Els partits demanen a Illa pressupostos i que governi sense mirar a Madrid

Del nou finançament singular de Catalunya a la reducció d’impostos; d’una millora de la sanitat a impulsar el català, i de més mà dura contra la immigració al final de la pobresa. Aquestes són les peticions que han escrit els partits en la seva carta.

Carbó per a Illa i amnistia per a Puigdemont.

Que la mesura de gràcia s’apliqui "a tots els represaliats independentistes" i que "els exiliats puguin tornar a casa". Aquesta és la principal demanda de Junts als Reis Mags. En especial, dedicada al seu líder, Carles Puigdemont, que espera a Brussel·les que se li apliqui la llei i pugui tornar sense risc de ser detingut aquest 2025. Un retorn que dependrà en bona mesura del que decideixi el Tribunal Constitucional. Però més enllà d’aquest desig, acusen el president de no defensar "els interessos dels catalans" i d’"incomplir" compromisos com l’aprovació dels pressupostos, ja que el calendari previst inicialment era que entressin en vigor l’1 de gener, una meta que va quedar alterada per la pugna interna a ERC. "Volem un Govern amb ambició en termes nacionals, econòmics i socials, en lloc de l’actual espanyolització a marxes forçades i amb un greu menyspreu a la llengua catalana", apunten, i afegeixen que el cap de la Generalitat "adorm el país".

En la missiva també recullen desitjos amb els ulls posats a Madrid i en el president del Govern. En aquest sentit, demanen als membres del Consell Executiu que governin "bé", que deixin d’estar "supeditats" a la capital d’Espanya i de "callar per no molestar el PSOE".

Per tot això, a Junts donen per descomptat que el cap de l’Executiu rebrà carbó quan es llevi demà al matí. "La complicitat d’Illa amb els Reis espanyols no impedirà que els Reis d’Orient li passin carbó", diuen fent broma.

Que els socialistes compleixin.

ERC, aliat potencial d’Illa després de facilitar-li la investidura i pendent ara de la negociació dels comptes, fixa tres exigències directes a Illa. La primera, que entengui la transcendència del càrrec perquè la Generalitat "no és una gestoria", sinó una institució que prové de molt abans de la Constitució i del "règim del 78". En segon lloc, que millori les condicions de vida dels catalans, assumint que això passa per "enfrontar-se al PSOE" i deixar d’actuar com "un simple delegat de Sánchez".

I, finalment, que tant la Generalitat com el Govern compleixin els acords pendents. Entre aquests acords, el traspàs de Rodalies, la condonació del deute del FLA, el finançament singular i les inversions pendents. Si no és així, avisen els republicans, no hi haurà pactes nous, cosa que implica que no hi haurà pressuposats per al ja estrenat 2025.

Esquerra no passa pel seu millor moment després d’uns últims mesos de disputa interna, però dels seus diputats continua depenent la governabilitat a la Generalitat i a la Moncloa, de manera que no tenen intenció de desaprofitar la dependència d’Illa i Sánchez dels seus vots. Això, per molt que ara la nova direcció del partit pilotada una altra vegada per Oriol Junqueras tingui feina a reconstruir i recosir la formació. Els tres primers mesos del 2025 seran decisius i no val només amb el poder de la màgia.

Més serveis públics i menys pobresa.

En la seva carta els Comuns hi inclouen set desitjos. El principal: "Que ningú més hagi de triar entre menjar o pagar el lloguer". És a dir, més vivenda pública i lloguers assequibles, una cosa que vinculen a l’aprovació dels pressupostos del 2025. També que el metro, el tren i els autobusos "arribin a tothom" amb preus suportables per a les butxaques mantenint la rebaixa del 50% que ja està pactada. Però potser la tasca més difícil per al Govern serà la voluntat dels Comuns de garantir un sistema fiscal progressiu en el qual les grans fortunes i empreses "paguin més" per finançar polítiques climàtiques i redistributives.

Invertir més en salut mental, destinar més recursos perquè cap nen "conegui la paraula pobresa" i una Catalunya més feminista completen la missiva del grup que encapçala Jéssica Albiach. "Que qui pateixi trobi suport, i que cuidar-nos sigui una prioritat, no un luxe", afirmen.

Institucions lliures d’independentisme.

Els populars demanen a Ses Majestats que aquest sigui l’any del final dels "xantatges", amb referència als pactes entre els socialistes i els independentistes, tant al Parlament com al Congrés. En la seva carta hi inclouen una llarga llista de peticions que va dirigida a Illa i que comprèn des d’àmbits tècnics, com per exemple la reducció "dràstica" de la "macroestructura" política catalana i una auditoria dels comptes de la Generalitat, fins a àmbits econòmics, en els quals inclouen una reducció d’impostos –fins i tot la supressió d’uns quants.

"Li recordem que Catalunya és la comunitat autònoma amb més impostos propis", escriuen des de la seu del PP a Barcelona als Reis Mags, amb l’esperança que ho acabin traslladant al president. Uns altres desitjos que incorporen en la carta és "acabar amb la immigració il·legal", aconseguir expulsar els ocupes en menys de 24 hores i els estrangers que "delinqueixen" i mirar d’incrementar el nombre dels agents policials a tot el territori català.

Mà dura contra la immigració legal i il·legal.

Les cartes de Vox i Aliança Catalana estan marcades per la seva principal batalla al Parlament: la lluita contra la immigració, una coincidència en què també es troben els seus discursos des del faristol en el dia a dia del Parlament. Vox escriu el seu desig per la "unitat d’Espanya" a través d’unes "fronteres segures" i "respecte" als productes nacionals, agrícoles i industrials. "Ni un espanyol sense pa ni una llar", assenyalen, exigint subministraments assequibles i protecció per a les famílies.

Per la seva banda, Aliança Catalana no discrepa en el punt migratori de la seva llista de desitjos i fins i tot demana "frenar la immigració legal i deportar la il·legal". També miren cap a la indústria i demanen abaratir l’energia per reactivar-la. Això sí, com a principal reivindicació situen "declarar la independència de Catalunya". Pel camí, però, demanen als Reis d’Orient que es promogui "en el terreny legal i social" l’ús de la llengua catalana "en tots els àmbits" amb l’objectiu de protegir-ne la continuïtat.

Abordar la crisi habitacional i del català.

Notícies relacionades

Setmana crucial en el pols judicial al Govern

Mor Ricard Lobo, el primer director del ‘Diari Oficial de la Generalitat’

La CUP segueix aquella vella premissa que diu que poques paraules i ben dites. Així doncs, als Reis d’Orient els demanen només quatre desitjos que consideren "bàsics" i sense ordre d’importància però amb màxima exigència. El primer té a veure amb el que entenen que és l’emergència del moment: la crisi de la vivenda: "Abaixar el lloguer i prohibir l’especulació", assenyalen. El segon dels desitjos va dirigit a l’ús cada vegada més minoritari del català, raó per la qual demanen que aquesta llengua sigui "l’eina de cohesió social" en tots els àmbits. En tercer lloc, aposten per la qualitat dels serveis públics "gratuïts i garantits" per a tothom i per a tota la vida, i finalment, però no per això menys important, fan una crida a "poder decidir el nostre futur com a país" aquest 2025.

La CUP també sap que la seva presència en el tauler polític català després de les últimes eleccions del maig del 2024 ha disminuït, però els quatre diputats que manté a la Cambra catalana tenen per objectiu pressionar des de l’oposició el president Illa perquè abordi el que ells consideren que són les tres "emergències del país": la vivenda, el transport i la llengua catalana.