El Govern duplica la inversió en els municipis amb 500 milions d’euros

El Govern dotarà el món local d’aquest import a través del Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat (PUOSC), una eina que serveix per donar suport als pobles petits i mitjans a través d’una línia d’inversió per al finançament d’infraestructures i millores dels serveis de 947 municipis, 65 entitats descentralitzades i 41 consells comarcals. En la passada convocatòria del PUOSC (2020-2024), sota el mandat de Quim Torra (Junts), es va fixar una quantia de 250 milions d’euros per al pla, i ara l’Executiu, a través de la Secretaria d’Administracions Locals i Relacions amb l’Aran (que depèn de Presidència), ha doblat la seva xifra fins als 500 milions entre el 2025 i el 2029.

Un primer pas

"No són tots els recursos que es necessiten, en faltarien més, però és un gest de confiança cap al món municipal", va declarar Illa en la presentació del pla a Pineda de Mar, el primer acte públic del president aquest 2025. De fet, l’increment pressupostari està per sota del que va sol·licitar el Parlament en una moció aprovada al novembre, que instava l’Executiu a destinar almenys 600 milions d’euros a aquesta nova convocatòria, que estava pendent d’aprovar-se de cara al nou any.

Tot i així, la iniciativa va ser recolzada i celebrada per David Bote, president de la Federació de Municipis Catalans, i l’exconsellera Mertixell Budó, presidenta de l’Associació Catalana de Municipis, que han acompanyat Illa en la presentació del pla. Tots dos van agrair el "diàleg continu" del Govern amb les entitats municipals, que han pogut traslladar la seva veu en la confecció del nou PUOSC. Els representants municipals també han reconegut les "millores substancials" que recull aquest pla respecte al passat, que es va aprovar quan la mateixa Budó era la consellera de Presidència.

Els 250 milions de més per al pla, que el Consell Executiu aprovarà dimarts que ve, han suposat un increment de les subvencions previstes per a totes les vegueries catalanes, però la variació no és igual per a totes. Barcelona, el Penedès i les Terres de l’Ebre són els més beneficiats d’aquest augment de recursos –els municipis barcelonins han quadruplicat la seva subvenció respecte a la passada convocatòria–, tot i que en números totals la que rebrà més euros és Girona.

Més enllà del gruix econòmic, la nova convocatòria del pla preveu altres modificacions que pretenen agilitzar i unificar el repartiment de subvencions. Abans, els municipis de més de 5.000 habitants rebien una subvenció mínima de 250.000 euros i la resta –els de menys d’aquesta xifra–, de 370.000. La nova planificació no preveu variacions entre municipis pel seu cens, de manera que tots rebran una subvenció almenys de 400.000 euros. Sí que ho farà, però, en funció de la seva tipologia: les entitats municipals descentralitzades tindran una dotació mínima de 375.000 euros i els consells comarcals, de 512.195 euros. A més, el pla contempla una línia específica d’ajudes per als municipis rurals, als quals dotarà amb un import fix de 100.000 euros en cas de tenir menys de 2.000 habitants.

Notícies relacionades

Rull prioritza el seu rol institucional en el xoc amb Illa per la independència

El PP acusa el fiscal general de l’Estat d’"obstrucció a la justícia"

Més autonomia

La Generalitat, en canvi, sí que es fixarà en els habitants a l’hora de cofinançar projectes, en favor d’augmentar el percentatge de finançament als municipis menys poblats. Una altra de les qüestions en què ha treballat el departament és a augmentar també l’autonomia dels ens locals a l’hora de tirar endavant els projectes subvencionables. Un dels canvis més grans respecte al passat format és que els fons sobrants destinats a una iniciativa –si n’hi ha– es podran dirigir a altres projectes. Abans, l’import subvencionat atorgat s’havia d’utilitzar exclusivament en els projectes aprovats. En aquest sentit, el nou pla també acaba amb el sistema de puntuació anterior que tramitava les concessions de les subvencions en funció d’una competició per la qual els projectes més qualificats s’emportaven més import i la resta es quedaven amb el mínim.