El missatge reial

No puc estar més d’acord en el fet que, "per sobre de les eventuals divergències i desacords" –que són legítims i fins i tot necessaris en democràcia–, "preval una idea nítida del que convé, del que ens beneficia a tots", perquè, continuo citant Felip VI, "no podem permetre que la contesa política, de vegades eixordadora, impedeixi sentir la demanda, encara més clamorosa, de serenitat". O sigui, menys insults, menys to de barri i més ocupar-se del que de debò preocupa els ciutadans que porten el país a les espatlles, que tenen problemes per arribar a final de mes i que s’irriten amb molta raó al sentir tanta ximpleria perquè últimament les sessions parlamentàries de control del Govern fan vergonya per un to intel·lectualment tan baix i de vegades tan ordinari ("moguin el cul", va dir l’altre dia una senyoria al grup del Govern) que et fan venir ganes de fer la maleta i canviar de país.

Com tampoc podia ser menys, el Rei es va referir a la Constitució per recordar que "la concòrdia de la qual va ser fruit continua sent el nostre gran fonament", i això també va ser una picada d’ullet a l’esperit que va guiar la Transició, basada a buscar el que ens uneix per sobre del que ens separa i que va suscitar l’admiració del món sencer. Els que avui la menyspreen revelen poca memòria i molta ignorància. O molt mala intenció. Finalment, Felip VI també va recordar que "Espanya és un gran país amb una història portentosa, malgrat els seus capítols foscos", com passa en tots els països que han deixat empremta al món. Ens va bé una xutada d’aquesta autoestima que sobra més enllà del Pirineu i que tanta falta ens fa a nosaltres.

Fa anys, sent jo ambaixador davant la Santa Seu, el rei Joan Carles I i el president Rodríguez Zapatero estaven allotjats a la meva residència del palau d’Espanya i Mariano Rajoy, llavors líder de l’oposició, ho estava en un hotel de la vora. Després de sopar, el Rei em va demanar que li busqués un saló on ens poguéssim reunir tots quatre i una vegada allà va demanar a Rodríguez Zapatero i a Rajoy que es barallessin com volguessin però que deixessin fora del debat polític el terrorisme, l’estructura territorial de l’Estat i l’educació "perquè els nostres nens no mereixen canviar el pla d’estudis cada vegada que canviava el signe polític del Govern".

Notícies relacionades

Illa se la juga amb el finançament singular i la gestió dels trens

El Govern llança un pla per millorar la informació a Rodalies en dos anys

Uns anys després, en una reunió amb Joan Carles, va tornar a venir a tomb aquest tema, li vaig recordar l’escena i vaig afegir: "Com que soc molt discret, no ho he explicat mai a ningú". Llavors el Rei, amb aquella familiaritat tan seva, em va contestar: "Doncs explica-ho, home: ¿per a què et penses que et vaig demanar que assistissis a la conversa? ¡Explica-ho i que la gent vegi que faig la meva feina!".

Tenia raó Joan Carles llavors i té raó Felip ara: la política no és tirar-se els plats pel cap, no és fer barreres del Tinell, sinó ser capaços de distingir on hem de lluitar i on hem de buscar acords per sobre de les ideologies a la recerca del bé comú, i això és el que avui demana una bona part de la societat espanyola: acords per combatre l’atur juvenil, perquè els nostres alumnes millorin en els informes PISA, perquè es faciliti l’accés a vivendes dignes i assequibles als nostres joves, perquè es respecti una Constitució que ens ha donat els millors anys de pau i progrés en diversos segles, i també per modificar-la i delimitar amb claredat les competències estatals i les de les comunitats autònomes o actualitzar la reglamentació de la successió al tron, per reformar el Senat i que funcioni com una cambra de representació territorial, perquè es respecti la independència judicial i es doti de mitjans la judicatura... Hi ha tants temes que requereixen la col·laboració dels grans (i petits) partits que poden afegir-hi els que els sembli perquè sé que molts de vostès estaran d’acord que Espanya necessita més consensos i menys insults.