El Govern vol rehabilitar l’entorn del Besòs a través de la llei de barris

En l’àmbit metropolità, la Generalitat posa el focus a donar un reconeixement a la ribera del Besòs, on en els últims anys s’han dissenyat actuacions de rehabilitació i d’intervenció urbana que esperen inversió per ser executats. Es tracta d’una àrea que inclou cinc ciutats –Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Montcada i Reixac i Badalona– i una població de prop de 450.000 habitants.

El primer pas és que hi hagi nous pressupostos el 2025 i que aquests destinin almenys 150 milions a la llei de barris. El segon, que els municipis interessats i que compleixin els requisits –tenir una renda per càpita inferior a la mitjana de Catalunya i complir la puntuació requerida en els indicadors de vulnerabilitat socioeconòmica i urbana–, presentin el projecte.

El pla està previst per a àrees homogènies, principalment de la mateixa localitat, però també per a zones en les quals hi hagi continuïtat urbana tot i que pertanyin a diversos municipis, com és la del Besòs. Des del comissionat de barris, liderat per Carles Martí, estan previstes reunions amb els alcaldes per incentivar l’actuació conjunta. No es parteix de zero. Més enllà dels treballs fets en les últimes tres dècades per recuperar el riu i les intervencions urbanes urgents ja fetes als barris limítrofs a aquest espai natural, el Consorci del Besòs, Barcelona Regional i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) han fet el diagnòstic de les necessitats d’una zona amb una alta densitat de població i condicionada per grans infraestructures viàries i ferroviàries. Les assignatures pendents van de la millora d’edificis construïts entre els anys 60 i 70 i l’impuls de nova vivenda pública, al nou barri que cal aixecar al voltant de les Tres Xemeneies, la dinamització econòmica i actuacions que fomentin la cohesió social.

Inversió d’uns 500 milions

Gairebé en paral·lel a l’aprovació de la llei de barris verds al Parlament l’any 2022, l’AMB va posar negre sobre blanc l’estratègia metropolitana del Besòs per detallar les inversions necessàries en aquest territori en els pròxims 10 anys, que sumaven uns 500 milions d’euros entre les administracions locals, les estatals i la Generalitat.

En matèria de rehabilitació i millora urbana, que és el que competeix a la llei de barris –en queda fora tot el que sigui nova construcció de vivenda, noves escoles, centres d’atenció primària i comissaries–, se citen assignatures pendents com l’eficiència energètica, la conservació i l’accessibilitat de vivendes. Es tracta de millorar l’aïllament tèrmic i acústic per una qüestió mediambiental i també per fer front a la pobresa energètica.

I és que el Pla de Barris té la vocació de transcendir l’aspecte físic per aconseguir millores també dins de les vivendes. Es reclama que els projectes tinguin un caràcter integral, cosa que suposa que, més enllà de transformacions urbanes, incloguin intervencions mediambientals per mitigar els efectes del canvi climàtic i accions sociocomunitàries.

En tot cas, instal·lar un ascensor, per exemple, no només repercuteix en l’accessibilitat a un pis, sinó que facilita que la persona que hi viu, especialment si és gran o té dificultats de mobilitat, pugui fer més vida fora de casa i relacionar-se amb el veïnat.

El full de ruta traçat per al Besòs fa referència també a la recuperació de més zones verdes i d’equipaments degradats, rehabilitació de polígons, potenciar carrils bici i posar solució a les 31 hectàrees afectades per ocupacions i barraquisme, a més de l’impuls en el sector de les Tres Xemeneies, sobre les quals ja orbita un hub audiovisual.

A l’espera de si hi ha pressupostos el 2025 per desplegar la llei de barris, el projecte de decret que ha posat a exposició pública el Govern planteja inversions d’entre 3 i 25 milions d’euros d’inversió en 5 anys, xifra condicionada a la quantitat d’habitants que tinguin els municipis –o, en aquest cas, la zona– que decideixin optar al pla.

El Besòs podria aspirar a la màxima dotació prevista per la població que concentra. En les set convocatòries entre el 2004 i el 2010 es va invertir un total de 1.123 milions –582 d’aportats per la Generalitat i 541 pels consistoris elegits– a 143 barris de 117 municipis de Catalunya.

Notícies relacionades

El Govern només ha aprovat 25 iniciatives en el Congrés el 2024

El Govern i el discurs del Rei

En el cas de l’àrea metropolitana, la dotació mitjana va ser de prop de vuit milions per projecte el primer any, mentre que va anar minvant aquesta quantitat per arribar a més zones fins als 3,5 milions el 2010, un patró que es va reproduir, partint de quantitats inferiors, a les comarques centrals; la zona de Ponent, Pirineu i Aran; Camp de Tarragona i Ebre, i comarques de Girona.

La intenció del Govern és que hi hagi una equitat territorial per vegueries i, per tant, evitar així que l’àrea metropolitana absorbeixi la major part del pressupost, cosa que s’aconsegueix amb intervencions acotades i amb inversions més contingudes per arribar a més barris.