L’aplicació de la llei d’amnistia s’encalla en el Constitucional

Mig any després de ser promulgada la llei d’amnistia, la seva aplicació no ha sigut tan ràpida i determinant com pretenien el Govern i els seus socis parlamentaris. El seu destí segueix en mans del Tribunal Constitucional, davant el qual tant el Tribunal Suprem com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) van acudir amb qüestions d’inconstitucionalitat. El previsible vistiplau de la cort de garanties suposarà la interposició de qüestions prejudicials davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), el que fa preveure un encara llarg camí judicial.

Els que més lluny estan de veure’s beneficiats per la llei són els líders del procés condemnats pel Tribunal Suprem pel delicte de malversació per la seva responsabilitat en l’1-O que encara compleixen la pena d’inhabilitació, com el president d’ERC, Oriol Junqueras, i els que van fugir i van ser processats en rebel·lia, com l’expresident Carles Puigdemont. Que el Suprem hagi considerat que la malversació que van cometre implicava un enriquiment personal il·lícit vetat per la pròpia llei ha suposat que cap d’ells hagi encara rebut els beneficis de la seva aplicació.

El Tribunal Suprem, igual que el TSJC, va elevar al Constitucional els seus dubtes sobre la constitucionalitat de la llei. Després de Nadal, un cop resolta la recusació del jutge José María Macías, la cort de garanties té previst començar a pronunciar-se sobre el primer recurs que vol resoldre: el del PP, l’admissió del qual a tràmit es va retardar per defectes formals, situació que va provocar el rebuig de la recusació de l’Advocacia de l’Estat per prematur.

Mentre que el Suprem només va elevar una qüestió prejudicial a l’haver de pronunciar-se sobre uns manifestants de Girona que van llençar pedres contra els jutjats després de la sentència del procés, el TSJC va enviar-ne tres. Dues s’han admès a tràmit en l’últim ple de l’any, i per la tercera s’ha demanat informe al fiscal. El diferent tracte obeeix que la Sala Civil i Penal va considerar que en el cas del diputat d’ERC Josep Maria Jové, de l’exparlamentari Lluís Salvadó i de l’exconsellera Natàlia Garriga, als quals s’imputa la logística de l’1-O, també se n’havia d’elevar una de prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i no només una d’inconstitucionalitat.

En qualsevol cas, gràcies al TSJC, els primers amnistiats van ser l’exconseller d’Interior Miquel Buch, que havia sigut condemnat a quatre anys i mig de presó per malversació i prevaricació per fitxar com a assessor un sergent dels Mossos, Lluís Escolà, que va actuar com a escorta de l’expresident Carles Puigdemont a l’estranger i al qual també es va aplicar la llei de perdó. Aquell mateix dia, el 25 de juny, el TSJC va engegar la directa i va fer el mateix amb 16 activistes condemnats per protestes entre 2018 i 2019; a un d’ells se li havien imposat set anys de presó.

Degoteig constant

Des d’aquell dia, el degoteig de persones amnistiades per jutges i tribunals ha sigut constant. Els últims han sigut els vuit bombers imputats per haver participat en la manifestació del 2 d’octubre del 2017, l’endemà del referèndum unilateral d’independència, declarat il·legal pel TC. La fiscalia els acusava d’abandonament de servei perquè van acudir a la protesta i van deixar el lloc de treball com a funcionaris públics.

Segons la plataforma Alerta Solidària, a més d’aquests bombers s’han concedit 193 amnisties més, 96 de les quals, el 49%, a policies que van participar en les càrregues de l’1-O. La llei del perdó ha arribat a 84 manifestants i activistes i 13 polítics i càrrecs públics. Entre aquests hi ha l’exconseller Francesc Homs, que estava sent investigat per tres pagaments el 2012, cap d’ells vinculat al referèndum il·legal de l’1 d’octubre.

Alerta Solidària afirma que cap dels policies imputats per les càrregues de l’1-O han rebut un no com a resposta a l’aplicació de la llei d’amnistia, a diferència del que ha passat amb 28 manifestants i 23 polítics, en especial en el Tribunal Suprem.

Entre els no a activistes hi ha casos com el d’Abel Mora, empresonat des del 30 de maig; el de Joel, informàtic que afronta una petició de 18 anys de presó, i quatre antimonàrquics de Santa Coloma de Farners que van participar en una protesta contra Felip VI el 2023 a Caldes de Malavella.

El jutge de Barcelona Joaquín Aguirre també va rebutjar l’aplicació de l’amnistia als 13 investigats per la presumpta ingerència de Moscou en el procés independentista català. Així, als delictes de traïció i malversació de fons que ja plantejava en va acabar afegint un altre per organització criminal, posant-hi a la cúspide els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, a qui atorga "el lideratge i control de les accions que prenien els seus quadros directius" i els que podien "suspendre" o "modificar" els contactes amb els representants russos.

Els encausats van recórrer aquesta decisió, un recurs que, segons les fonts consultades, ara pot decaure per pèrdua d’objecte després que l’Audiència de Barcelona hagi liquidat la causa a l’anul·lar la decisió del jutge d’obrir una peça separada.

Notícies relacionades

Albiol, absolt en el judici per lesantenes en una comissaria de Badalona

Rufián renuncia a la seva acta de regidor d’ERC a Santa Coloma

En altres casos, els jutges han decidit derivar-los a altres tribunals en forma de qüestions sobre la constitucionalitat de la llei o el seu encaix en el dret de la Unió Europea. En aquesta situació hi ha 15 manifestants i 52 polítics o càrrecs públics, segons Alerta Solidària.

També va acudir al TJUE el Tribunal de Comptes, que va paralitzar la sentència que preparava sobre l’1-O i l’acció exterior del Govern a l’espera del que acordi el TJUE sobre l’amnistia del delicte de malversació i la desviació de diners públics per a finalitats il·legals, tot i que únicament es tracti de responsabilitat comptable.