L’acostament de Feijóo a Junts al Congrés agita el PP català

Aquest esdeveniment va refredar la relació entre Feijóo i Fernández, però les aigües es van calmar un any més tard, durant la campanya dels comicis catalans. El president del PP es va centrar de ple en Catalunya, programant un centenar de visites per fer tàndem amb Fernández en els mítings del partit, que va acabar sent el candidat malgrat haver-se estudiat l’opció de presentar-ne un altre. "Les coses van millorar", reconeixen fonts del partit, tot i que ningú nega que la relació entre els líders "es va trencar" després del polèmic tuit de Fernández. L’apaivagament entre les dues parts és notori –especialment després dels bons resultats del PPC en les passades eleccions–, però els acostaments de les últimes setmanes entre el PP i Junts al Congrés tornen a tensar la relació amb el dirigent català.

Des de fa mesos, populars i postconvergents s’han aliat puntualment a Madrid, deixant entreveure una aproximació que des de la cúpula del PP i de Junts neguen i atribueixen a simples "coincidències del tauler parlamentari". Els dos partits miren de treure avantatge d’aquesta situació per debilitar el Govern: els de Puigdemont pressionen el president Pedro Sánchez per veure complir els acords d’investidura i juguen amb la incògnita del seu suport necessari als pressupostos del 2025; mentre que el PP aprofita les oportunitats per fer gala de la debilitat parlamentària de l’Executiu, mentre reitera la idea que Sánchez "ha de dimitir" perquè està "acorralat" per presumptes casos de corrupció del seu Govern.

Puigdemont, tema delicat

Per més que existeixin aquestes justificacions, qualsevol acostament amb Puigdemont és sempre una qüestió delicada de gestionar en el PP de Catalunya. No només per part de Fernández, sinó pel rebuig frontal que han mostrat altres líders autonòmics populars com Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, que de la mateixa manera que el dirigent del PPC, és reticent a asseure’s a parlar amb els independentistes, una cosa que no amaga en públic.

El president del PPC va llançar un missatge divendres a la cúpula nacional: "Puigdemont exigirà al PP la mateixa humiliació que a Sánchez. Nosaltres ni volem, ni podem, ni ho farem [deixar-se humiliar]. I mai és mai", va escriure a X, situant de nou el pols amb Génova. Dins del PP català hi ha consens al considerar que Puigdemont "no és de confiança", però fonts populars asseguren que en la resta de la formació predomina la idea de recolzar Feijóo si aquest decideix teixir més aliances parlamentàries amb els postconvergents.

A Génova fa dies que alimenten la idea que Junts és un partit "coherent", amb qui estarien disposats a pactar per fer caure Sánchez, tot i que els postconvergents descarten donar suport a una moció de censura en favor de Feijóo i estan centrats ara a pressionar perquè el president s’enfronti a una qüestió de confiança, un assumpte que els populars veuen amb bons ulls. "S’ha de parlar amb tots els partits", afirmen veus populars a Catalunya, que asseguren que el partit està en sintonia amb el full de ruta nacional que no descarta Puigdemont com a interlocutor vàlid, malgrat que reconeixen que "xoca" amb les posicions del president del PPC.

La percepció de diverses veus dins del partit és que JxCat està "transitant" cap a l’antiga Convergència, una cosa que a mitjà termini "acomodaria" les possibles negociacions entre les dues formacions, fins i tot en el cas de buscar socis després d’unes eleccions generals. "Ens entenem en molts punts, no hem de tancar-nos a buscar-los", afirmen desacomplexadament altres persones de la formació.

Contrapès a Fernández

Notícies relacionades

La falta greu de Peinado

Els crítics d’ERC reobriran el front contra Junqueras després de Nadal

Amb el creixement del partit a Catalunya –han passat de 3 a 15 diputats–, Feijóo ha aconseguit confeccionar un PP català nodrit de persones fidels al seu plantejament, situant figures de la seva confiança per fer de contrapès a la direcció de Fernández, mentre guanya temps per celebrar el congrés que porta més de dos anys pendent.

De moment, l’estratègia marcada des de la seu de Génova està funcionant: el PPC es mostra unit, però està agitat i per ara ningú qüestiona el que es decideix a Madrid. Cal veure si Fernández decideix pressionar més.