El Govern només ha aprovat 25 iniciatives en el Congrés el 2024

El missatge del Govern per combatre la imatge que està sustentat per una majoria parlamentària fràgil és clar: reivindicar que aquest any s’han aprovat 25 lleis en el Congrés. "No em sembla un rendiment legislatiu en absolut insuficient, sinó, al contrari, bastant notable", va sentenciar Pedro Sánchez la setmana passada, després de la reunió del Consell Europeu. No obstant, les dades mostren que el cap de l’Executiu ha firmat el 2024 el seu any menys productiu a nivell normatiu.

Amb una aritmètica parlamentària molt complexa en la qual el Govern necessita el vot de tots els seus socis, el PSOE i Sumar han aconseguit poder tirar endavant 25 iniciatives entre lleis orgàniques, ordinàries, reials decrets i fins i tot una reforma de la Constitució. No obstant, aquesta dada és la més baixa des que Sánchez està al capdavant de la Moncloa. Només el 2023 hi va haver un rendiment tan reduït, amb també 25 lleis aprovades, però aquell any el Congrés va estar aturat durant mesos a causa de la convocatòria d’eleccions: des de juny fins a finals de novembre.

El clima de polarització política i la complexitat per arribar a consensos dins del bloc de la investidura, sobretot amb Junts, explica el descens de la producció legislativa. "Es perden partits, però també se’n guanyen d’altres", va assegurar Sánchez en el seu balanç anual. En aquest sentit, els socialistes reivindiquen la seva tasca negociadora, malgrat que tots els seus socis critiquen que l’Executiu deixa les converses per a última hora i que porta al límit l’estratègia de les llenties: o les menges o les deixes.

Sánchez va arribar a la Moncloa l’1 de juny del 2018. Aquell any, que va estar dividit entre un govern del PP i un altre del PSOE, el Congrés va aprovar fins a 44 iniciatives, tot i que la gran majoria van ser reials decrets. L’any següent, les Corts Generals van estar inactives la major part del temps: al febrer es van convocar eleccions, que es van celebrar a finals d’abril, i al novembre hi va haver una repetició electoral. Tot i així, es va donar el vistiplau a 8 lleis, entre orgàniques i ordinàries, i a 18 reials decrets, un total de 26 iniciatives.

El 2020, l’any de la pandèmia, va posar-ho tot potes enlaire i va disparar l’aprovació de reials decrets per part del Govern per fer front de manera urgent a la situació sanitària, fins arribar als 39, una xifra mai abans vista. I, a més, es van impulsar 14 lleis, les mateixes que aquest 2024.

Modificació de la carta magna

No obstant, els millors anys del Govern de Sánchez van ser el 2022 i el 2023. Malgrat els enfrontaments amb Unides Podem, que formava part de la coalició, l’aritmètica parlamentària era molt més senzilla. L’Executiu podia permetre’s perdre algun dels seus socis en les votacions i no estava tan condicionat pels ultimàtums d’aliats com Junts i el PNB. En aquells dos anys, el Congrés va arribar a aprovar més de 139 iniciatives legislatives, 87 de les quals eren lleis ordinàries o orgàniques. El 2023, a causa de l’avanç electoral anunciat per Sánchez després de la patacada en els comicis autonòmics i locals, va acabar sent un any molt més pobre.

"La recent reforma de l’article 49 de la Constitució, que es refereix a les persones amb discapacitat, és un bon exemple del que podem aconseguir junts", va citar Felip VI en el seu discurs de Nadal. I és que el 2024 va començar amb una modificació de la Carta Magna que feia anys que es buscava. No obstant, aquest entusiasme inicial es va frenar amb la tramitació de l’amnistia. Els primers sis mesos de l’any, tota l’activitat legislativa va esperar en repòs que s’aprovés la mesura de gràcia. Les formacions independentistes no volien negociar res més fins aleshores. A partir de juny i amb un balanç legislatiu escàs, l’Executiu va trepitjar l’accelerador amb les normes menys polèmiques i va tirar endavant també alguna de les lleis més rellevants d’aquest primer any de legislatura, com la llei orgànica de paritat, la llei per millorar la qualitat de vida de persones amb ELA i la llei que va permetre renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Notícies relacionades

Mazón treu pit de les tasques de neteja a les zones industrials

Unes 80.000 persones marxen contra Mazón en la tercera protesta postdana

No obstant, el final de l’any ha implicat mostres de la delicada situació del Govern. En les últimes setmanes s’han aprovat fins a tres lleis, però en dues d’elles el PP, el PNB i Junts s’han recolzat mútuament per introduir esmenes que l’Executiu inicialment rebutjava.

Amb aquests antecedents, Sánchez començarà el seu vuitè any a la Moncloa amb intenció de continuar buscant acords. Un dels primers, insisteix, ha de ser l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat per al 2025. Serà només una norma, però clau perquè continuï la legislatura.