En català i al Palau

Fa un any Salvador Illa feia el seu discurs nadalenc com a líder de l’oposició. Llavors ningú preveia que la legislatura cauria al cap de dos mesos i mig. Es van precipitar unes eleccions que van donar un tomb al Govern, ara en mans del PSC. Amb aquest canvi de tema i de responsabilitat, l’ara president va entonar aquest Sant Esteve un al·legat que dista en fons i en forma del que va fer l’any passat. Tot seguit, les set grans diferències.

A LA GENERALITAT.

Illa es va encarregar de recordar en el seu primer discurs nadalenc com a president que és ell qui ara mana a la Generalitat gravant el missatge des de la Galeria Gòtica del Palau, una tria que ha trencat l’aposta d’Aragonès per altres edificis simbòlics. Va aparèixer, a més, només amb una senyera i sense cap bandera espanyola. Al principi del seu mandat va rebre crítiques de l’independentisme per haver recuperat la rojigualda a la Generalitat. Com a cap de l’oposició, Illa sempre va optar pel Parlament per fer la seva al·locució de final d’any i el 2023 ho va fer des de l’hemicicle de la Cambra catalana amb la senyera i la bandera espanyola de fons.

PER SANT ESTEVE.

Abans de ser president, Illa llançava el seu missatge per a cap d’any, seguint l’estela de la resta de presidents autonòmics. Malgrat això, ara ha decidit continuar amb la tradició d’Aragonès de distanciar-se’n i d’anticipar-lo al dia de Sant Esteve, el 26 de desembre, que és festiu a Catalunya.

EN CATALÀ.

El missatge nadalenc d’Illa va ser íntegrament en català, mentre que durant la seva etapa com a líder de l’oposició pronunciava un discurs bilingüe, combinant aquesta llengua i el castellà. Aquest va ser, de fet, un canvi substancial des de la investidura després d’un pacte del PSC amb ERC pel qual els socialistes es van comprometre a promoure l’ús del català, a més de mantenir la conselleria de Polítiques Lingüístiques. Des de l’inici del mandat, a l’hemicicle del Parlament Illa només fa servir el català durant els plens.

CAP SENYAL DEL PROCÉS.

L’any passat, el missatge d’Illa estava centrat a reclamar «girar full» a més una dècada de conflicte territorial per arribar a un «retrobament total». Aquestes reclamacions han desaparegut del tot. Dimecres es va centrar a reivindicar la «fraternitat entre territoris» com a via de «progrés» a les portes d’entrar en la negociació d’un finançament singular que està en l’epicentre del seu full de ruta i que fa un any refusava mentre que Aragonès el defensava en solitari.

LES GUERRES I LA DANA.

Les referències a les guerres de Gaza, Síria i Ucraïna i la tragèdia de la dana van marcar l’actualitat del moment en què està governant Illa. Fa un any ho eren la sequera i els mals resultats educatius en l’informe PISA.

OPTIMISME.

Illa va mirar d’impregnar d’optimisme el seu discurs. Va parlar d’un 2025 ple d’«esperances», de «prosperitat» i de confiança. Això, però, no té res a veure amb el discurs de l’any passat des de l’oposició, quan retratava un 2023 de «desesperació» i ple de «problemes que s’acumulen» i de partidaris de la indignació.

Notícies relacionades

Aval del Consell de Garanties al Hard Rock sense beneficis fiscals

Avantatges fiscals per a estrangers a Madrid

RODOREDA

. Illa va citar Mercè Rodoreda i la frase «les coses importants són les que no ho semblen», de Quanta, quanta guerra..., una tria que va fer després que el Govern hagués de rectificar i ratificar que les assignatures de literatura catalana i castellana continuarien sent de modalitat a segon de batxillerat. El nom propi que va esmentar l’any passat va ser el de Fernando de los Ríos i la seva «revolució del respecte».