Albert Dalmau: "La insolidaritat fiscal de Madrid és un problema per a altres comunitats"

Partíem d’un objectiu que és ambiciós: creiem que Catalunya està en condicions de sortir a recuperar el lideratge que en algun moment ha perdut. El país ho té tot perquè li vagi bé. En aquesta nova etapa calia fixar unes noves prioritats molt centrades en els problemes de la gent: lideratge econòmic, vivenda, seguretat i serveis públics. La nostra ambició és que això sigui un full de ruta per a una dècada de transformacions a Catalunya i es requereix una mirada llarga que fa temps que no tenim.

¿Quines són les prioritats?

Som un Govern previsible, expliquem on anem i la gent sap on som. En seguretat: un increment de la plantilla dels Mossos d’Esquadra per arribar fins als 25.000 efectius i reforçar la seguretat i la planta judicial. En vivenda, que és la principal preocupació de la ciutadania: fins a 50.000 noves vivendes protegides en sis anys i, en la llei d’acompanyament dels pressupostos, hi haurà mesures per tal d’agilitzar l’administració. No podem trigar 100 mesos a construir vivenda pública, és una cosa inadmissible.

Per a aquestes mesures, ¿quin pes té la necessitat d’aprovar uns pressupostos?

És una eina essencial. El país demana mirada llarga i estabilitat. Tenim uns acords d’investidura molt ambiciosos, molt potents, molt exigents; i un pressupost és una eina fonamental per tirar endavant aquests acords. Requereix un treball dialogat amb els grups, estem en aquesta fase, i hi haurà una responsabilitat compartida per trobar un camí comú.

Del 0 al 10, ¿quines possibilitats hi ha que Catalunya pugui tenir pressupostos durant el 2025?

Del 0 al 10 de necessitat, 10. Sobre les possibilitats, tinc confiança en els grups.

ERC exigeix el compliment dels acords previs abans de negociar. ¿El Govern ha complert?

En els primers 100 dies hem portat al Parlament l’Estatut de Municipis Rurals, la llei de l’amiant, la llei de memòria democràtica i el Pacte Nacional de Salut Mental. Som aquí per complir i aquesta és una mostra del grau del nostre compromís.

El nou model de finançament és la clau de la legislatura. ¿Es multiplicaran els recursos de l’Agència Tributària i el 2026 Catalunya estarà en disposició de recaptar l’IRPF?

Aquesta legislatura serà la legislatura del finançament singular i dels serveis públics. Hem pactat un finançament singular perquè és el finançament de la nostra sanitat i educació. El grup d’experts està analitzant les concrecions de l’acord i s’estan produint diverses reunions amb el Govern. En el primer trimestre del 2025 hi haurà comissions bilaterals i s’abordarà. En matèria tributària, hi ha la necessitat de multiplicar els efectius de l’Agència Tributària per poder dotar-nos de les eines necessàries per recaptar els impostos, això es començarà a veure a principis del 2025.

Catalunya manté el seu pes en el PIB, però Madrid guanya distància. ¿Com es recupera el lideratge econòmic?

El punt de partida no és el desitjable. Ha sigut una última dècada de molta inestabilitat i n’hem d’obrir una de màxima ambició i màxima estabilitat per recuperar el lideratge que Catalunya va perdre. Cal posar Catalunya a tota màquina. Cal fer inversions i guanyar més resiliència en energia i aigua. No podem tenir un país pendent de si plou, calen noves infraestructures ferroviàries i més projectes de competitivitat econòmica, des de l’ampliació de Fira fins a la innovació en semiconductors per liderar aquesta indústria a Europa.

El seu Govern diu que Catalunya no té un bon finançament dels serveis públics i que per això necessita una fiscalitat elevada, cosa que fa perdre competitivitat amb Madrid. ¿És possible impulsar aquest creixement sense millorar el sistema de finançament?

Sí, té a veure amb el finançament perquè els serveis públics són essencials també perquè l’economia funcioni, però també per a la prosperitat compartida. No serveix de res generar riquesa, si no es creen condicions de vida digna per als ciutadans. Crec que algun dia ens adonarem que el model d’insolidaritat fiscal de la Comunitat de Madrid s’ha convertit en un problema per a altres comunitats. Catalunya ha de trobar el seu model i això es veurà reflectit en els pressupostos.

¿Fins a quin punt les mesures del seu Govern depenen que Sánchez continuï a la Moncloa?

Notícies relacionades

Catalunya i el finançament autonòmic

Albert Dalmau: "Gestionar és el més revolucionari que pot fer un Govern"

A Catalunya li va bé amb Sánchez. S’ha vist en la normalització política i institucional que s’ha produït, amb l’aprovació de l’amnistia i amb els compromisos que hi ha per part del Govern amb la recuperació del lideratge econòmic de Catalunya. ¿Quina és l’alternativa? ¿PP i Vox? La pregunta es respon sola, sobretot quan veig algun grup de l’oposició fantasiejar amb aquesta situació.

¿Quin nivell de credibilitat dona a la possibilitat que Junts pugui aliar-se amb el PP per deixar caure el Govern?

Junts, un partit important, ha de decidir on vol ser, si vol ser un partit de centralitat que juga a teixir ponts per tirar endavant el país o si creu que la seva alternativa és recolzar qualsevol aventura amb el PP i Vox.