Illa tanca un 2024 sense sobresalts però sense pressupostos

El més important que creu haver aconseguit el Govern fins ara és haver arxivat l’agenda del procés i haver situat el debat a les carpetes clàssiques de l’agenda material. No queda ni rastre de la reivindicació del referèndum ni del discurs de confrontació amb l’Estat, al mateix temps que Illa s’ha encarregat de refer vincles amb el Rei i d’exhibir sintonia amb la Moncloa. "Hem passat del Carnaval a la Quaresma", resumeixen des de Palau per explicar que la legislatura és volgudament monòtona per centrar-se en la gestió després d’anys de política trepidant.

Acord sobre jutjats

En aquests gairebé cinc mesos com a president, s’ha situat l’accés a la vivenda, una de les principals preocupacions que manifesta la ciutadania, al cor del discurs públic amb el pla de construir 50.000 pisos assequibles fins al 2030. Però Illa també ha fet un lloc a la seguretat, que també es cola en el rànquig d’inquietuds. De fet, els dos primers grans acords que ha segellat amb el Govern de Pedro Sánchez són cinc jutjats més per a Barcelona per fer front a la multireincidència i el creixement del cos dels Mossos fins als 25.000 agents.

Competències policials

També està en camí de formalitzar-se al gener que la policia catalana assumeixi la seguretat en ports i aeroports, un anunci fruit del que va negociar l’anterior Govern d’ERC i que va fer Illa dimecres passat per mirar d’apaivagar les crítiques dels independentistes per la integració de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional en el sistema d’emergències del 112. Aquesta novetat suposa una esmena al que es va anunciar inicialment, perquè el 5 de desembre passat la consellera d’Interior, Núria Parlon, va rebutjar assumir més funcions per falta d’agents. El president va matisar també, en el cas del 112, que els cossos estatals "no guanyaran competències" perquè no rebran avisos que no els corresponguin.

En vigílies de començar a negociar els pressupostos, el president mira de llimar totes les asprors possibles amb els republicans, de la mateixa manera que mima el flanc dels Comuns amb concessions com, per exemple, la posada en marxa del règim sancionador per als que incompleixin els límits dels lloguers fixats per la llei de vivenda.

Aquesta ha sigut la mesura que més polseguera ha aixecat del Govern d’Illa, junt amb la que les matèries de Literatura Catalana i Literatura Castellana deixarien de ser matèries de modalitat a segon de batxillerat. Això últim es va arribar a comunicar als centres educatius el dilluns passat a la nit, però després de l’enrenou generat va ser rectificat en qüestió d’hores per la consellera d’Educació, Esther Niubó, que l’endemà va comparèixer per anunciar que les dues assignatures són una "línia vermella" i que, per tant, es garantirà que les dues literatures es mantinguin com a matèries de modalitat.

Aquests dos episodis evidencien com l’oposició comença a aixecar el cap burxant en la minoria amb la qual governa l’Executiu. De fet, Illa no amaga, i fins i tot reivindica, que part del seu pla de Govern beu del que ha heretat i pactat amb ERC. Paradigma d’això és la defensa del finançament singular, que el president ha situat també al cor del seu full de ruta sabent que aquest exerceix d’argamassa de la majoria de la investidura. Sense concrecions en aquesta gran promesa, Oriol Junqueras ja ha advertit que no donarà oxigen al Govern, motiu pel qual la previsió d’Illa és que el primer gran salt es faci en el primer trimestre en la bilateral Estat-Generalitat per donar rang d’acord entre institucions al que ara és un pacte entre partits.

Notícies relacionades

La falta greu de Peinado

Els crítics d’ERC reobriran el front contra Junqueras després de Nadal

En l’àmbit legislatiu el llegat d’ERC del qual ara beu el Govern del PSC és evident. Ha aprovat sense tocar ni una sola coma la llei de memòria democràtica que va dissenyar l’executiu d’Aragonès, ha donat llum verda al projecte de llei per a l’erradicació de l’amiant abans del 2032, norma dissenyada i aprovada el maig passat pels seus predecessors a la Generalitat i, al Parlament, la primera llei que ha començat a caminar amb la seva tramitació és l’Estatut de Municipis Rurals, que Illa va definir com "un dels millors treballs que va fer Aragonès".

Ara està en camí la proposició impulsada per ERC i els Comuns que portarà el PSC a eliminar els privilegis fiscals concedits al Hard Rock, el projecte que va fer descarrilar l’anterior legislatura. Hi ha clàssics que no moren mai per més que tinguem un nou any a la cantonada.