Illa reivindica la "fraternitat" territorial a les portes de negociar el finançament

En la intervenció no va esmentar explícitament el finançament singular perquè la vocació del president ha sigut fugir de la disputa política i compassar-se amb els missatges clàssics d’aquestes festes, però la reivindicació d’aquesta "fraternitat", paraula que va esmentar fins a vuit vegades, no és casual. Es produeix a les portes de la negociació d’un nou model de repartiment econòmic que amenaça de fer anar de corcoll els presidents autonòmics durant el 2025.

"Quan hem compartit esperances, esforços i optimisme, hem progressat més i a favor de tothom. En definitiva, quan hem enfortit la fraternitat que uneix persones i territoris", va assegurar el president, que va pronunciar el seu discurs des de la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat, íntegrament en català i només acompanyat per una senyera. Com a líder de l’oposició, els seus missatges eren bilingües i l’any passat també tenia de fons la bandera espanyola. Aragonès va optar per escenaris més enllà del de la plaça de Sant Jaume, mirant de realçar el valor simbòlic d’altres enclavaments, però Illa, obstinat en potenciar el sentit institucional del càrrec, va triar l’edifici oficial.

Per al Govern, el model de finançament singular per a Catalu-nya i solidari amb la resta d’autonomies pactat amb ERC és la via per posar fi al greuge econòmic i enfortir el vincle amb la resta d’Espanya, element que creu clau per resoldre el conflicte territorial en lloc del referèndum reclamat per l’independentisme. "De vegades se’ns oblida, però la fraternitat és el fonament de qualsevol societat, país o democràcia", va insistir en el seu discurs, en què va posar èmfasi en "reforçar el que es comparteix" des de la base d’entendre la diversitat com "una riquesa".

Finançament pactat

Illa va dir ser "molt conscient" de les dificultats a què caldrà fer front aquest any nou, però va reclamar no deixar-se "arrossegar" ni pels discursos que "pretenen dividir" ni pels discursos "carregats d’odi i pessimisme", amb referència a la dreta i a l’extrema dreta. El president preconitza que, per més rebuig que generi en aquests moments, el finançament singular tirarà endavant perquè està pactat amb el Govern de Pedro Sánchez i no va en detriment dels recursos d’altres territoris.

"Estic convençut que el 2025 serà un any de noves esperances, que voldríem que es traduïssin, que hem de procurar que es tradueixin, en una vida millor per a tothom", va afirmar mirant d’injectar optimisme i de donar continuïtat a la "prosperitat compartida" que, segons el seu parer, suposa el model de finançament que defensa i que contraposa al del Madrid d’Isabel Díaz Ayuso.

Notícies relacionades

La Generalitat desplega la IA per resumir lleis a la ciutadania

Activats 35 milions d’ajudes als mitjans per a la digitalització

"El 2025, Catalunya ha d’estar al costat de l’esperança", va rematar. Fa un any, Aragonès sí que va esmentar el finançament singular, que llavors el PSC rebutjava, a més de demanar a l’oposició "responsabilitat" per aprovar uns pressupostos que van fracassar i van desembocar en les eleccions que van fer Illa president. L’actual president no va dir res sobre els comptes del 2025, pendent de negociar-los amb ERC, per no causar irritació entre els seus socis prioritaris.

El cap de la Generalitat també va fer referència la pau, va recordar els conflictes vigents a Gaza, Síria i Ucraïna, i va apel·lar al diàleg per a la seva resolució. "Però la pau també és poder dormir a casa amb la teva gent i aixecar-te l’endemà per anar a treballar", va afegir. Una accepció en què va voler tenir un record per a les persones que pateixen una soledat no desitjada i per als valencians que estan "lluitant per recuperar la normalitat" després de la tragèdia de la dana. "Catalunya serà amb vosaltres fins al final", va sentenciar. Humanista cristià practicant, Illa va mirar de posar el seu segell personal en el seu primer discurs nadalenc com a president català recordant les "arrels cristianes" de la nostra societat i resumint que la pau i la fraternitat sobre les quals ha sustentat el seu al·legat són "els valors humans més universals".