Causa contra el fiscal general

"Francesco Iacoviello ha escrit que sense motivació no hi ha jurisdicció". Perfecte, Andrés, magistrat emèrit de la Sala Segona del Tribunal Suprem.

I ¿què diria el fiscal general del Tribunal Suprem de Cassació d’Itàlia si aquesta justificació és un conjunt de frases que s’assemblen més a una prestidigitació que a una motivació?

El 15 de juliol del 2024, la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) va enviar una exposició raonada a la Sala Segona del Tribunal Suprem en la qual proposava obrir diligències contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García, per la publicació, el 14 de març del 2024, d’una nota informativa sobre un procediment contra Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, que podia encaixar en l’article 417 del Codi Penal de revelació de secret per autoritat o funcionari públic.

"En el cas present, es constata, per la seva mera lectura i en principi, que la nota informativa de la Fiscalia Provincial de Madrid conté una exhaustiva, minuciosa i detallada narració, descripció i seqüència dels fets, dades i circumstàncies relatius a les diligències d’investigació, incoades per la Secció de Delictes Econòmics de la Fiscalia Provincial de Madrid, com a conseqüència de l’escrit denúncia de l’AEAT, segons el qual es posava en coneixement de la fiscalia uns fets que poguessin constituir un delicte, converses internes entre el fiscal encarregat de l’assumpte i la defensa del querellant, resultat d’aquestes i que desemboquen en la presentació d’una denúncia per la fiscalia i l’oferiment d’un acord", assenyalava l’escrit.

El 15 d’octubre, la Sala Segona del Suprem va dictar una interlocutòria en la qual, s’assumeix, buscava motivar l’obertura, en efecte, d’una causa contra Álvaro García. Reproduïa la nota i reconstruïa tota la seqüència dels fets esdevinguts. I de seguida apuntava: "De l’anterior es desprèn que, aparentment, no hi ha informació indegudament revelada, davant el coneixement públic dels fets". Aparentment, doncs, seguia: "Però de la instrucció de la causa practicada en el TSJ i en concret de la declaració del fiscal de delictes econòmics, que portava l’assumpte, Julián Salto Torres, es desprèn que hores abans de la nota de premsa, els correus entre el fiscal del cas i el lletrat de González Amador van ser revelats, estant en poder del fiscal general de l’Estat i de la fiscal en cap provincial". La resolució prossegueix narrant les comunicacions de la Fiscalia General de l’Estat amb la de Madrid.

La resolució transcendeix, doncs, la petició del TSJM en la qual la nota informativa era la protagonista. Aquí hem passat al famós correu filtrat el 13 i 14 de març. Per entendre, per tant, la decisió adoptada cal anar a l’encapçalament de la interlocutòria sobre els antecedents. I aquí s’assenyala que s’havien rebut denúncies contra el FGE per presumpta infidelitat en la custòdia de documents al març (Foro Fundación i Alternativa), el juny per revelació de secret (querella de Manos Limpias) i el juliol (segona querella de Manos Limpias), l’exposició raonada del TSJM i finalment un escrit sobre les filtracions de la defensa de la parella d’Ayuso.

Dit a la nafra

El 30 de juliol del 2024, la Sala Segona dicta la providència per la qual acumula tot aquest material en la primera denúncia de Foro Libertad i Alternativa, registrada com a causa especial 3/20557/2024. I es nomena en aquesta mateixa data ponent la magistrada Susana Polo.

Fonts judicials apunten que les deliberacions a la sala designada van abordar la nota informativa, segons l’òptica presentada pel TJSM sobre el contingut del qual presumptament delictiu no s’arribava a unanimitat. Finalment, segons aquestes fonts, al centrar la causa en les filtracions, es van obrir les diligències amb el suport de tots els membres. El fiscal general de l’Estat, Álvaro García, va convocar una Junta de Fiscals de Sala, òrgan de consulta i assessorament del FGE, per informar sobre la situació. Fonts consultades assenyalen que la intervenció de la fiscal de sala, exfiscal general de l’Estat, María José Segarra, va posar el dit a la nafra. Segons aquesta versió, Segarra va plantejar que la competència sobre les filtracions era de l’Audiència de Madrid i que el procedent era arxivar l’exposició raonada del TSJM, ja que la nota informativa "aparentment" no contenia "informació indegudament revelada".

Notícies relacionades

El Govern aplicarà als ‘influencers’ la llei de dret de rectificació

Carpetada a la investigació de la trama russa del procés

Però és clar, allà estava la providència del 30 de juliol que uneix les denúncies de les organitzacions apuntades, les crosses sobre les quals solen recolzar-se cada vegada més els magistrats, i l’exposició raonada del TJSM.

L’absència de proporcionalitat en l’obertura d’aquestes diligències no podia conduir més que a una instrucció igualment desproporcionada, confiada al magistrat Ángel Hurtado, que va ordenar el registre espectacular a la Fiscalia General de l’Estat i a la Fiscalia de Madrid, a l’uníson, durant 11 hores el 30 d’octubre del 2024.