Una aliança en l’adversitat

Pedro Sánchez i Salvador Illa es van conèixer durant un trajecte amb cotxe de Barcelona a Granollers la primavera del 2014. El procés de primàries del PSOE per elegir secretari general estava en plena ebullició, i l’exalcalde de la Roca del Vallès, que llavors estava a la rebotiga de l’Ajuntament de Barcelona, el va recollir a l’estació de Sants per portar-lo a un acte organitzat per la seva federació a la capital de la comarca del Vallès Oriental. En aquesta ruta que no arriba als 30 quilòmetres va ser on començar tot, el primer contacte d’una amistat que s’ha anat teixint durant més d’una dècada, que es va solidificar durant la complexa gestió de la pandèmia quan Illa era el ministre de Sanitat i que transcendeix la política, ara que tots dos es troben al capdavant de la Moncloa i la Generalitat. Amb els dos com a presidents, hi ha una comunió sense precedents entre els dos governs i, també, entre el PSOE i el PSC.

Els polítics solen fallar en els seus pronòstics. "Si Salvador aconsegueix ser investit, Pedro se n’haurà d’anar. Només pot ser president un dels dos", va assenyalar a finals de l’abril passat, a l’inici de la campanya catalana, un dirigent socialista de pes però allunyat del president del Govern. Amb Sánchez depenent per a tot al Congrés dels vots d’ERC i Junts, l’arribada d’Illa al Palau de la Generalitat s’interpretava com un obstacle insalvable per a la coalició del PSOE i Sumar. Republicans i postconvergents, segons aquesta tesi, anaven a retirar-li el seu suport.

Però l’exministre de Sanitat va aconseguir arribar al Govern de la mà d’ERC i dels Comuns, deixant enrere més d’una dècada de mandats independentistes; i el líder socialista continua al capdavant de l’Executiu. Sánchez i Illa es necessiten mútuament. El triomf del PSC en els comicis catalans de maig no s’hauria produït sense les ambicioses i polèmiques mesures del president del Govern per rebaixar la crisi territorial: taula de diàleg, indults als condemnats pel referèndum del 2017, derogació del delicte de sedició i finalment amnistia.

Polsera vermella

Notícies relacionades

Illa se la juga amb el finançament singular i la gestió dels trens

El Govern llança un pla per millorar la informació a Rodalies en dos anys

Tampoc hi hauria hagut investidura d’Illa si Sánchez no s’hagués compromès a defensar el finançament singular per a Catalunya que reclamava ERC per donar el seu sí, malgrat haver-lo rebutjat explícitament abans. El cap de l’Executiu necessitava que Illa fos investit per demostrar que aquestes iniciatives de desjudicialització estaven aconseguint l’objectiu de rebaixar el suport dels catalans al separatisme, "donar carpetada al procés" i obrir una nova etapa que en el Govern ja donen per assentada.

Els dos dirigents no oculten aquesta sintonia i complicitat. Al contrari. Han transcendit trobades, àpats i vacances amb les seves respectives famílies. A més, des de fa diverses setmanes, Sánchez llueix una polsera de cuir vermell al canell dret. Illa en porta una altra. No són idèntiques, però tots dos se les van col·locar alhora, en un gest estètic coordinat, gairebé com si formalitzessin visualment la seva aliança. Cap, de moment, vol donar explicacions sobre el significat de l’enigmàtica peça. "Tot arribarà", assenyalen els seus entorns.