Els consellers del Govern sumen 850 actes territorials en quatre mesos

El total de municipis que han sigut visitats pels diferents consellers és de 152, el que representa el 16,05% del total –n’hi ha 947– i, si s’analitza l’activitat per comarques, pràcticament totes –41–, excepte dues –el Moianès i el Lluçanès–, han comptat amb la presència d’un representant del Govern durant el primer tram del mandat. La filosofia de l’Executiu d’Illa és que no falti la presència institucional en cap esdeveniment rellevant i davant una situació d’emergència, però també participar d’altres activitats menors –com gales, festejos o fires– que contribueixen a l’arrelament territorial o que suposin un reconeixement per a la visibilitat de la Generalitat a escala local.

En tot aquest temps, a tall d’exemple, a la consellera de Sanitat, Olga Pané, se l’ha vist inaugurant el CAP Florida Sud de l’Hospitalet de Llobregat o els quiròfans de l’hospital de Blanes; a la d’Interior, Núria Parlon, visitant el complex central dels Mossos d’Esquadra a Sabadell o als municipis que van ser afectats per la dana; a la de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, visitant obres de la depuradora de Figueres o entregant les claus d’una promoció de pisos de protecció oficial en Rubí; i a la de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, visitant una residència a Calldetenes o posant la primera pedra d’una a Ripollet. Sanitat, seguretat i habitatge són tres dels pilars del full de ruta del Govern, per la qual cosa el modus operandi de l’equip d’Illa és posar la cara en totes aquestes prioritats.

El còmput de tota l’activitat dels consellers arriba als 1.190 esdeveniments. D’aquests, 633 són actes institucionals, 258 visites i 248 reunions públiques, mentre que els 51 restants corresponen a entrevistes en mitjans de comunicació. No obstant, l’agenda més frenètica és la que assumeix el mateix president de la Generalitat, que s’ha proposat multiplicar la seva presència a tots els fronts i reunir-se amb representants de tota índole per enfortir vincles amb totes les administracions i actors polítics, econòmics i socials, que considera que s’havien perdut o llastat en els últims anys, a més de ser aquesta una estratègia per guanyar centralitat i consolidar-se més enllà d’un mandat. Només en els seus 100 primers dies en la Generalitat, que es van complir el passat 18 de novembre, Illa acumulava 150 actes i 80 reunions.

El president té entre cella i cella, sobretot, estrènyer llaços amb els municipis, que vol fer partícips de tota la seva acció governamental amb independència del color polític dels seus ajuntaments.

Notícies relacionades

Rull prioritza el seu rol institucional en el xoc amb Illa per la independència

El PP acusa el fiscal general de l’Estat d’"obstrucció a la justícia"

Reunió amb alcaldes

En cada acte fora de Barcelona Illa aprofita per reunir-se amb l’alcalde de torn, ha rebut al Palau a les principals a entitats municipalistes –la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Associació Catalana de Municipis (FMC)– i les ha fet partícips de plans com el de la mobilització de sòl públic per construir habitatge nou, un dels objectius de l’actual mandat.