La falta greu de Peinado

La reacció del Comitè d’Ètica Judicial, òrgan independent del Poder Judicial, i del Promotor de l’Acció Disciplinària del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), davant les transcripcions íntegres dels interrogatoris de l’actual vicepresident d’Estratègia, Juan José Güemes, i de la directora de Recursos Humans, Sonsoles Gil de Antuñano, respectivament, de l’Institut d’Empresa (IE), en el cas Begoña Gómez, anticipades per aquest diari l’11 i 12 de desembre, ha sigut fins ara inexistent. A les transcripcions hem sumat la revelació dels àudios de tots dos divendres passat, dia 20 de desembre.

No obstant, fonts judicials consultades per aquest diari assenyalen que els fets haurien de donar lloc a una intervenció dels òrgans encarregats de vetllar pel compliment de les normes legals sobre el comportament dels jutges i magistrats. El jutge Juan Carlos Peinado, titular del Jutjat d’Instrucció número 41 de Madrid, ha vulnerat presumptament almenys dues d’aquestes prescripcions legals.

Els àudios de les dues declaracions mostren una conducta coactiva del magistrat cap al testimoni Güemes el 18 de novembre del 2024, i d’engany. La coacció s’adverteix en el to i en l’amenaça de convocar una diligència d’acarament, i per a súmmum amb un argument inveraç: que Güemes nega el que ha declarat la seva subordinada, Gil de Antuñano, que es va limitar a elaborar i signar el contracte laboral perquè així l’hi va indicar Güemes.

Aquesta contradicció no existeix, segons queda acreditat en transcripcions i àudios. Però, en tot cas, ¿en quin tipus delictiu funda el jutge Peinado la imputació? ¿Fals testimoni? El jutge no té competència per investigar els delictes de fals testimoni.

¿Quin seria l’autèntic testimoni, o verídic, si es prefereix? ¿El de Gil de Antuñano? N’hi ha prou de llegir la transcripció i escoltar l’àudio per saber que no hi ha cap falsedat per part de Güemes, perquè l’autèntic o verídic no és el que invoca el jutge.

Així, el 18 de novembre, Juan Carlos Peinado afirma:

–Jutge: Miri, la directora de Recursos Humans va manifestar en aquesta seu que va ser vostè el que li va dir que calia formalitzar el contracte i que la raó, o la motivació, en concret, va utilitzar el terme motivació, era per ser la dona del president del Govern. ¿Això és així o es requereix una diligència d’acarament? [...]

–Güemes: Senyoria, és cert que jo vaig donar la instrucció a la senyora Sonsoles Gil de Antuñano de formalitzar el contracte de la senyora Begoña Gómez perquè era el seu superior jeràrquic el que li podia donar aquesta instrucció. Sens dubte no es va contractar la senyora Begoña Gómez per ser la dona del president del Govern.

El 16 d’octubre, Gil de Antuñano va declarar:

–Lletrada: ¿Van signar Begoña i l’IE alguna clàusula d’especial conflicte d’interès?

–Gil de Antuñano: Sí.

–Lletrada: ¿Per què es van decidir a signar aquesta clàusula? ¿Va estar motivat perquè Begoña Gómez era la dona del president del Govern?

–Gil de Antuñano: Així és.

Resum: El jutge Peinado tergiversa i, així, incorre en una mentida, perquè Gil de Antuñano no declara, com ell sosté, que "la motivació per la qual es va contractar Begoña Gómez és per ser dona del president de Govern". El que afirma és que per ser dona del president es va signar una "clàusula especial de conflicte d’interès".

Que no hi ha cap mena de confusió es confirma quan el dia 18 de desembre, el jutge Peinado pregunta a Güemes si sap per què està sent investigat. El jutge l’hi explica: per la contradicció amb la directora de Recursos Humans que s’havia contractat Begoña Gómez pel fet de ser la dona del president del Govern.

Notícies relacionades

Els crítics d’ERC reobriran el front contra Junqueras després de Nadal

Sense èpica i sense garanties d’execució

La llei orgànica del Poder Judicial, en el seu capítol III, article 416, afirma que els jutges i magistrats "estan subjectes a responsabilitat disciplinària". I desplega en els seus articles 417 i 418 el catàleg de les faltes. En el 418.5 es pot llegir l’enumeració de faltes greus: "L’excés o abús d’autoritat, o falta greu de consideració". La llei d’enjudiciament criminal també preveu, en el seu article 439, actuacions com la del jutge Peinado. "No es faran al testimoni preguntes capcioses ni suggestives, ni es farà servir coacció, engany, promesa ni cap artifici per obligar-lo i induir-lo a declarar en determinat sentit", diu.

"L’abús és clar –conclou una font judicial consultada– al dir a un testimoni que, si no declara en la línia que tu vols, l’imputaràs i, a més, a continuació, l’imputes de veritat. Hi ha abús i greu desconsideració".