El Govern i el discurs del Rei

Felip VI va complir al juny una dècada al tron i, sigui per això o perquè està aconseguint deslliurar-se de la pesada ombra del seu pare, Joan Carles I, en aquests últims mesos ha buscat un protagonisme que no havia volgut tenir fins ara com a cap de l’Estat. Aquest nou rol està provocant alguns recels en el Govern. En especial han molestat les seves cinc visites al País Valencià després de la dana, un número excessiu a ulls d’alguns assessors de Pedro Sánchez.

El missatge de Nadal del Rei també ha cridat l’atenció per demanar als polítics que baixin el "soroll" i busquin "consensos" i per deixar fora del guió assumptes com la violència masclista o la guerra a Gaza. La gestació del discurs de la nit de Nadal, en tot cas, no és igual que la de la resta d’al·locucions. Vegem.

Un text que neix i acaba a la Zarzuela

Per elaborar la majoria dels discursos del Rei, la Zarzuela demana primer idees o plantejaments als ministeris afectats o als organitzadors dels actes i després els assessors del cap de l’Estat treballen els textos a la Zarzuela.

El discurs de Nadal, però, –com els dels Premis Princesa d’Astúries i Princesa de Girona– és dels pocs que neix a la Zarzuela i es remata a la Zarzuela. No se sol·liciten idees o "papers" als departaments afectats ni a la Presidència del Govern per veure quins temes tractar. El primer esborrany es fa a la direcció de l’Estat i, quan es té redactat, s’envia a l’Executiu per deferència i perquè la Constitució estableix que tots els actes del Rei són "ratificats" pel president o els ministres. Els suggeriments que fa el Govern s’estudien i molts s’afegeixen, tot i que no tots, perquè no deixa de ser el discurs més personal de tot l’any.

L’obligat pas per la Moncloa

El Govern va rebre el text del discurs per correu electrònic el dimecres 18, dos dies abans de la seva gravació al Palau Reial. És el marge habitual. Només en ocasions especials es facilita en mà, com l’octubre del 2017. El dia 3, tot just 48 hores després del referèndum independentista, Felip VI li va mostrar al llavors president, Mariano Rajoy, la intervenció que volia gravar. Rajoy li havia fet arribar, a través d’intermediaris, que no li semblava una bona idea que prengués la paraula perquè creia que traslladava una imatge de debilitat del Govern, però no li ho va dir a la cara i el Rei va seguir endavant.

Aquell ha sigut, ara per ara, el discurs més potent del seu regnat. Estava de cap de la Casa del Rei Jaime Alfonsín, l’home que va acompanyar Felip com a Príncep d’Astúries i en la seva primera dècada de Rei (va deixar el càrrec al febrer). També de la seva mà es va redactar el discurs d’entronització en el qual el nou Monarca va comprometre’s a tenir "una conducta íntegra, honesta i transparent".

El discurs de Nadal del 2024 ha sigut el primer amb Camilo Villarino com a cap de la Casa del Rei. És diplomàtic i ha sigut cap de gabinet de polítics del PSOE i del PP. Està molt acostumat a la picabaralla partidista i a mesurar cada paraula, per intentar no ferir susceptibilitats.

Els canvis demanats i afegits

L’Executiu va rebre el text el dia 18, però no va ser fins al divendres 20, poc abans que es gravés a les cinc de la tarda, quan va comunicar les seves observacions. La tardança va dificultar la introducció dels suggeriments en una intervenció que ja anava llarga. Al final va durar 15 minuts i sol arribar fins als 13. Segons fonts coneixedores de les gestions, la Moncloa, més que criticar l’escrit, va assenyalar què trobava a faltar. Va citar diverses coses. La primera, que no es remarqués més la fortalesa de l’economia: el PIB d’Espanya avança un 3,4% davant l’1,7% de la mitjana de països de l’OCDE. La Zarzuela no va entrar en xifres i va afegir una frase curta amb referència al "creixement", "ocupació" i "exportacions".

Notícies relacionades

Mazón treu pit de les tasques de neteja a les zones industrials

Unes 80.000 persones marxen contra Mazón en la tercera protesta postdana

El Govern també va considerar que s’havia de destacar el pes a la Unió Europea pel nomenament de Teresa Ribera com a vicepresidenta. Aquest fet va quedar reflectit en la idea que els espanyols tenen "un enorme potencial" que ha d’infondre "esperança tant en el pla nacional com en l’escena internacional". En la seva llista d’elements que trobava a faltar, la Moncloa va esmentar el canvi climàtic, concepte que va acabar sortint de passada.

Els dos paràgrafs sobre immigració no agradaven al Govern, per considerar la visió massa negativa. El resultat tampoc va complaure del tot, tot i que la queixa s’ha evitat davant els micròfons: Felip VI va afirmar que les migracions poden derivar, "sense la gestió adequada, en tensions que erosionin la cohesió social".