Els Mossos confirmen que Pegasus va espiar Aragonès sense aval judicial

L’aval judicial va ser posterior a aquesta data i incloïa del juliol del 2019 fins a l’abril del 2020. D’aquesta manera, la policia de la Generalitat corrobora l’informe pericial de l’empresa de ciberseguretat Citizen Lab i que va identificar els atacs a través d’aquest sistema en dates diferents. Els Mossos concreten que aquests processos maliciosos van estar actius entre el 9 i 10 de juliol del 2018 i entre el 4 de juliol del 2019, quan encara no existia aval judicial, i el 24 d’octubre d’aquell mateix any, quan la ingerència ja estava emparada per una resolució judicial. La policia afirma que no s’ha pogut establir el destí de la informació extreta. Un altre atac es va produir el 2 de març del 2020. Els agents no esmenten en cap moment el CNI.

Aragonès, a través de X, va denunciar que ha passat "tota" la seva vida "personal i política" sent "espiat il·legalment". "Ara ho certifica també una anàlisi pericial policial. El CNI i tots els implicats han d’assumir responsabilitats. Anirem fins al final", va afegir.

En aquest procés judicial que instrueix el jutge Santiago García, titular del Jutjat d’Instrucció número 29 de Barcelona, únicament està imputada per ara l’exdirectora del CNI, Paz Esteban, tot i que la causa es podria ampliar al seu antecessor, Félix Sanz Roldán, que el 2018 ocupava aquest càrrec i va finalitzar el seu mandat el 5 de juliol del 2019. L’Audiència de Barcelona va confirmar la imputació d’Esteban el 24 d’octubre passat. El tribunal de la Secció Novena va considerar que la petició d’arxiu sol·licitada per l’Advocacia de l’Estat, que representa l’ex alt càrrec, és "prematura", al no haver sigut "esgotada la investigació", alhora que remarcava que "no es pot excloure" la seva participació en la ingerència en el telèfon mòbil de l’expresident.

Diligències pendents

Unes de les diligències que estaven pendents de practicar, precisament, l’anàlisi del telèfon mòbil d’Aragonès, amb l’objectiu d’aclarir si la intrusió es va limitar als períodes autoritzats judicialment o, en canvi, es va efectuar en altres períodes. La inspecció del mòbil d’Aragonès s’ha efectuat i el jutge té a les seves mans l’informe dels Mossos per decidir com continuen les indagacions.

En la seva declaració davant el jutge, l’expresident Aragonès va sostenir que durant el període que el seu telèfon va ser interceptat, entre el juliol del 2018 i el març del 2020, va participar en negociacions políticament sensibles, com la formació del Govern de Quim Torra (la intromissió es va efectuar un mes després de la constitució de l’Executiu català), la primera moció de censura presentada per Pedro Sánchez contra Mariano Rajoy, els Pressupostos i la taula de diàleg.

Notícies relacionades

El TC anul·la la reforma del Reglament del Senat amb què el PP va intentar retardar l’amnistia

Els crítics d’ERC retiren les esmenes que volien limitar el poder de Junqueras

En totes aquestes negociacions ell ostentava la màxima representació del seu partit en el Govern i també com a dirigent d’ERC, ja que Oriol Junqueras estava empresonat. El telèfon d’Aragonès va ser infectat a través de missatges de mòbil (SMS). Es desconeix quina va ser la informació que es va poder sostreure, perquè, segons fonts coneixedores del procés judicial, l’expresident no es va adonar que el seu telèfon havia sigut intervingut. A més, segons les mateixes fonts, un dels períodes en què va ser espiat es correspon a l’inici de la pandèmia de la covid, quan es va fer més habitual l’ús del mòbil.

D’altra banda, el jutge que investiga l’espionatge amb Pegasus dels exdiputats de la CUP Albert Botran, Carles Riera i David Fernández, ha demanat al CNI, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional que aportin tota la informació de què disposin sobre el cas, després que un informe de Mossos hagi corroborat que els seus telèfons van ser atacats amb el software maliciós.