Feijóo tanca l’any amb un acostament a Puigdemont
El PP va començar el 2024 amb protestes contra l’amnistia i acaba amb pactes al Congrés i pendent del creixement de Vox
La primera roda de premsa que el PP va oferir aquest 2024 al carrer de Génova va ser per defensar una llei en resposta a l’amnistia del procés de Pedro Sánchez. Els conservadors van proposar dissoldre partits que, com Junts i ERC, promoguessin referèndums d’independència il·legals. La norma va ser acompanyada setmanes abans i setmanes després amb manifestacions organitzades per tot Espanya que estaven amenitzades amb diversos lemes contra els independentistes. El que més va triomfar va ser el crit "¡Puigdemont, a la presó!".
L’última roda de premsa que el PP va fer aquest 2024 al Congrés dels Diputats, en canvi, va acabar amb el portaveu Miguel Tellado confessant-se "tremendament orgullós" de l’últim pacte assolit amb la formació de Puigdemont per tombar un impost a les empreses elèctriques. La diferència de tracte al partit independentista és l’element més cridaner d’aquest any del PP per l’evolució que pot tenir aquest diàleg entre les dues forces de dretes i perquè aquestes votacions conjuntes estan trencant la majoria parlamentària que va servir per fer president Pedro Sánchez. Junts va col·laborar per forjar aquesta majoria d’investidura, però també els seus set diputats poden en qualsevol moment ajudar el PP a tombar el cap de l’Executiu en una moció de censura. També ho podrien fer els cinc parlamentaris del PNB, però en aquests moments els nacionalistes bascos estan molt més allunyats dels populars que els catalans.
Per a la missió de posar fi a l’etapa del president del Govern, els populars necessitarien els postconvergents i també Vox, una combinació complicada i amb moltes esquerdes que es podrien salvar si aquesta moció de censura fos instrumental, per dissoldre immediatament les Corts i convocar eleccions generals. Santiago Abascal ja ha ha dit que sí a aquesta possibilitat si no hi ha cessions a Junts. Només faltaria la llum verda de Puigdemont.
Populars i radicals van començar l’any governant en coalició en cinc governs autonòmics i col·laborant en el balear, però al juliol Vox, posant d’excusa el possible repartiment de menors immigrants per aquests territoris (una cosa que encara no ha passat malgrat la situació crítica que viuen les Canàries i Ceuta), va sortir dels executius i els va deixar en minoria. Ara els presidents autonòmics del PP (a Extremadura, València, Múrcia, Aragó, Castella i Lleó i les Balears) estan veient si poden arribar a algun acord amb Vox per tirar endavant els pressupostos autonòmics o bé han de seguir tot els 2025 amb els comptes prorrogats.
Creixement dels ultres
Notícies relacionadesEl que sí que inquieta és el creixement de Vox en els sondejos i el paper internacional més important que està exercint Abascal, que és president de Patriotes per Europa, el tercer grup del Parlament europeu. Aquest càrrec i la bona relació del líder ultra amb el president de l’Argentina i el dels EUA li confereixen una projecció que fins ara no tenia i que coincideix amb l’auge de l’extrema dreta arreu del món.
Al llarg de l’any, els populars no ha aconseguit enlairar-se a les enquestes, una cosa que sí que fan els ultres: ara el PP té 137 escons i, segons el sondeig del desembre de GESOP, si hi hagués eleccions en trauria entre 135 i 139, mentre que Vox saltaria dels 33 actuals a entre 45-49. La suma ja li donaria a Feijóo per arribar a la Moncloa, tot i que preocupa l’aguant del PSOE, que no cau en els sondejos malgrat les investigacions que afecten l’entorn de Sánchez. Compta amb 121 parlamentaris i en podria treure entre 117 i 121.
