Una imputació surrealista

Al començar la declaració a les 12 del matí d’ahir, el jutge Juan Carlos Peinado va preguntar a l’ara imputat/investigat Juan José Güemes si sabia per quina raó estava allà assegut. Güemes va respondre que no ho sabia. El jutge li va explicar la raó: el seu testimoni del 18 de novembre contradiu la declaració de Sonsoles Blanca Gil de Antuñano, que, al seu torn, va prestar testimoni el 16 d’octubre. Aquell dia, Gil de Antuñano va contestar a preguntes de l’acusació popular:

—Lletrada: ¿Begoña i l’Institut d’Empresa (IE) van firmar alguna clàusula d’especial conflicte d’interès?

-Gil d’Antuñano: Sí.

—Lletrada: ¿Quan?

-Gil d’Antuñano: En el moment en què es va firmar el contracte. Està allà recollit. Hi ha unes clàusules addicionals. És la clàusula cinquena. En la mateixa data.

—Lletrada: ¿Per què es van decidir a firmar la clàusula? ¿Va estar motivat perquè Begoña Gómez era dona del president del Govern?

-Gil d’Antuñano: Correcte.

—Lletrada: L’efecte d’aquesta clàusula, ¿què suposa?

-Gil d’Antuñano: Que si hagués fet alguna una cosa que estava identificada que no s’havia de fer, hauria sigut un incompliment.

El 18 de novembre, Peinado va preguntar al testimoni Güemes sobre la contractació de Begoña Gómez.

—Jutge: ¿Coneix la data del contracte?

-Güemes: La data crec que és l’1 d’agost del 2018.

—Jutge: ¿Vostè ha vist el contracte?

-Güemes: No, senyoria.

—Jutge: Miri, la directora de recursos humans va manifestar en aquesta seu que va ser vostè qui li va dir que calia formalitzar el contracte i que la raó o la motivació (en concret, va utilitzar el terme motivació) era per ser la dona del president del Govern. ¿Això és així o es requereix una diligència d’acarament? Digui’m, contesti’m.

-Güemes: Senyoria, és cert que jo vaig donar la instrucció a la senyora Sonsoles Gil de Antuñano de formalitzar el contracte de la senyora Begoña Gómez perquè era el seu superior jeràrquic qui podia donar-li aquesta instrucció. Sens dubte, no es va contractar la senyora Begoña Gómez per ser la dona del president del Govern.

—Jutge: ¿Llavors vostè m’està dient que la senyora Gil de Antuñano va faltar a la veritat?

-Güemes: No conec el testimoni.

—Jutge: No, no. L’hi estic transmetent jo per, en aquest cas, fer una diligència d’acarament. És vostè qui està manifestant que la raó va ser perquè coneix les seves credencials. Em diu que les credencials eren el currículum, que no té el currículum. ¿Em pot concretar quina va ser la raó o la motivació que, un cop que el marit de la senyora Begoña Gómez va assumir la presidència del Govern, és quan es va formalitzar el contracte en qüestió?

No fa falta saber sobre dret per advertir que no hi ha la més mínima contradicció entre els testimonis de Gil de Antuñano i de Güemes davant el jutge. Segons la llei d’enjudiciament criminal (articles 451-455), l’acarament amb el qual va amenaçar, el 18 de novembre, el jutge a Güemes "és una diligència que es practica en la instrucció o com a prova del judici oral, de caràcter extraordinari, per confrontar els testimonis o declaracions abocats en el procés pels testimonis o els imputats, quan s’han produït divergències o contradiccions entre les seves manifestacions, a fi d’aclarir les discordances. Es recorre a ella quan no existeix cap altre mitjà per esbrinar l’existència de delicte o la culpabilitat d’algun dels acusats. Es practica davant el jutge, qui els posarà de manifest les contradiccions". Aquest acarament podria haver-se dut a terme entre Güemes i Gil de Antuñano en la condició de testimonis, tots dos amb obligació de dir la veritat.

Però si és que és cert que el jutge es decideix a ordenar la diligència, ara confrontarà un testimoni, Gil de Antuñano, obligada a dir la veritat, i un imputat/investigat, Güemes, que té dret a no declarar, a guardar silenci i a no declarar contra ell mateix.

Güemes, després de conèixer per part del jutge, ahir, que el motiu de la seva imputació era la presumpta contradicció entre el seu testimoni i el de la seva subordinada el 2018, només va respondre a preguntes del seu advocat:

—Lletrat: ¿Es ratifica vostè en tot el que va declarar?

-Güemes: Sí, en tot.

—Lletrat: Sobre una de les respostes de la seva declaració del 18 de novembre, en concret, es ratifica expressament. ¿El motiu pel qual la Fundació Institut d’Empresa contractés la senyora Gómez, va ser el fet que era la dona del president del Govern?

Notícies relacionades

El Govern aprovarà la pròrroga del gravamen a les energètiques dilluns

ERC acomiada l’encarregat de la investigació interna sobre els cartells

-Güemes: No.

Güemes va explicar que les converses amb Begoña Gómez des de la tardor del 2017 havien tingut lloc al seu despatx de l’IE i que no hi va intervenir cap altra persona. El jutge té quatre declaracions d’executius de l’Institut d’Empresa: des de la del president, Diego del Alcázar, la de la directora de personal, Sonsoles Gil de Antuñano, la de la responsable de talent management, de qui també depenia Gil de Antuñano, i la de Juan José Güemes, la persona que, en la seva qualitat de vicepresident d’afers econòmics, va donar instruccions de contractar Begoña Gómez. Tots han coincidit, sense contradiccions.