El Govern aprovarà la pròrroga del gravamen a les energètiques dilluns

Sense haver aconseguit lligar encara els vots imprescindibles de Junts, el PNB i Podem per aconseguir ratificar-lo, el Govern aprovarà en el Consell de Ministres de dilluns un decret llei per a la pròrroga del gravamen a les energètiques, que inclourà bonificacions per als projectes d’inversió en renovables, i la posterior transformació en un impost directe.

Així ho van comunicar ahir els grups parlamentaris d’ERC, EH Bildu i el BNG després d’haver participat al Congrés dels Diputats en una reunió amb representants del Ministeri d’Hisenda, el PSOE i Sumar. "El Govern s’ha compromès amb ERC, EH Bildu i el BNG a aprovar la pròrroga del gravamen en el Consell de Ministres abans de final d’any; és l’única via possible per garantir que entri en vigor l’1 de gener del 2025", van comunicar les formacions sobiranistes catalana, basca i gallega al finalitzar una reunió en la qual havien decidit no participar ni Junts, ni el PNB, ni Podem.

El rebuig de Junts de qualsevol tipus de gravamen extraordinari sobre el sector energètic; les reticències dels nacionalistes bascos en la mateixa direcció i el no de Podem a suavitzar el gravamen amb deduccions anticipen que el decret llei, després de ser aprovat pel Consell de Ministres, pot quedar convertit en paper mullat quan se sotmeti a votació al Congrés.

No obstant, els grups que es van reunir ahir interpreten que si existeix una sola possibilitat que el gravamen pugui finalment tirar endavant és per la via de la ràpida aprovació d’un decret, en el temps de descompte del que encara queda d’aquest any. "La fórmula pactada –el decret i la posterior tramitació– és l’única via possible per assegurar que entri en vigor l’1 de gener del 2025, així com que es converteixi en impost en poques setmanes i es concerti amb les hisendes forals basca i navarresa", s’explicava en el comunicat conjunt d’ERC, Bildu i el BNG.

Davant la ciutadania

"El reial decret s’aprovarà en el Consell de Ministres, es debatrà al Congrés i cada partit polític haurà de decidir i donar compte de la seva posició davant la ciutadania", van assenyalar les tres formacions nacionalistes. La veritat és que existeix un risc molt elevat que en el moment de debat i votació al Congrés, el reial decret pugui ser finalment tombat. Sobretot si Junts hi vota en contra.

Notícies relacionades

Hisenda abordarà amb les autonomies la quitació de deute

Feijóo es proposa reconquerir el votant rural que fuig d’Abascal

Si resulta que és tombat, la facturació obtinguda per les empreses energètiques el 2024 no quedarà subjecta al gravamen que, d’una altra manera, hauria de ser liquidat al febrer i setembre del 2025 (en dos pagaments). A més, si es tomba el decret tampoc s’aconseguirà el propòsit de transformar en impost l’actual gravamen (que no és un tribut, sinó una aportació patrimonial). En el passat, el PNB només es va obrir a recolzar una càrrega addicional sobre les energètiques si deixa de ser gravamen i passa a ser un impost sobre el qual Euskadi i Navarra passarien a tenir competència normativa i la seva recaptació.

"Les forces d’esquerres hem de ser clares i sinceres amb la ciutadania per no confondre ningú", van assumir ERC, Bildu i el BNG.