L’arribada d’immigrants a les Canàries bat rècords el 2024

La ruta canària de la immigració tanca el 2024 amb xifres rècord d’arribades, de morts i d’infants sols. L’arxipèlag ha donat empara aquest any a 46.802 persones que han sobreviscut a la perillosa travessia des de les costes africanes, un 17,2% més que el 2023, període en què es va superar la marca de l’anomenada crisi dels cayucos del 2006. A aquests cal sumar 9.757 migrants més que no van córrer la mateixa sort i que van perdre la vida entre les onades de l’oceà Atlàntic en una barqueta precària convertida en taüt. La presència de nens i adolescents a bord de cayucos, pasteres i pneumàtiques s’ha intensificat. En un any marcat per la falta de solucions polítiques per millorar les condicions de vida de la infància migrant que arriba a l’arxipèlag sense el suport d’un familiar adult, els col·lapsats centres d’acollida donen alberg a 5.812 menors, que estan sota la tutela del Govern de les Canàries, dels quals 4.050 van arribar en els últims dotze mesos.

L’entrada de menors estrangers sols a les illes és un problema estructural al qual es dona una resposta d’emergència des del 2023. Es tracta d’infants que carreguen amb traumes molt profunds i que requereixen una atenció personalitzada, que la situació de col·lapse de la xarxa d’acollida no permet oferir.

El 38, 5% dels menors que viuen als centres d’acollida provenen del Senegal i un de cada cinc van sortir de Mali fugint de la guerra. La tercera nacionalitat més nombrosa és el Marroc, des d’on han arribat 932 menors; seguida de Gàmbia, amb 631, i Guinea Conakry, amb 335. Set de cada deu joves mantenen contacte amb algun familiar que resideix als seus països d’origen, mentre que dos de cada deu tenen algun parent arrelat a Europa.

Poques nenes

El 37,57% dels nois té 17 anys, per la qual cosa al llarg del 2025 hi haurà 2.157 joves que compliran la majoria d’edat i abandonaran els centres d’acollida. Gran part d’ells vol continuar el seu projecte migratori a la Península o en algun punt d’Europa, però d’altres prefereixen quedar-se a les Illes. El 23% té 16 anys i el 17,7% es troba entre els 14 i els 15 anys. Tot i que la majoria són adolescents, també hi ha cinc nens que no arriben a l’any de vida. A penes el 5,5% dels menors no acompanyats són nenes.

Notícies relacionades

La fiscalia neerlandesa vincula l’Iran amb l’atac a Vidal-Quadras

Els crítics d’ERC exigeixen votar sobre l’entrada al govern de Collboni

En els centres de les Canàries hi ha 545 joves que ja han fet l’entrevista com a sol·licitants de protecció internacional i requereixen una atenció especialitzada que depèn de l’Estat. El Govern central ha sigut incapaç d’armar una resposta per garantir els drets de la infància.

El president de les Canàries, Fernando Clavijo, va acusar ahir l’Executiu de Pedro Sánchez i el PP de ser «còmplices» i «irresponsables» davant una crisi migratòria sense precedents. En una entrevista a la cadena SER, va lamentar que el Govern espanyol «ha deixat soles les Canàries» i no intervé en l’atenció dels menors, malgrat que està facultat per la Constitució, mentre que al PP li va retreure que «es parapeti en excuses per no fer el pas i arribar a un acord que doni altura a un drama humanitari».