L’any del PSC i la normalitat institucional

Aquest canvi en les formes és important des del punt de vista simbòlic, però no és el canvi més rellevant que s’ha produït aquest any. En una perspectiva de llarga durada el canvi més rellevant políticament és més de fons que de formes, i és que, també per vegada primera, els partits independentistes, abans nacionalistes, no han sigut capaços de revalidar la majoria parlamentària de què disposaven des de 1980. Però a més d’haver-se reduït el nombre de diputats independentistes, aquest espai polític ha vist com augmentava la seva fragmentació a causa de la irrupció d’Aliança Catalana, un partit de dreta radical específicament independentista sorgit en l’àmbit local. I sent aquest un partit al qual se li aplica la política de cordó sanitari, almenys per part dels partits d’esquerres perquè Junts comença a qüestionar-se’l, armar novament una majoria independentista resultarà molt complicat.

Notícies relacionades

Illa se la juga amb el finançament singular i la gestió dels trens

El Govern llança un pla per millorar la informació a Rodalies en dos anys

I és justament l’absència d’aquesta majoria juntament amb la capacitat que ha tingut el PSC per convertir-se en un valor refugi per falta d’alternatives, així com l’habilitat de Salvador Illa per erigir-se no només com l’opció menys dolenta sinó fins i tot com una opció clarament desitjable per a molts electors no precisament socialistes, el que ha permès inaugurar un nou cicle de la vida política catalana en el qual aquesta formació s’ha convertit en l’actor principal. I no només per la rellevant posició institucional de què disfruta governant la Generalitat i Barcelona , sinó per la posició pivotal que ocupa en el sistema de partits i per l’absència de rivals.

Malgrat això es dona la paradoxa, per la seva condició de majoria minoritària, que el PSC no té garantida l’aprovació dels pressupostos que li permetin desplegar la seva obra, però això es deu més a la dinàmica interna d’ERC que a la seva incapacitat per conciliar posicions. Però tant si els aprova com si no ,el PSC es mantindrà en el govern perquè ni existeix una majoria alternativa ni cap partit de l’arc parlamentari suposa cap amenaça per a ell tot i que hi hagués noves eleccions. Els partits a la seva esquerra estan debilitats i els que a la seva dreta podrien disputar-li l’espai central estan massa preocupats amb els seus flancs radicals, Junts amb Aliança Catalana i el PP amb Vox, i mentre això segueixi així el PSC continuarà sent el campió de la centralitat que va conquistar el 2024.