El retret de la desviació de poder

En una providència, segons ha sabut EL PERIÓDICO, la secció quarta de la Sala Tercera Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem fixa el 28 de gener pròxim per deliberar i votar la demanda d’anul·lar el nomenament d’Álvaro García Ortiz com a fiscal general de l’Estat, segons el reial decret 1182/2023, de 27 de desembre. L’Associació Independent de Fiscals (APIF) va presentar la demanda el febrer del 2024. La secció quarta ha informat que serà ponent de la resolució el magistrat José Luis Requero.

L’APIF no va impugnar el primer nomenament de García Ortiz, declarat idoni pel ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per 12 vots a set. En canvi, ho va fer contra el segon nomenament del desembre del 2024, al formar-se el nou Govern de Pedro Sánchez després de les eleccions del 2023.

Aquesta decisió es va basar, segons fonts de l’associació, en el fet que hi havia raons que abans no existien per sol·licitar la impugnació. En concret, la secció quarta de la Sala Tercera del Suprem va decidir en una altra demanda –contra el nomenament el 5 d’octubre del 2022 de Dolores Delgado com a fiscal de Sala de la Fiscalia Togada (Sala Militar) del Suprem– que el fiscal general de l’Estat havia incorregut en "desviació de poder" i va anul·lar el nomenament esmentat en la seva sentència del 21 de novembre del 2023. El tribunal el formaven els magistrats Pablo Lucas (president), Antonio Jesús Fonseca-Herrero Raimundo, José Luis Requero Ibáñez, Celsa Picó i Luis María Díez Picazo Jiménez (ponent).

Arbitrarietat

És precisament en aquest últim punt (la decisió del fiscal general de l’Estat de no abstenir-se en la votació sobre Dolores Delgado en el Consell Fiscal) en què adquireixen sentit els retrets d’arbitrarietat i de desviació de poder. Doncs bé, aquesta sala considera, amb base en l’apreciació dels fets exposada més amunt, que "la desviació de poder és visible i innegable en el present cas", assenyala la sentència.

A continuació, el ple del CGPJ va decidir, a diferència del que havia resolt en ocasió del primer nomenament el juliol del 2022, considerar no idoni el del desembre del 2022 en una votació que va tenir lloc el 30 de novembre del 2023.

El fiscal general de l’Estat va recusar quatre dels magistrats que van firmar aquesta sentència el maig del 2024 (Lucas, Fonseca-Herrero, Requero i Luis Díez-Picazo). Però la Sala del 61 del Suprem (els cinc presidents de Sala del Suprem i el magistrat més antic i més nou de cada una d’aquestes) van desestimar per extemporània la recusació esmentada.

El pròxim 28 de gener, la secció quarta la formaran els mateixos quatre magistrats i Pilar Teso (Picó s’ha jubilat). Requero ha sigut designat ponent. Es dona la circumstància que Requero, magistrat-articulista, va escriure el mateix dia, el 21 de novembre del 2023, en què la seva secció, la quarta, abordava la demanda d’anul·lar el nomenament de Delgado com a fiscal, una columna en la qual examinava el panorama judicial. "Enmig de la tragèdia que viu Espanya, l’Estat de dret i la Justícia, consola que, per fi, els jutges ja no estiguem sols. Durant massa anys en soledat denunciàvem les conseqüències que una poderosa esquerra ideològica i política no cregués en la independència judicial. Ara consola aquest despertar general de la ciutadania, que associacions, col·legis professionals, cossos funcionarials, entitats cíviques... per fi, s’hagin adonat de l’amenaça".

Aquell mateix dia, la seva secció quarta deliberava i votava, precisament, sobre el recurs d’una associació –en el seu article al·ludia al despertar de les associacions–, en aquest cas APIF, que sol·licitava anul·lar el nomenament de Delgado, cosa que en efecte va tenir lloc. És més, Requero augurava: "I per a la resta ¿què passarà? De moment es pot presagiar que es consumarà una altra barbàrie en la conquesta del Poder Judicial: que per desbloquejar el Consell General del Poder Judicial els seus membres ja no siguin elegits per majoria parlamentària de tres cinquens sinó per majoria absoluta. ¿Això és constitucional?, evidentment no, però ja dirà el Tribunal Constitucional que ho és. Eliminada l’exigència constitucional dels tres cinquens, els partits del pacte d’investidura colonitzaran el govern judicial i davant seu tindran el festí d’una Justícia plena de vacants al Tribunal Suprem i a la resta d’alts càrrecs judicials".

Requero anava encara més lluny: "Colonitzat el Consell, a part d’aquest botí, la majoria d’investidura tindrà a les seves mans dues poderosíssimes armes. Una, la selecció de jutges per satisfer un objectiu somiat: acabar amb les oposicions i prioritzar en els futurs jutges, no el saber jurídic, sinó la mediocritat i la ideologia; la segona: exercir un poder disciplinari que, unit al lawfare pactat, acabi eliminant jutges desafectes. ¿Què suposarà això per a l’Estat de dret i per a tots vostès?, ja que n’hi ha prou amb fixar-se en el que ja és un Tribunal Constitucional i una Fiscalia General de l’Estat apessebrats".

Catàstrofe no complerta

Notícies relacionades

El Govern deroga les multes per excés de consum d’aigua

Lydia del Canto, nova secretària d’Estat de Comunicació

No hi ha dubte que no s’ha complert la catàstrofe amb què amenaçava Requero sinó que tant l’Associació Professional de la Magistratura (APM) com el Partit Popular han aconseguit imposar la "seva" progressista preferida com a presidenta del Suprem i el CGPJ –fraccionat el bloc anomenat progressista– i ara segurament mantenir els nomenaments de les presidències de la Sala Segona i Tercera en funcions per frustrar el nomenament d’Ana Ferrer i Pilar Teso, respectivament.

Requero, per cert, ha sigut vocal del CGPJ a proposta de l’APM i el PP entre el 2001 i el 2008 i vicesecretari, secretari general, vicepresident i portaveu i responsable del Gabinet d’Estudis i Documentació. Amb aquestes dades, ¿cal evocar encara que "la justícia no només s’ha d’impartir; s’ha d’aparentar que es fa", atribuïda al jutge Gordon Hewart, a Anglaterra, 1924.