Una majoria molt abonyegada

A empentes i rodolons, el Govern ha tret el paquet fiscal i l’impost a la banca, però amb una rellevant derrota. S’ha tombat el de les elèctriques amb el vot de Junts i el PNB. És un bony que seria menys greu si la majoria assumís que és molt plural i que només sortiran les lleis en què tots –des de Junts fins a Podem– hi estiguin d’acord. Governar és molt complicat sense Junts i el PNB, perquè poden coincidir amb el PP en certs assumptes. Els socis d’esquerra només poden paralitzar. Que no és poc.

A la pràctica, la majoria no assumeix la seva complexitat. L’impost a les elèctriques és mort. Però per evitar una explosió, el Govern ha promès als seus socis d’esquerra (Sumar, Podem, ERC i Bildu) que aprovarà un decret llei que el restableixi. Tot i que després, al febrer, el tornin a tombar per Junts i el PNB. ¡Un estúpid autoengany! La majoria s’està quedant sense relat de futur. Abonament de l’escepticisme i la desorientació social.

Per a Sánchez, el pitjor no és que la majoria progressista es quedi sense relat, excepte el negatiu d’impedir un govern PP-Vox, sinó que és el mateix Govern el que està perdent el relat. El pacte PSOE-Sumar prometia les 37,5 hores. Però la majoria dels convenis ja compleixen aquest requisit i estendre’l amb caràcter general pot causar problemes a petites empreses i comerços.

Els empresaris s’hi oposen i Carlos Cuerpo, ministre d’Economia, sap que, sense aquests empresaris, el més probable és que la llei no sigui després aprovada a les Corts pel vot en contra de Junts i el PNB. Per això proposa flexibilitzar-la i ampliar el termini al 2026. Però la vicepresidenta Yolanda Díaz, irritada perquè necessita frenar la caiguda de Sumar, contesta: "És molt greu que els socialistes vulguin incomplir una mesura del pacte de Govern amb Sumar. ¿Podem fer política enganyant la gent?"

És clar, quan Yolanda Díaz diu que els socialistes –o sigui Sánchez– incompleixen i enganyen està proclamant que el Govern no té ni programa ni relat. ¿No seria més rendible –per a ella i per al Govern– admetre que la mesura no es podrà aplicar tal com es va plantejar, perquè una part de la majoria de la investidura hi votaria en contra? A Yolanda Díaz no li preocupa la credibilitat del Govern. ¿Creu que així salva la seva?

Són només les esquerdes més visibles. A més, Podem vol que els seus quatre escons pesin tant com els set de Junts. Però a Puigdemont li importa un rave la majoria progressista. A curt termini té tres objectius: que l’amnistia sigui efectiva, o sigui que Sánchez segueixi; protagonisme a Madrid per compensar la seva pèrdua de pes a Catalunya, i guanyar respectabilitat deixant de ser un empestat per a la dreta econòmica. Juga les seves cartes.

La moció de confiança és un farol. És una facultat del president i res pot obligar-lo a presentar-la. El que Puigdemont llança és que no aprovarà els pressupostos fins que no s’aclareixi això de la moció de confiança. ¿Al febrer? Després... Puigdemont no vol matar Sánchez, però si que el vol debilitar. ¿Per esprémer-lo? Sí, però també perquè el seu imperatiu és la Generalitat. I,si humilia Sánchez, també perjudica Illa.

Notícies relacionades

Catalunya i el finançament autonòmic

Albert Dalmau: "Gestionar és el més revolucionari que pot fer un Govern"

Junts no és el PNB, còmode amb Sánchez perquè mana a Euskadi i el PSOE l’ajuda. A Puigdemont no el motiva l’estabilitat de Sánchez. Perquè Catalunya, amb els seus indults i la seva amnistia, es normalitza (l’independentisme ha perdut la majoria i força al carrer) i perquè la seva prioritat és la Generalitat.

Una altra raó per la qual la majoria de la investidura (i Sánchez), sense un mínim de coherència, perd credibilitat i projecte. I el PSOE té greus i complicats embolics judicials. L’economia tira, però l’any no acaba bé per al Govern. Tot i que, cert, Sánchez continua amb el BOE i, ara com ara, no hi ha moció de censura possible que el pugui descavalcar.