va aconseguir projectar una espasa de Dàmocles sobre el vicepresident Pablo Iglesias i, lògicament, sobre el Govern de Sánchez. El 27 de gener del 2021, la Sala Segona va decidir "declarar l’arxivament de la causa amb devolució al Jutjat Central d’Instrucció número 6 a fi d’esgotar la investigació".

Els magistrats van apressar el jutge, entre altres diligències, a prendre declaració a Dina Bousselham, que, al demanar una actuació contra Iglesias per haver rebut una còpia de la targeta, com era previsible, va posar fi al cas. Sense denúncia de la perjudicada en aquest tipus de delictes no es pot seguir endavant. Va haver de passar més d’un any fins que García-Castellón va decidir citar l’antiga secretària d’Iglesias el març del 2022. I dos anys més fins que, el març del 2024, el jutge, en el llindar de la seva jubilació, va decidir enviar a judici oral –previst per al març del 2026– Villarejo i els periodistes que li van entregar la còpia.

Notícies relacionades

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

Rufián renuncia a la seva acta de regidor d’ERC a Santa Coloma

L’exposició raonada o el Sant Greal

Peinado està aprofitant les querelles de les organitzacions d’ultradreta per aplegar la màxima quantitat possible de declaracions testificals i documentació. Durant la compareixença com a testimoni de Sonsoles Blanca Gil de Antuñano, directora de recursos humans (personal) de l’Institut d’Empresa (IE), li va sol·licitar, per exemple, que li enviés, baix apercebiment judicial, els comptes bancaris de Begoña Gómez als quals se li transferien els abonaments mensuals durant els quatre anys que va durar el seu contracte (2018-2022). ¿Per què? No hi ha explicació. El jutge Peinado ja ha convertit, entre el març i el desembre del 2024, la querella inicial del sindicat Manos Limpias en una causa general. Ha falsejat, sense objeccions, el que ha dit la testimoni Gil de Antuñano el citat 16 d’octubre, atribuint-li haver declarat que es va contractar Begoña Gómez "per ser la dona del president del Govern".