Sense èpica i sense garanties d’execució
El president de la Generalitat, Salvador Illa, este viernes. /
Durant tots els anys que ha durat el procés sobiranista a Catalunya hem sigut governats per uns líders polítics que han prioritzat l’èpica i les audàcies a la gestió de la quotidianitat. Només així s’expliquen els retrocessos en els nivells d’educació certificats per les proves PISA, els dèficits en la sanitat pública víctima de nombroses retallades, els problemes en l’accés a l’habitatge i fins i tot el declivi en l’ús social del català. Perquè primer els seus esforços es van dedicar al que eufemísticament van denominar l’exercici del dret a decidir, i que es va concretar el 2014 en una consulta popular no referendària i el 2017 en un referèndum d’autodeterminació i en una fallida declaració d’independència que van comportar l’aplicació de l’article 155 i que va suposar la intervenció de l’autonomia catalana, el cessament del seu Govern, l’empresonament d’una part i la fugida de la resta.
I a partir d’aquell moment van centrar la seva atenció a desfer el greuge que ells mateixos havien provocat, és a dir, a mirar de contrarestar les conseqüències judicials del procés a fi de remuntar-se al moment inicial i garantir que els seus principals responsables polítics puguin exercir els seus drets polítics en plenitud. D’allà els indults i l’amnistia i el fet que tant Carles Puigdemont com Oriol Junqueras continuïn liderant els seus respectius partits.
L’arribada de Salvador Illa al Govern de la Generalitat ha posat fi a aquesta perversa i improductiva dinàmica i ha donat lloc a l’inici d’un nou cicle de la política catalana allunyat dels escarafalls i de la recerca d’èpica. Més aviat al contrari. El govern, sota la consigna del seu president, Unir i servir, i amb l’objectiu d’arribar al que ha denominat prosperitat compartida i de recuperar el lideratge de Catalunya, ha decidit centrar-se en la gestió. Així ho ha reconegut el mateix conseller de la Presidència, Albert Dalmau, en una entrevista concedida a aquest diari a l’afirmar que el més revolucionari que pot fer el Govern és governar, el que no pot ser més cert venint d’on venim. Per això s’ha dissenyat un pla de govern que pretén centrar-se en la millora dels serveis públics –cosa que inclou accions en l’àmbit de la sanitat, l’educació, les infraestructures, els transports, la millora de l’eficiència de l’administració o la creació de nous jutjats, entre d’altres–, en l’habitatge, amb especial èmfasi en la construcció d’habitatge públic i la millora dels barris, i en la seguretat, incrementant la plantilla dels Mossos d’Esquadra.
Notícies relacionadesSense suports
Un ambiciós pla que no té cap garantia de poder portar-se a terme perquè no s’ha d’oblidar que el Govern està en minoria i que no té els suports parlamentaris garantits, ni per aprovar els pressupostos ni per desplegar la seva agenda legislativa. I això és una cosa que no només està condicionada pels seus continguts, sobre els quals a més hi ha discrepàncies entre la majoria de la investidura, sinó també pel compliment dels acords assolits prèviament amb ERC i de l’aprovació del model de finançament singular per a Catalunya, que al seu torn no depèn d’Illa sinó de Sánchez. Sent així, molta èpica necessitarà el Govern que fuig d’ella per mantenir-se i governar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
