Defensa compra intel·ligència artificial per al camp de batalla

Defensa ha iniciat el procés per incorporar sistemes d’intel·ligència artificial (IA) a la presa de decisions "en l’entorn tècnic i en l’operatiu de l’Exèrcit de Terra". Aquest és l’objecte del contracte per a un informe sol·licitat a una enginyeria sevillana. L’encàrrec coincideix amb la renovació de llicències per a un altre sistema, ja adquirit, de tractament de dades i amb la compra d’una aplicació per a l’anàlisi massiva de fonts obertes anomenada OSINT.

L’eina adquirida per Defensa permet pescar informació i observar patrons a les xarxes socials, blogs, comunicació convencional, mapes, registres, llistats, imatges de càmeres de vigilància i tota mena d’arxius públics i d’accés lliure per integrar-la al Sistema d’Intel·ligència de les Forces Armades (SIFAS).

La implantació d’IA per assistir els estats majors i les seves forces desplegades sobre el terreny s’ha accelerat, segons expliquen fonts militars espanyoles, per l’experiència ucraïnesa en la guerra contra Rússia, de la qual prenen nota els exèrcits de l’OTAN, i pel desplegament israelià d’assistents d’IA al Pròxim Orient.

Aquesta primera pedra per a una normalització de la IA en decisions militars espanyoles es col·loca a Camas (Sevilla). Hi té la seva seu l’enginyeria QuosIT Consultoria, firma seleccionada en una adjudicació exprés amb tres candidates més. QuosIT ja havia contractat amb l’Exèrcit altres vegades per a l’assistència en processos de big data.

De moment, aquesta implantació de la IA com a assistent dels militars només està en fase prospectiva. Per 8.860 euros, la consultora informa l’Exèrcit de quines aplicacions i programes hi ha disponibles per al "procés de planejament de les operacions militars a nivell tàctic, tant en la fase de planejament com en la conducció de les operacions", segons assenyala el contracte.

A les Forces Armades la IA ja és present de manera incipient en sistemes de comunicació i de guiatge de munició, però ara es tracta d’ajuda per als oficials en la presa de decisions, que es generalitzarà a l’Exèrcit de Terra quan culmini el pla de modernització Força 2035, d’una ambició semblant al que ha anunciat l’Armada en la presentació de la Visió 2050.

Guerra electrònica

El futur de la guerra, també per a Espanya, passa per operacions de soldats a terra i marins embarcats combinades amb les de drons, pilots de caces, míssils i artilleria en els anomenats "núvols de combat". Defensa vol conèixer, doncs, com pot integrar programes d’IA també en la guerra electrònica, la ciberdefensa, les telecomunicacions, la traducció d’idiomes, la cartografia i les publicacions.

Es tracta d’identificar empreses espanyoles que "podrien haver madurat" aquestes tecnologies i puguin servir de proveïdores de software i assistència en IA. Per a aquesta recerca s’ha donat un termini de 90 dies.

El 15 de novembre es va fer pública l’adjudicació a la consultora Ondata International, de Tres Cantos (Madrid). Es manté secret el software que Defensa ha adquirit per 607.420 euros per processar tota mena d’informació que pugui ser útil en les operacions militars. També servirà per a les anàlisis que l’alt comandament fa sobre riscos i amenaces per a Espanya, inclosos, per exemple, el perill gihadista al Sahel o l’animadversió anti OTAN a l’est d’Europa.

Ondata treballa sovint com a intermediària per a policies nacionals i autonòmiques. Per exemple, en la compra de programes i màquines d’anàlisi i extracció de dades de mòbils i ordinadors confiscats en cops policials. Comercialitza l’eina americana d’anàlisi d’informació Dataminr, que el 2009 es va popularitzar al sector de la seguretat quan va ser la primera a difondre la mort de Bin Laden.

En el seu catàleg, Ondata també ofereix Cellebrite, marca israeliana de ciberintel·ligència que va comercialitzar al seu dia Voyager Analytics, un sistema per a l’anàlisi de continguts de xarxes socials utilitzat pels Mossos d’Esquadra per detectar amenaces terroristes, segons va revelar al Parlament el 2023 el llavors conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena. Els Mossos l’havien comprat a través de la proveïdora espanyola de ciberseguretat S21SEC.

Al front del Donbàs, els mòbils dels soldats s’han convertit en un element valuós de la guerra. Alguns, perquè van ajudar la munició intel·ligent subministrada pels Estats Units a Ucraïna a localitzar posts de comandament de generals russos. D’altres, perquè, una vegada confiscats a presoners –o a cadàvers– i explorats per especialistes, donen informació d’itineraris, llocs d’assentament, estat de moral de la tropa, condicions de vida i plans militars. L’Exèrcit ja disposa d’una eina, UFED Touch, que, amb IA, extreu el contingut dels mòbils, les tauletes i els ordinadors.

Notícies relacionades

El Govern invertirà 8,8 milions en un «pla de xoc» per incrementar l’ús del català

Illa intenta convèncer António Costa que l’oficialitat del català a la UE és «una qüestió de justícia lingüística»

En aquest camp d’innovació per als exèrcits, tot ha passat aquesta tardor: el 8 de novembre, l’Estat Major de la Defensa va renovar les llicències UFED Touch, adquirides a Cellebrite a través de proveïdors espanyols.

El 2024 està sent clau en els passos de Defensa per adquirir tecnologia. Els últims tres han tingut lloc a la tardor, però al febrer l’Escola Politècnica de l’Exèrcit de Terra ja va citar empreses per analitzar aplicacions d’IA en un esdeveniment batejat Taller 21, inclòs en el pla de la Força 35.