José Luis Ábalos: "Em vaig reunir amb Sánchez, Calviño i Montero pel rescat d’Air Europa"

Era una companyia aèria estratègica, l’única d’envergadura clarament espanyola, que afectava milers de llocs de treball i, per tant, calia salvar-la. Hi vam posar moltes cauteles i va ser l’ajuda en què es van posar més condicions, més que França amb Air France o Alemanya amb Lufthansa.

¿Es va reunir amb Pedro Sánchez, Nadia Calviño o María Jesús Montero per a aquest tema?

Amb tots, perquè era un tema important i hi havia dubtes de com calia afrontar-lo. Hi havia una operació d’adquisició de la companyia per part d’Iberia i això tenia conseqüències en l’àmbit europeu pels slots.

Devia de ser dolorós que no el renovessin en el Govern, i una sorpresa, ja que tenia un gran vincle amb Sánchez.

La destitució no em va molestar perquè patia una campanya d’assetjament important: m’havia convertit una mica en l’odiat del Govern. Hauria estat disposat a deixar el càrrec voluntàriament, ho hauria vist com un alliberament, però m’hauria agradat alguna explicació més, alguna raó, per quedar-me tranquil. Que no et donin raons et porta a un dol, que en el meu cas va ser llarg.

¿Considera que el PSOE va ser injust amb vostè?

Just, sens dubte, no ho considero. Va prendre una decisió massa ràpida. Ells ho venen com un mèrit. Jo crec en la seguretat jurídica, l’Estat de dret ha d’arribar a les organitzacions polítiques, les normes estan per complir-les, i en el meu cas va ser una actuació fora de la norma. És un mal missatge per als que donen la cara.

¿Ha rebut missatges de suport de militants i càrrecs socialistes?

Fins no fa gaire molts. Fins i tot de dirigents, perquè vaig cultivar els afectes. No vaig ser un secretari d’Organització d’aquests que fan por. Però que s’hagi incrementat el soroll i la mala reputació sobre mi ha fet que la gent se’n desdigui i tingui por. A més, ara es parla d’interferir les comunicacions, i això és entrar en un Estat de terror. Ens hem carregat la presumpció d’innocència. Encara hi ha pràctiques de claveguera i policia patriótica.

Víctor de Aldama ha assenyalat el secretari general d’Organització del PSOE, Santos Cerdán; el ministre Ángel Víctor Torres, i el cap de Gabinet de la ministra Montero.

Els conec a tots i aquestes acusacions em mereixen la mateixa credibilitat que les que ha fet contra mi. És una manera de defensar-se, no en el seu procés, sinó davant el Govern. Ell està fent una defensa com si la seva aportació hagués sigut sempre professional, i si es va haver de corrompre va ser perquè el van pressionar, no perquè intentés corrompre. S’ha integrat a una campanya política de desgast del Govern.

S’ha fet pública una foto en què vostè apareix amb Aldama a les dependències del PSOE a Madrid amb representants de l’oposició veneçolana.

No la recordo, però no m’importava tenir aquesta interlocució. Fins i tot em vaig arribar a plantejar la possibilitat de mediació en una solució negociada per a Veneçuela. Potser va ser una ingenuïtat, vist això.

¿Aldama va arribar a intermediar entre Espanya o el PSOE i el Govern de Veneçuela?

No sé què els devia dir a cada un, però és curiós intentar ser interlocutor amb Juan Guaidó i alhora amb Delcy Rodríguez. Tant li fa anar a mítings del PSOE com carregar ara contra aquest partit i deixar-se acompanyar pel de Desokupa, i participar de la sensibilitat de la ultradreta. El personatge és així. Ni a un costat ni a l’altre: va a la seva.

¿Va participar en els contractes que va aconseguir la trama encapçalada per Aldama amb els governs de les Canàries i de les Balears?

No. Vaig saber que el Govern balear havia comprat material sanitari amb motiu de la investigació. Jo no n’havia tingut cap coneixement ni contactes, i amb les Canàries, tampoc.

Per sí que tenia una bona relació amb l’expresident canari i avui ministre, Ángel Víctor Torres

Efectivament, però no per parlar de contractes. Li tinc i li vaig tenir un gran afecte.

¿Per què va escollir Koldo García com a assessor i el va nomenar conseller d’Adif i Renfe Mercaderies?

Després de les primàries calia recompondre el partit i necessitava un conductor que fos alguna cosa més que un treballador: un militant que no em posés problemes d’hores. Me’n va parlar Santos Cerdán. Quan vaig estar amb ell, anava sempre amb mi. El veia tan entregat, tan protector, que quan vaig passar a ser ministre, com un gest d’agraïment i confiança, me’l vaig emportar dins de les persones que puc nomenar. Era més assistent que assessor i estava en els consells d’administració com també hi eren tots els assessors que tenia.

¿Es penedeix d’haver nomenat assessor Koldo García?

M’estimo més no parlar-ne. Li estic agraït, va ser una persona noble i entregada, i això fa que hi confiï. Ara, amb tot el que ha passat, què vol que li digui: fins i tot et penedeixes d’haver sigut ministre.

Notícies relacionades

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

Rufián renuncia a la seva acta de regidor d’ERC a Santa Coloma

¿Va arribar a prohibir l’entrada d’Aldama al ministeri?

No, però sí que vaig advertir a Koldo que el ministeri no era un lloc on anar a desenvolupar relacions d’amistat.