Puigdemont, davant un exsenador del PP

¿Sabien vostès que l’expresident Carles Puigdemont no ha pogut encara elevar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional (TC) contra la decisió de la Sala Segona del Tribunal Suprem de denegar-li el dret a ser beneficiari de la llei d’amnistia?

¿Per què? Perquè aquest recurs només es pot presentar una vegada que sigui exhaurida la via del tribunal que li ha denegat l’amnistia, això és, la Sala Segona del Suprem, la que ha decidit que no la hi aplica. Des de juliol passat, Puigdemont ha presentat recursos davant el jutge d’instrucció Pablo Llarena –un de reforma– que el jutge va desestimar al setembre i un altre d’apel·lació aquell mateix mes, immediatament després que Llarena en confirmés la denegació.

Aquest recurs d’apel·lació està pendent. Però abans de resoldre, la Sala de Recursos que tramita l’apel·lació ha de convocar una vista o audiència de les parts per escoltar els seus arguments. ¿Per què? La causa del procés es tramita per sumari ordinari atès que els delictes que es persegueixen contemplen penes superiors a nou anys de presó. Per tant, l’audiència o vista és preceptiva.

Segons ha indagat EL PERIÓDICO, la Sala de Recursos d’aquest recurs d’apel·lació està formada pels magistrats Vicente Magro Servet –que la presidirà–, Eduardo Porres i Susana Polo. Una vegada que l’esmentada sala resolgui la convocatòria de la vista designarà ponent.

La Sala ja va fer els emplaçaments la setmana passada perquè es personin a la defensa de Puigdemont i a l’acusació popular de Vox. Però també seran presents en la vista l’advocacia de l’Estat i la Fiscalia del Suprem.

La vista té rellevància per tres circumstàncies. La primera és que no hi ha hagut mai des que es va publicar la llei orgànica 1/2024 de la llei d’amnistia en el BOE, el 10 de juny del 2024, una audiència (vista) en la qual es debatés la llei d’amnistia. La segona és que la Sala Segona va decidir no aplicar-la i aquesta posició no s’ha sotmès fins ara a debat en vista. I tercer, pels contendents.

A diferència del judici del procés, en què l’acusació popular de Vox s’asseia juntament amb l’advocacia de l’Estat i la Fiscalia del Suprem en contra dels líders independentistes acusats, en la vista que tindrà lloc, previsiblement, el gener pròxim, Vox serà l’única defensora del fet que no s’apliqui a Puigdemont la llei d’amnistia. Tant l’advocacia de l’Estat com la Fiscalia del Suprem han defensat tots aquests mesos que la Sala Segona havia de cenyir-se a la voluntat del legislador, reflectida en el preàmbul de la llei, i que expressava l’objectiu d’amnistiar tots els delictes relacionats amb la convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Sense excepció. La Fiscalia, fins i tot, davant la inaplicació de l’amnistia a la inhabilitació d’Oriol Junqueras, s’ha pronunciat per un indult com a via per esquivar l’oposició de la Sala Segona.

Es dona la circumstància que Vicente Magro (Alacant, 1960) ha sigut senador per la província d’Alacant del Partit Popular en la VI legislatura (3 de març del 1996-25 de setembre del 1997) i secretari primer de la comissió de Justícia del Congrés. Va ser president de l’Audiència Provincial d’Alacant, magistrat a l’Audiència Provincial de Madrid i delegat de la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM), els anys 1988-1996. Des de gener del 2018 és magistrat de la Sala Segona del Suprem.

El 2017, Magro va formar part de la Sala de l’Audiència de Madrid que va admetre a tràmit la denúncia de l’Associació de Defensa del Valle de los Caídos contra el Gran Wyoming (José Miguel Monzón) arran d’un comentari d’humor que va ser qualificat de "delicte contra els sentiments religiosos".

Dona i fill militants

Porres (Madrid, 1957) és magistrat de la Sala Segona des de setembre del 2018. El digital Fuentes Informadas, en una notícia firmada per José Antonio Hernández, va informar que tant el fill del magistrat com la seva dona eren militants del PP. El seu fill va ocupar el lloc 17 del partit en comicis municipals i va ser nomenat assessor tècnic de l’alcalde. Porres va ser ponent en la sentència dels eros d’Andalusia, pels delictes de prevaricació i malversació als expresidents de la Junta d’Andalusia Manuel Chaves i José Antonio Griñán per tres vots contra dos.

Notícies relacionades

Junqueras situa Salvadó com a nou director general d’ERC

Els Mossos confirmen que Pegasus va espiar Aragonès sense aval judicial

Polo és magistrada de la Sala Segona del Suprem des de setembre del 2018. Va adherir el vot particular d’Ana Ferrer contra la condemna de Griñán, el setembre del 2022, en el cas dels eros.

Encara reverberen a la Sala Segona els dos vots particulars de Ferrer –candidata a presidir la Sala Segona del Suprem després de deixar la presidència Manuel Marchena–, i caldrà veure si Polo, membre del tribunal d’apel·lació, adhereix les posicions de Ferrer contra la inaplicació de l’amnistia al delicte de malversació.