Sánchez lluitarà per atraure els seus aliats amb o sense Pressupostos

Alberto Núñez Feijóo fa riure a Pedro Sánchez. Quan llegeix que el líder del PP ha demanat als seus barons que estiguin preparats per a un possible avanç de les eleccions generals el 2025 que arrenca ara, el president del Govern pensa amb un somriure: "El 2024 deia el mateix".

Aquest any, com l’anterior, no hi haurà avançament dels comicis, assegura Sánchez. La legislatura, diguin el que diguin els pessimistes, durarà quatre anys, fins al 2027. Hi hagi nous Pressupostos Generals de l’Estat o no, Sánchez encara el nou curs amb optimisme, agafant-se a les bones dades econòmiques com a principal carta: creixement molt per sobre de la UE, inflació controlada i l’ocupació batent rècords.

Però el seu mandat, marcat per l’absoluta dependència d’aliats parlamentaris que tenen poc a veure entre si, continua omplint d’incògnites polítiques i judicials un 2025 en què la Moncloa i el PSOE s’han marcat dos grans objectius. D’una banda, tornar a fonamentar un bloc d’investidura que es troba més debilitat que mai, després de l’acostament en política fiscal de Junts i el PNB al PP i la creixent distància de Podem respecte al Govern. De l’altra, renovar els lideratges territorials socialistes, amb nombrosos membres del Consell de Ministres exercint també de secretaris generals en les seves federacions.

Una aposta arriscada

Almenys quatre: Óscar López a Madrid, Diana Morant al País Valencià, Pilar Alegría a Aragó i Ángel Víctor Torres a les Canàries. Però potser hi ha una nova inclusió en aquest grup, la més important de totes. María Jesús Montero, vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, comença a sonar amb força com a possible relleu de Juan Espadas al capdavant del PSOE andalús, la federació més nombrosa en nombre d’afiliats, ara en hores molt baixes després de les successives victòries del popular Juanma Moreno.

L’aposta, molt arriscada, de moment no està tancada. Però corre pressa. Les precandidatures s’han de presentar del 7 al 10 de gener. "Els militants d’Andalusia seran qui decidirà el seu futur", es va limitar a contestar Sánchez el passat 23 de desembre, durant la roda de premsa de balanç de l’any que s’acabava.

El que sí que va deixar clar en aquesta compareixença és que no té cap problema a reunir-se amb Carles Puigdemont. Sánchez necessita els set diputats de Junts, com la resta d’integrants del bloc d’investidura, per a tot.

Puigdemont, sense amnistia

Notícies relacionades

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

Rufián renuncia a la seva acta de regidor d’ERC a Santa Coloma

La relació s’ha complicat en els últims temps, arran de l’arribada del socialista Salvador Illa al Palau de la Generalitat i la controvertida decisió del Tribunal Suprem de no aplicar l’amnistia a l’expresident, amb els postconvergents demandant una cita entre els dos dirigents i mostrant cada vegada més reticències a l’hora de donar suport als comptes públics davant la falta d’acord en la promesa cessió de les competències de migració a Catalunya. La trobada, que serà d’alt contingut simbòlic perquè plasmarà l’"amnistia política" que reclama Puigdemont, se celebrarà probablement a Brussel·les.

Però no està previst que es produeixi en les pròximes setmanes. Primer continuaran les negociacions sobre la transferència de migració (molt complexa per la insistència de Junts que l’acord inclogui el control de les fronteres, una cosa que segons el Govern xoca amb la UE) i el camí de dèficit, pas previ als Pressupostos.