Sánchez acaba l’any amb la majoria d’investidura més debilitada que mai
L’acostament de Junts i el PNB al PP i el xoc entre els socis marquen els passos del Govern davant la negociació dels Pressupostos / El cap de l’Executiu té diversos fronts judicials oberts i veu com Sumar, el seu soci dins l’Executiu, debilita el seu mínim electoral
Cada cop que pregunten a Pedro Sánchez i els seus ministres sobre el destí d’aquesta incerta legislatura, marcada per la dependència absoluta de grups parlamentaris situats a l’esquerra i la dreta dels socialistes, que competeixen entre si i defensen sovint posicions irreconciliables, la resposta és sempre la mateixa. L’heterogènia majoria que sustenta la coalició del PSOE i Sumar és l’"única possible" i reflecteix el que és ara mateix Espanya, diuen. Una suma alternativa, formada pel PP i Vox al costat de Junts i el PNB, resulta "inviable". Almenys per ara.
Però en les últimes setmanes els nacionalistes catalans i bascos s’han acostat més que mai al partit d’Alberto Núñez Feijóo, cosa que debilita el bloc que va fer possible la investidura de Sánchez fa poc més d’un any. Tot en una conjuntura especialment sensible, a les portes de la negociació dels Pressupostos Generals de l’Estat, el projecte que aclariria la legislatura fins al 2027. Alhora, el cap de l’Executiu té diversos fronts judicials oberts (el cas de la seva dona, Begoña Gómez, el del seu germà, David Sánchez, el de l’exministre José Luis Ábalos i el del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz) i veu com Sumar, el seu soci dins l’Executiu, soscava el seu mínim electoral en cada cita amb les urnes. L’esperança està posada en una futura reconciliació amb Podem, amb IU exercint de cola entre les dues formacions, però un pacte d’aquest tipus sembla ara mateix llunyà.
Pinça "ocasional"
Junts i el PNB es van aliar dijous passat al Congrés amb el PP, Vox i UPN per derogar l’impost a les grans empreses energètiques. Van ser en total 183 vots, una folgada majoria que podria convertir Feijóo en el substitut de Sánchez al capdavant de la Moncloa. Però aquest no és un escenari que preocupi el president. La seva tesi, desplegada per ell mateix en diverses converses informals amb periodistes en les últimes dues setmanes, és que una entesa a fons del PP amb els nacionalistes conservadors causaria al cap de l’oposició un conflicte irresoluble dins del seu partit i també amb l’extrema dreta de Santiago Abascal, partidari d’il·legalitzar les formacions sobiranistes.
La pinça del PP amb Carles Puigdemont, un dirigent que assegura no veure amb prou feines diferències entre Sánchez i Feijóo, és només "ocasional" segons els col·laboradors del líder del PSOE, cenyida a una matèria com la política fiscal. Hores després de la derrota al Congrés, el president va rebaixar l’ocorregut i va posar el focus en les 25 lleis que ha aconseguit aprovar el Govern al llarg del 2024: de l’amnistia del procés, la iniciativa que va fer possible el seu mandat gràcies a l’acord amb ERC i Junts, a la de modernització de la Justícia, passant per la de paritat. "Suem la samarreta i lluitem tots els partits, no en donem cap per perdut", va dir des de Brussel·les, on va participar en el Consell Europeu.
Però el ple també va emetre altres senyals inquietants per a la coalició del PSOE i Sumar. Dos socis molt allunyats ideològicament, el PNB i Podem, van creuar acusacions en públic per una iniciativa dels nacionalistes bascos sobre el desallotjament de vivendes ocupades. Fins ara els retrets entre els aliats de Sánchez es limitaven bàsicament a ERC i Junts, però aquesta vegada es va obrir el ventall. El portaveu del PNB Aitor Esteban va assegurar que els morats "mentien", buscaven "eleccions" anticipades i només estaven preocupats pel seu "duel particular amb Sumar". Ione Belarra li va contestar anomenant-lo "diputat de Repsol" i acusant-lo de "criminalitzar la pobresa".
Notícies relacionades¿Pot arribar-se a un pacte per aprovar els Pressupostos enmig d’aquest ambient polític? Diversos socis de Sánchez, com els republicans, ho consideren "molt improbable". El president s’ha compromès a presentar els comptes públics en el primer trimestre de l’any que ve, però l’optimisme en el seu entorn minva així que passen els dies. La portaveu de l’Executiu, Pilar Alegría, ja encoratja una pròrroga del projecte actualment en vigor, aprovat el 2022, restant transcendència a la possible falta de suports als Pressupostos de l’any que ve.
Passi el que passi, insisteixen a la Moncloa, la legislatura no es veurà truncada. I tornada al principi: no hi ha una majoria alternativa a la de Sánchez al Congrés, per això Feijóo deixa clar que no contempla presentar una moció de censura. El PP, segons el parer del president, està desplegant una oposició que "no és política", sinó que es basa en l’ús d’informació judicial privilegiada, avançant decisions dels tribunals sobre l’entorn familiar de Sánchez i els seus col·laboradors, i juga amb les "cartes marcades". El "calvari judicial" quedarà en res, anticipa el cap de l’Executiu, i ell es mantindrà fins al 2027. El pronòstic és agosarat, però des que va arribar a la Moncloa Sánchez ha guanyat gairebé totes les batalles.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Juan Jesús Donaire: "Ens arriben alumnes que no saben sumar fraccions, una cosa impensable fa anys"
- Gram Parsons, per a qui encara cregui que no li agrada el country
- Els crítics d’ERC reobriran el front contra Junqueras després de Nadal
- L’àngel de la guarda de Logronyo
- El 16% dels pisos en venda a BCN costen més d’un milió